El Fair Play de la Lliga torna a somriure al FC Barcelona. Des de finals d’abril o principis de maig venim explicant a Culemanía que el Barça havia tornat virtualment a la famosa regla 1:1 després de molts anys de penúries. Als mesos de maig i juny, es podria dir que el club va tornar al 1:1 de manera virtual i de manera oficial va ser així a partir de l’1 de juliol.
Ha estat un llarg i dur camí que va començar amb la pandèmia i les eleccions a la presidència del Barça que es van celebrar el 7 de març de 2021. Joan Laporta es va proclamar president i tan bon punt va prendre possessió del càrrec, es va encarregar de cobrar les factures pendents a Josep Maria Bartomeu. Aquell primer curs, on Laporta amb prou feines va governar tres mesos, es van inflar les pèrdues i, sense ser-ne conscient, el club es va convertir en esclau de la Lliga. Per poder inscriure jugadors amb normalitat havia de sanejar una situació que va arribar als 481 milions de pèrdues.
Pèrdues inflades i palanques
La solució de Laporta va passar per les seves famoses palanques. El Barça va vendre el 25% dels seus drets televisius de la Lliga per 25 anys, el que suposa un peatge aproximat de 40 milions anuals fins a l’any 2047 a canvi d’ingressar, a l’estiu de 2022, uns 500 milions d’euros. Paral·lelament, Laporta es va inventar una segona palanca anomenada Barça Studios, que va tancar un contracte per ingressar 200 milions d’euros que mai van entrar a les arques del club. Tot i això, l’entitat va computar un valor comptable de 408 milions d’euros.
En total, el Barça s’anotava més de 800 milions als seus comptes, encara que la crua realitat va revelar que els diners compromesos no arribaven i es va haver de frenar i fer marxa enrere. No es va posar d’acord la junta directiva amb els auditors de Grant Thornton i, després d’anotar una salvetat a l’auditoria comptable del club el 2024, el Barça va canviar d’auditor i va signar amb l’actual, Crowe Global. En els últims anys, el club s’ha vist obligat a anar depreciant aquells ingressos que es va anotar a l’estiu de 2022, quan la Lliga li va permetre fitxar Robert Lewandowski, Jules Koundé i Raphinha, entre d’altres.
485 milions més de límit salarial des de 2021
Gràcies a les palanques, el Barça va passar d’un límit salarial permès de 97 milions (2021) a un de molt més elevat a l’estiu de 2022 (648). A dia d’avui, el límit salarial del Barça segueix per sota del que va assolir en aquell llunyà estiu de les palanques, tot i que la situació ha millorat ostensiblement. Després de les devaluacions de Barça Studios, el límit salarial va tornar a caure en picat: 270 i 204 milions entre setembre de 2023 i febrer de 2024; 426 i 463 milions entre setembre de 2024 i febrer de 2025; 351 i 432 milions entre setembre de 2025 i febrer de 2026. Així ha anat surfejant Laporta fins a assolir els 582 milions de límit salarial actuals.
Els límits salarials de la Lliga 2021-22 amb l’efecte de la pandèmia més present que mai
Els límits salarials de la Lliga 2022-23 després de les palanques de Laporta
El límit salarial de tots els equips de la Lliga a la temporada 2023-24
Els límits salarials de la Lliga 2024-25, actualitzats després del mercat d’hivern de 2025
Els límits salarials de la Lliga 2025-26 a data 3 de març de 2026
El límit salarial de la Lliga a l’estiu de 2026 per a la temporada 2026-27
Avui explicarem els moviments que ha fet el Barça per passar de l’anterior límit salarial, que eren 432 milions d’euros, als 582 milions que té actualment. Com ja vam explicar en el seu dia, tot va començar amb Lewandowski. En saber el club, allà pel gener o febrer, que el jugador polonès no seguiria, van començar els comptes per arribar al 1:1.
El factor Lewandowski per arribar al 1:1
La massa salarial esportiva del Barça el curs passat va ser xifrada en 571 milions d’euros, mentre que la Lliga només en permetia 432 milions. En marxar Lewandowski, la massa salarial ja començava a baixar: va baixar en 38,5 milions d’euros entre la fitxa del jugador i l’amortització pendent. Després, Deco va tancar les vendes d’Ansu Fati i Iñaki Peña, confirmades abans del 30 de juny. Amb tots aquests moviments, la massa salarial culer ja baixava fins als 520 milions. I la primera jugada al juliol va ser la renovació de Christensen a la baixa, alliberant 7 milions més de fitxa per ajudar a les inscripcions. La massa quedava reduïda en poc temps a 513 quilos.
Andreas Christensen, Robert Lewandowski i Ansu Fati
Paral·lelament, el Barça presentava davant la Lliga una previsió d’ingressos per a la temporada 2026-27 que implicava un creixement de 135 milions d’euros. Només aquest creixement d’ingressos i la davallada salarial ja eren suficients per entrar sobradament a la regla 1:1. Els 432 milions sumats a aquest increment d’ingressos de 135 ja disparava el límit permès fins als 567 milions. Per tant, ja en aquell moment hi havia espai per inscriure per valor de 54 milions, suficient per a Julián Álvarez.
113 milions en vendes
El Barça ha generat vendes aquest estiu per un total de 113 milions. Bona part d’aquests ingressos ja es contemplen en el pressupost d’ingressos per traspassos del curs vinent, tot i que el club ha estat una mica temorós. Ha previst 74 milions d’ingressos per venda de jugadors i, a aquestes alçades de l’estiu, ja han superat amb escreix la xifra. Les d’Ansu Fati i Iñaki Peña (15 milions entre tots dos), que estan incloses en els 113 milions, són les úniques no computades en els 74 pressupostats.
Ferran Torres celebra el seu primer 'hat-trick' amb el PSG
Això significa que resulten 98 milions de vendes per traspassos: Ferran Torres (uns 50 milions), Tommy Marqués (11), Héctor Fort (gairebé 10), Jofre Torrents (5,5), Toni Fernández (4), Guille Fernández (3,5), Álvaro Cortés (3), Yaakobishvili (2,5), Dani Rodríguez (500.000 euros) i Andrés Cuenca (500.000 euros). A més d’altres operacions on el Barça rep ingressos directes amb una participació indirecta: Jan Virgili (4,5), Nico González (1,9), Marc Cucurella (1,4), Alejandro Grimaldo (600.000 euros). Si posem amb asterisc les de Jofre Torrents i Yaako, estaríem parlant almenys de 90 milions, 16 per sobre del pressupost.
Més de 100 milions en salaris alliberats
A més d’aquests ingressos, el Barça ha continuat reduint massa salarial en desprendre’s d’aquestes fitxes i d’altres com les de Ronald Araujo o Marc Casadó, que de moment no han generat ingressos al club. Només estalvi. El cost més significatiu era el de Ferran, perquè computava la seva fitxa (12) i l’amortització del seu fitxatge (10). Per tant, la de Ferran és una operació molt bona que suposa 40 milions nets d’ingressos i un estalvi de 22. Amb les 19 sortides que s’han signat des de juny, el Barça allibera uns 100 milions d’euros en salaris.
Ronald Araujo durant el partit entre Liverpool i Atlètic
Sobre els 513 milions que hem calculat abans --ja comptabilitzats Lewandowski, Ansu, Iñaki i Christensen-- caldria seguir baixant en base a les altres fitxes alliberades: Ferran (22) i Araujo (14) són les realment significatives. Totes les altres, molt més simbòliques, no representen més de 15 milions d’euros. Aquí s’hi inclouen també Ter Stegen i Casadó. Així que la massa salarial ja estaria en 462 milions.
175 milions en fitxatges i 110 milions de cost anual
A partir d’aquí, toca computar l’increment en despeses amb els fitxatges estratègics que Deco es va dedicar a tancar mentre Laporta intentava convèncer Gil Marín del traspàs de Julián Álvarez. No hi va haver manera, però això no va frenar la connexió Deco-Flick: va arribar Anthony Gordon per 70+10 milions i el va seguir Karim Adeyemi per 22+7 quilos més. A més, el Barça va pagar 1,5 milions per Hamza Abdelkarim i altres 8,5 milions per Jesse Bisiwu. Posteriorment va arribar Rodri per 60+10 milions i el seu excompany al Manchester City, Joao Cancelo, amb la carta de llibertat. Els últims a aterrar van ser Livakovic (2M) i Gabriel Jesús per 10+4,5 milions.
Les 10 noves altes al Barça de Flick: vuit fitxatges i dos canterans que pugen
Tot i que el cost total en fitxatges ascendeix a 175 milions, el còmput de despesa anual no funciona com amb els traspassos, sinó que cada fitxatge s’amortitza en els anys de durada del seu contracte. Per tant, aquests són els nous costos: Gordon, amb 12 de fitxa i 14 d’amortització, costa 26 milions; Adeyemi costa 16,5 (12+4,5); Hamza costa sobre un milió anual; Bisiwu sobre 2,5 milions; Rodri s’emporta la palma amb 38 milions de cost (26+12); Cancelo només la seva fitxa (uns 10 milions bruts); Livakovic són uns 2 milions de cost; mentre que Gabriel Jesús costa uns 14 milions. D’aquí resulta un total de 108 milions d’euros en nous costos salarials.
Sense espai per a Julián
Aquests 110 milions els sumem als 462 en què s’havia situat la massa salarial amb totes les sortides abans calculades i ens dona una suma final de 572 milions d’euros. El que significa que el Barça estaria en aquests moments, milió amunt milió avall, amb la seva massa salarial pràcticament al límit dels 582 milions d’euros permesos. Sense espai salarial ara mateix per inscriure Julián Álvarez.
Julián Álvarez, a la banqueta del Metropolitano en el seu retorn amb l’Atlètic de Madrid
Per això era necessària la venda de Marc Casadó. De totes maneres, cal tenir en compte que els ingressos per traspassos excedeixen en, almenys, 16 milions els pressupostats. Si el Barça pogués utilitzar aquests 16 milions més els 10 que li falten actualment fins als 582, ja serien 26 milions per a una inscripció. No estaria tan lluny.