El fracàs de la NBA Europa frena l'expansió comercial del Barça de bàsquet i el nou Palau Blaugrana de Laporta
Joan Laporta veu frenats els seus plans de transformar la secció de bàsquet després de la negativa de l'Eurolliga d'acceptar la proposta del gegant nord-americà
Notícies relacionades
El Barça de bàsquet es mou entre dues aigües. Al gener, el club que presideix Joan Laporta va expressar el seu total suport a l'Eurolliga, en detriment del desig de la NBA d'expandir-se a Europa, però el màxim dirigent barcelonista confiava en un acord final amb el gegant nord-americà per construir el nou Palau Blaugrana i reduir les pèrdues anuals de la secció. La negativa de l'Eurolliga d'acceptar l'oferta formal de la NBA, després de la reunió de dimarts al llac de Como (Itàlia), frena els plans de Laporta.
Els grans clubs europeus de bàsquet mantenen la seva aposta per l'Eurolliga. Voldrien guanyar més diners de la patronal, però dimarts van rebutjar les condicions de la NBA per crear una nova divisió a Europa. Una competició amb 16 equips que vol instal·lar-se a les grans ciutats europees (Madrid, Barcelona, París, Lió, Berlín, Munic, Londres, Manchester, Atenes, Istanbul, Roma i Milà) i que mouria molts més diners.
Els acomiadaments de 2023
La divisió del bàsquet europeu perjudica el Barça. El club tanca cada exercici amb pèrdues i Laporta no va tenir manies a retallar dràsticament el pressupost de la secció el 2023, després de guanyar la Lliga Endesa, en acomiadar d'una tacada a Sarunas Jasikevicius i Nikola Mirotic, considerats el millor entrenador i el millor jugador d'Europa.
Olek Balcerowski anota una cistella durant el Barça de bàsquet-Coruña FCB
Les retallades de Laporta van passar factura al Barça, que no ha guanyat cap títol en els tres darrers anys. Aquest estiu, el màxim dirigent ha augmentat la partida destinada al bàsquet (uns 36 milions d'euros per a salaris professionals), però molts fitxatges han estat de perfil mitjà o baix. Avui dia, costa visualitzar l'equip blaugrana amb opcions de guanyar la Lliga o l'Eurolliga.
La gran revolució de l'estiu
A l'estiu, el Barça va canviar de directiu responsable (Sisco Pujol per Josep Cubells), de mànager general (Xevi Pujol per Juan Carlos Navarro), d'entrenador (Aleksander Sekulic per Xavi Pascual) i va fitxar 11 jugadors: els bases Justin Robinson i Umoja Gibson; l'escorta Agustín Ubal; els alers Stanley Umude, Tyrese Martin i Justin Minaya; els ala-pivots Tosan Evbuomwan, Yoan Makoundou i Olivier Nkamhoua; i els pivots Olek Balcerowski i Josh Nebo.
Sekulic saluda Xevi Pujol FCB
Tyrese Martin durant el Barça de bàsquet-Andorra FCB
Juan Núñez, Kevin Punter, Darío Brizuela i Joel Parra són els únics supervivents de la passada temporada, que va començar amb Joan Peñarroya i va acabar amb Pascual. De moment, les sensacions són millors que fa un any, però la sensació generalitzada és que el Reial Madrid té una plantilla molt més compensada. El club que presideix Florentino Pérez ingressa uns 23 milions d'euros, dos milions més que el Barça, en jugar al Movistar Arena, un pavelló més gran que el Palau.
El nou Palau Blaugrana
El Palau Blaugrana, inaugurat el 1971, ha quedat obsolet i petit (poc més de 7.500 seients). El 2021, Laporta va prometre la construcció d'un nou pavelló poliesportiu, amb capacitat per a 15.000 espectadors, i va xifrar el seu cost en uns 400 milions d'euros.
Futur Palau Blaugrana FCB
Imatge exterior del futur Palau Blaugrana FCB
Cinc anys després, el Barça ja té projecte. El va presentar el club poc abans de la campanya electoral del passat hivern. El futur Palau Blaugrana està taxat en 420 milions d'euros i a l'última assemblea de compromissaris, Laporta va admetre per primera vegada que no entrava dins dels 1.800 milions d'euros que Goldman Sachs ha concedit al Barça per a la reforma de l'Spotify Camp Nou i el seu entorn.
A la recerca d'un soci capitalista
El màxim dirigent barcelonista busca finançament per al Palau des de 2021. I públicament ha admès que busca un soci inversor que assumeixi el cost del nou Palau Blaugrana a canvi de la seva explotació parcial per un període que oscil·laria entre els 35 i els 50 anys. Laporta està convençut que una hipotètica aliança amb la NBA facilitaria que una companyia nord-americana invertís en el club.
Pau Gasol recorda Kobe Bryant en el seu discurs a Los Angeles EFE
El Barça ja va ser temptat fa un any per la NBA. Va exercir com a figura pont Pau Gasol, exjugador format al club barcelonista i figura emblemàtica de la màxima competició nord-americana, després de jugar als Memphis Grizzlies, Los Angeles Lakers, Chicago Bulls, San Antonio Spurs i Milwaukee Bucks.
La proposta del Barça
El Barça, segons va informar el periodista Marc Mundet, volia exigir 850 milions d'euros a la NBA, xifra resultant de les pèrdues acumulades en els darrers 26 anys, més el seu IPC corresponent, i un 25% de benefici respecte a la inversió total realitzada.
Laporta i els seus executius volen copiar el model nord-americà al Barça. També serien partidaris d'assumir menys costos econòmics a canvi d'una gestió compartida. L'actual president, molt futboler, ha suportat diverses bronques al Palau i el seu gran objectiu passa per evitar nous problemes amb les seccions. El model de la NBA, sustentat per franquícies, no és contemplat com un problema per Laporta, sinó com una solució.
