El Camp Nou va ser concebut com un estadi avantguardista. Inaugurat pel president Miró Sans el 24 de setembre de 1957, va patir dues reformes al segle XX sota la presidència de José Luís Núñez. El 1982, amb motiu del Mundial d'Espanya, i el 1994. L'expresident va construir la tercera graderia i després va enfonsar el terreny de joc. Des de llavors, i durant gairebé tres dècades, les reformes van ser menors. De xapa i pintura. L'estadi, a poc a poc, envellia i quedava desfasat respecte als recintes dels grans clubs del futbol europeu.
El mateix Núñez va presentar un projecte per modernitzar les instal·lacions del FC Barcelona el 1999. Batejat Barça 2000, va ser rebutjat pels veïns de Les Corts i l'Ajuntament de Barcelona. També Joan Laporta va plantejar la necessitat d'actualitzar l'estadi del Barça. Va encarregar el seu pla al prestigiós arquitecte Norman Foster, però el projecte va ser descartat el 2010 quan Sandro Rosell va assolir la presidència del club. I va ser ell qui va iniciar un llarg procés que encara no ha acabat. La major transformació de la història de l'Spotify Camp Nou segueix en marxa.
El pla inicial de Rosell: 600 milions
Els socis del Barça, ja amb Josep Maria Bartomeu com a líder, van votar per primera vegada a favor de la reforma del Camp Nou. El cost era de 600 milions d'euros (200 sortien de la pròpia explotació de l'Espai Barça, 200 més d'un crèdit bancari i els altres 200 amb la venda del nom de l'estadi, els anomenats title rights, que comportaven vendre el cognom i no el nom de l'estadi). Més del 72% dels socis van donar llum verda el 5 d'abril de 2014 a la remodelació de l'estadi. Abans, la junta directiva de Rosell va descartar l'opció de construir un nou camp des de zero. En el projecte inicial, la reforma del Camp Nou costava 410 milions d'euros, per 90 milions per a un Palau Blaugrana de 10.000 espectadors, i altres 100 milions per a l'adequació de l'entorn del camp. El que avui coneixem com a Espai Barça.
Sandro Rosell, en una imatge d'arxiu
Josep Maria Bartomeu
Bartomeu volia iniciar les obres el 2017, però problemes burocràtics relacionats amb els exigents tràmits de l'Ajuntament de Barcelona que també pateix ara Laporta van endarrerir el gran projecte del Barça per al segle XXI. El 2019, l'Espai Barça (que també contemplava el nou Palau Blaugrana i l'entorn de l'estadi) es va actualitzar i es va pressupostar en 815 milions d'euros. Goldman Sachs, la banca d'inversió estatunidenca, va arribar a un acord amb l'aleshores president barcelonista.
Amb Bartomeu va entrar Goldman Sachs: 815M
El projecte de Bartomeu, liderat pel vicepresident Jordi Moix, contemplava l'enderroc de la primera graderia. El pla passava per construir-ne una altra, amb menys capacitat i més pendent, per millorar la visibilitat dels socis i aficionats. El Barcelona assumia la necessitat de reubicar 12.000 abonats a altres zones de l'estadi. La tercera graderia, mentrestant, canviava l'asimetria d'aleshores per una altra d'uniforme.
Les imatges de la primera proposta de 'Nikken Sekkei' i 'Joan Pascual i Ramon Ausió'
Un render de l'Espai Barça el 2021
Bartomeu va anunciar també l'elecció de Nikken Sekkei per liderar la reforma del Camp Nou. Les noves llotges i seients Vip es van projectar entre la primera i la segona graderia, amb una gran visibilitat i més propers que els de nova construcció. Les obres havien de durar quatre anys i estava previst que el Barça jugués sempre al seu estadi, amb una capacitat mínima per a 80.000 espectadors.
Els canvis de Laporta: 1.500 milions
El projecte de Bartomeu, però, va patir un canvi radical quan Laporta va guanyar les eleccions del març de 2021. L'advocat barceloní va ratificar la necessitat de remodelar l'Spotify Camp Nou, però va canviar les regles del joc.
Recreació de dos projectes de Nikken Sekkei per al Camp Nou
Les llotges Vip del nou Camp Nou, millors que les del Bernabéu
Laporta va optar per mantenir l'estructura de la primera graderia i enderrocar la tercera. L'actual president del Barça va argumentar que la zona alta de l'estadi tenia moltes patologies i es va decantar per una graderia totalment nova i simètrica. L'altra novetat va ser la construcció de les noves llotges entre la segona i la tercera graderia, amb dos anells, per augmentar l'oferta Vip.
Els retards de Limak i els sobrecostos
El 2021, Laporta va xifrar en 1.500 milions d'euros el cost de l'Espai Barça. Teòricament, també incloïa la construcció d'un nou Palau Blaugrana, amb capacitat per a 15.000 espectadors, i del Petit Palau, amb 3.000 o 4.000 seients. El màxim dirigent va haver de renegociar les condicions amb Goldman Sachs, que finalment va acceptar la proposta del club.
Limak fracassa amb els terminis del Camp Nou: una altra promesa incomplerta de Laporta
Joan Laporta, al costat del president de Limak Construction / XARXES
Les obres van començar el 2023. Un any abans, Laporta havia anunciat que el Barça jugaria una temporada a l'Olímpic Lluís Companys, que finalment van ser dos anys llargs. Els terminis acordats amb Limak --la constructora turca l'elecció de la qual va ser molt controvertida perquè es va imposar a totes les espanyoles-- van quedar desfasats. Inicialment, el president barcelonista va manifestar que el primer equip tornaria a l'Spotify Camp Nou al novembre de 2024, coincidint amb el 125è aniversari de la fundació del club, però la tornada a casa es va endarrerir durant un any. I amb un aforament per a 45.401 espectadors, que va ser ampliat al març de 2026.
Nova finançament: 1.800 milions i 710 en bons
L'Spotify Camp Nou, amb una capacitat actual per a 62.600 espectadors, estarà operatiu durant tot el curs 2026-27, fins a la col·locació de la coberta. Per culminar l'obra, Laporta va sol·licitar un nou permís a Goldman Sachs per 300 milions d'euros addicionals que van aprovar els socis a la darrera assemblea de compromissaris. També van donar llum verda a una emissió de bons per valor de 210 milions. Això va suposar incrementar el cost total de l'Espai Barça a 1.800 milions i el deute per bons emesos fins als 710 milions.
El plànol cenital de la coberta del nou Camp Nou amb el mirador
Vista aèria de l'Spotify Camp Nou amb gairebé tots els pilars de la coberta col·locats (1)
Des del club asseguren que la reforma de l'Spotify Camp Nou no costarà més de 1.800 milions d'euros, tot i que en aquest tipus d'obres mai es pot descartar que sorgeixin nous contratemps. A l'estiu de 2027, el primer equip tornarà a l'Olímpic Lluís Companys, fins al gener o febrer de 2028. La temporada 2028-29 serà la primera en què el nou estadi funcionarà a ple rendiment des del primer dia, amb la mirada posada en el 2 de juny de 2029. Aquell dia serà la seu de la final de la Champions.
Coberta, aforament i llotges Vip: més ingressos
El nou Spotify Camp Nou, amb una coberta de 48.000 metres quadrats, tres videomarcadors, nous seients i lavabos, passadissos més amplis, un pàrquing subterrani per a 3.200 vehicles, ascensors i escales mecàniques, serà una gran obra arquitectònica. Inicialment les obres havien previst esmenar 800 incidències a primera i segona graderia, però ja en porten 3.200. L'estadi, segons Laporta, "serà la salvació econòmica del club". El president estima que el Barcelona ingressarà fins a 420 milions d'euros anuals per l'explotació del camp, que tindrà una capacitat final per a 104.600 espectadors. Les llotges Vip haurien de generar gairebé el 50%, al voltant dels 200 milions i els ingressos del club passaran dels 1.060 milions de l'últim exercici als 1.450 quilos.
Futur Palau Blaugrana
Imatge exterior del futur Palau Blaugrana
Més dubtes suscita el nou Palau Blaugrana. Al febrer, abans de les últimes eleccions, el Barça va presentar els plànols del futur pavelló poliesportiu. A la darrera assemblea de compromissaris, Laporta va revelar que busca un soci capitalista que assumeixi la seva construcció a canvi de l'explotació de la instal·lació per un període màxim de 50 anys. Les obres, amb sort, començaran el 2028, quan el nou Camp Nou sigui la gran joia del Barcelona després d'haver triplicat el seu preu inicial: dels 600 milions amb Rosell als 1.800 amb Laporta.