La guerra entre el Barça i el Reial Madrid arriba al mercat de pedreres: la Fàbrica genera més ingressos que la Masia

FC Barcelona i Reial Madrid són dos clubs oposats. Al club blaugrana l'estil sí que importa; al blanc, la fi justifica els mitjans. A la capital catalana s'aposta decididament per la Masia, mentre que a 600 quilòmetres s'utilitzen els jugadors de la pedrera de la Fàbrica per autofinançar el mercat de fitxatges.

El Reial Madrid ha fitxat, en un mateix estiu, Bernardo Silva, Ibrahima Konaté, Marc Cucurella, Yan Diomande, Carlos Espí i Denzel Dumfries, per un cost de 225 milions d'euros sense comptar els variables. Ara bé, només amb la venda de jugadors formats a Valdebebas el club blanc ha generat més de 210 milions, aproximadament. El Barça, en canvi, s'ha quedat en els 60 quilos, ja que Marc Casadó no ha deixat diners a caixa.

Els 60 milions del Barça

Comencem pel Barça. La venda més elevada de l'estiu va ser Ferran Torres, que va marxar al París Saint-Germain per gairebé 50 milions d'euros. No obstant això, el davanter valencià no té res a veure amb la pedrera blaugrana. Així doncs, el futbolista que més car ha aconseguit vendre Deco és Tommy Marqués al Braga, per uns 11 milions d'euros, seguit de Ansu Fati, amb un import calcat al del migcampista català. El Mònaco va activar l'opció de compra del davanter bisauguineà.

El següent és Héctor Fort, per qui la Reial Societat va pagar gairebé 10 milions, segons fonts consultades per Culemanía. La xifra, llavors, baixa fins als 5,5 milions. És el preu que assumirà l'Ajax de manera obligatòria en un futur proper, pel 50% de Jofre Torrents. Una mica menys pagarà el Venècia per Toni Fernández. El conjunt de la Sèrie A abonarà 4 milions aquest preu quan l'atacant de 18 hagi jugat tres partits oficials.

Operacions petites i drets de formació

Segueix de ben a prop al petit dels Fernández el seu cosí Guille, Iñaki Peña i el central Álvaro Cortés. El migcampista de la Zona Franca li ha costat 2,2 milions al Mallorca, que només ha adquirit el 60% del prometedor futbolista. El Panathinaikos ha estat l'equip que ha fitxat el porter alacantí, per 3 quilos. El Royal Antwerp belga ha assumit 3,5 milions pel defensa aragonès, que aspirava a tenir un lloc al primer equip. Finalment, hi ha Áron Yaakobishvili, que ha marxat cedit a l'Almeria, que té una opció de compra obligatòria que se situa prop dels 2,5 milions.

El compte, de moment, va pels 52 milions i mig, però falten els futbolistes formats a la Masia que ja no estaven a Can Barça. Jan Virgili, pel seu traspàs al Bruges taxat en 12 quilos, ha deixat 4,5 milions al club blaugrana. Gràcies al mecanisme de solidaritat de la FIFA, la institució que presideix Joan Laporta arriba als 60 milions. El fet d'haver format Nico González, Marc Cucurella, Alejandro Grimaldo i Sergi Altimira eleva els ingressos.

Operacions d'aquest estiu

Ara bé, la diferència amb el Reial Madrid és molt gran, de més de 140 milions. La venda més cara de Florentino Pérez aquest estiu ha estat la d'un jugador de la pedrera: Gonzalo García, que ha posat rumb al Fulham per 40 milions. César Palacios ha fitxat pel mateix equip, per un preu de 10 quilos. Fran García ha marxat al Reial Betis a canvi de 4 milions, mentre que el jove Mario Martín, pivot, s'ha enfundat la samarreta del Getafe després d'un traspàs de 3,5 milions. El porter Fran González ha signat pel Sevilla, per 3 milions. Amb aquests traspassos, ja van 60 quilos.

Les anteriors han estat operacions en què el Reial Madrid ha intervingut directament. No obstant això, ha omplert les arques amb operacions del passat que ara imita el Barça. El club blanc fa temps que només es desfà del 50% dels drets de les promeses, que acaben revaloritzant-se i, en conseqüència, multiplicant els ingressos per traspàs. Prova d'això és Víctor Múñoz, nou jugador del Liverpool, que va pagar 40 milions: 20 van ser per l'Osasuna i els altres 20 pel Madrid.

El Madrid recull els fruits del passat

Nico Paz fa algunes temporades que és fora de la capital espanyola, i tot i així ha significat 60 milions aquest estiu. El Como va haver de negociar, de nou, perquè el Reial Madrid no fes servir la seva opció de recompra per menys de 10 quilos. Mario Gila, nou jugador del Milan, ha suposat 15 milions, gairebé el mateix que Álvaro Rodríguez, que de l'Elx ha passat al Bournemouth. Una mica menys ha deixat Chema Andrés, uns 12 quilos per enrolar-se al Brighton anglès. Álex Jiménez és una altra promesa que ha recal·lat al Boro, per una quantitat similar. La xifra ja arriba als 194 milions totals.

En tots aquests casos, el procediment és el mateix. El Madrid es desprèn del 50% per uns 5 milions. Després altres clubs paguen moltíssim més per les promeses de la Fàbrica. Jacobo Ortega ha signat per l'Estrasburg, a canvi de 10 milions. Víctor Valdepeñas, per la Fiorentina, que ha pagat 8 milions. Llavors arriben operacions de quantitats menors. Álvaro Arbeloa s'ha endut Manuel Ángel per un preu que se situa entorn dels 5 milions. Finalment, Miguel Gutiérrez ha estat venut al Leverkusen per 2 quilos. Així és com la recaptació per jugadors de la pedrera ascendeix als 219 milions.

Diferents filosofies

Al Barça, la filosofia és molt diferent. Les promeses de la Masia apuren les seves opcions de triomfar al club de la seva vida, mentre que a la Fàbrica ja saben que el primer equip és pràcticament inassolible. I això genera molts diners perquè Florentino financiï els seus galàctics.