Joan Laporta va anunciar que el FC Barcelona introduiria canvis importants a la seva plantilla després que el club tornés a la norma de l'1:1. Des de 2022, quan va activar les famoses palanques (venda de drets de televisió i estudis audiovisuals), el Barça va ser un actor molt secundari en cada mercat, amb contractacions selectives, pels seus problemes amb el Fair Play Financer. En els moments més crítics, la Masia va ser la millor solució per activar un equip que va tocar fons el 2022 i el 2024.
"Hem heretat una motxilla molt pesada. El club està a la vora de la fallida", va denunciar Laporta després de guanyar les eleccions de 2021. El Barça vivia temps complicats, amb una caiguda brutal dels ingressos i un equip amb poc marge de millora. Per primera vegada en molts anys, el club no podia fitxar els millors futbolistes del món, un problema que s'ha prolongat fins a l'actual mercat d'estiu.
Futbolistes de poca volada
Acostumat a grans fitxatges (Ronaldinho, Deco, Eto'o, Ibrahimović...), Laporta va haver d'adaptar-se a una realitat molt més cruel. Ni tan sols va ser fàcil contractar davanters de poca volada com Luuk de Jong (cedit pel Sevilla) o Demir (cedit pel Rapid de Viena). Els comptes no quadraven i el Barça necessitava nous estímuls. El 2022, Laporta es va treure de la màniga les famoses palanques i va fitxar Kessié, Christensen, Lewandowski, Koundé, Raphinha, Marcos Alonso i Bellerín.
Lewandowski s'acomiada del Camp Nou
Mateu Alemany, aleshores director esportiu del Barça, va tancar amb molta antelació els fitxatges de Kessié i Christensen, que van arribar amb la carta de llibertat després de liquidar els seus contractes amb el Milan i el Chelsea, respectivament. També van arribar Marcos Alonso i Bellerín a cost zero.
Lewandowski, Koundé i Raphinha
El Barça, en canvi, va pagar 153 milions d'euros fixos i va pactar-ne 32 més en variables pels fitxatges de Lewandowski (45 milions més cinc, al Bayern de Munic), Koundé (50 milions més 10, al Sevilla) i Raphinha (58 milions més set al Leeds).
Raphinha celebra el seu gol al Barça-Nottingham Forest de pretemporada
Jules Koundé lluita amb Djené al Getafe-Barça
Lewandowski va ser el fitxatge estrella del Barça, necessitat d'un referent després de la traumàtica sortida de Leo Messi, un any abans. El davanter polonès es va convertir en el nou ídol del club. En quatre anys, el futbolista internacional ha guanyat tres Lligues, tres Supercopes d'Espanya i una Copa del Rei.
Dani Olmo i Joan García
Molt més complicats van ser els següents estius. Especialment, el de 2023, amb Oriol Romeu com a única operació destacada. El 2024 va arribar Dani Olmo i, un any després, Joan García, dos fitxatges molt celebrats al Barcelona. El mitjapunta de Terrassa va costar 60 milions d'euros. El porter de Sallent, 26,3 milions, la seva clàusula de rescissió.
Joan García atura un xut de Gonzalo durant el clàssic
El Barça, amb pocs retocs i sense grans fitxatges, ha guanyat cinc títols en els dos anys de Hansi Flick com a entrenador del primer equip: dues Lligues, una Copa del Rei i dues Supercopes. Amb el retorn a l'Spotify Camp Nou, els ingressos s'han disparat i el club pot tancar moltes més operacions en aquest mercat de fitxatges. D'aquí a un any, amb la tornada a l'Olímpic Lluís Companys, el Barcelona tindrà menys diners i més obstacles per renovar la seva plantilla.
Tres fitxatges tancats
Laporta, conscient de les futures limitacions, ja ha invertit 100,5 milions d'euros fixos, i 17 més en variables, en els fitxatges de Anthony Gordon (Newcastle, 70 més 10), Karim Adeyemi (Borussia Dortmund 22 més 7) i Bisiwu (Brujas, 8,5 milions).
Jesse Bisiwu i Anthony Gordon en un entrenament del Barça
Deco, però, encara té molts assumptes pendents. A l'espera de tancar el traspàs de Ferran al PSG per uns 50 milions d'euros, i potser d'una possible venda de Koundé a l'Arsenal o al Tottenham per uns 60 milions, el director de futbol del Barça contempla tres o quatre fitxatges més: Rodri, un davanter centre i un defensa, ja sigui un lateral dret o un central esquerrà. O tots dos.
Karim Adeyemi debuta amb el Barça contra el Birmingham City
Rodri, més a prop del Barça
El Barça espera liquidar ben aviat el fitxatge de Rodri, per qui ja ofereix 60 milions d'euros fixos i cinc en variables. El Manchester City en demana més i el traspàs podria tancar-se en uns 70 milions d'euros. El club anglès vol fer caixa abans de tancar la contractació d'Enzo Fernández, per qui el Chelsea en demana 140 milions d'euros.
Ferran Torres i Rodri Hernández en un fotomuntatge
Deco també contempla la contractació d'un defensa de primer nivell. Ja sigui Pedro Porro, taxat en 40 milions d'euros pel Tottenham, o Castello Lubeka, per qui el Leipzig en demana 50 milions. El primer és un lateral dret amb molta projecció ofensiva i el segon, un central esquerrà contundent i amb una bona sortida de pilota. Flick, anteriorment, va descartar el possible fitxatge de Bastoni, de l'Inter de Milà.
El davanter centre
El tema més complicat serà el fitxatge del davanter centre. L'Atlètic va rebutjar una oferta formal del Barça que superava els 100 milions d'euros i insisteix que no negociarà la venda del crack argentí. Les alternatives són Lautaro, per qui l'Inter de Milà en demana 90 milions, i Mikautadze, valorat en 50 milions pel Vila-real.
Lautaro celebra el primer gol de l'Inter al Barça
El Barça, llevat de gir inesperat, invertirà més de 200 milions d'euros a l'estiu per renovar la seva plantilla. La Lliga, per a Laporta, Deco i Flick, no és suficient. El gran objectiu és la Champions, títol que el Barça no guanya des de 2015. Aleshores, l'equip que dirigia Luis Enrique i lideraven Leo Messi, Neymar i Luis Suárez, es va imposar a la Juventus per 3-1 a la gran final. Ja fa molt de temps.