El Reial Madrid presumeix de múscul financer per a un altre estiu galàctic: 166 milions en caixa i 598 de patrimoni net

El Reial Madrid planeja trencar a cop de talonari una sequera de dos anys sense títols importants. Des de l'aterratge de Kylian Mbappé que havia d'afiançar l'equip blanc al cim mundial, les vitrines del Santiago Bernabéu només han sumat la Supercopa d'Europa i la Copa Intercontinental aixecades el 2024. Per això, al mercat de fitxatges estival de 2025 es van invertir 226 milions d'euros en les incorporacions de Trent Alexander-Arnold, Dean Huijsen, Álvaro Carreras i Franco Mastantuono, entre concepte de traspàs i primes.

Un any més tard, les mateixes llacunes tàctiques en defensa i al centre del camp turmenten el madridisme. La solució? La mateixa emprada per la institució el 2010. Aleshores, el president Florentino Pérez complaïa el nou tècnic José Mourinho amb una despesa de 258,5 milions en vuit reforços entre els quals destacaven Cristiano Ronaldo, Kaká, Karim Benzema i Xabi Alonso. S'obre la mateixa cartera perquè tornin a ploure títols a Concha Espina. Una tresoreria de 166 milions i un patrimoni net de 598 milions permeten donar-se el luxe d'un altre estiu de dispendis.

Creixement sostenible

Tot això, validat per la Lliga, que va concedir un límit de cost de plantilla esportiva (LCPD) de 761,2 milions al club que presideix Florentino Pérez per a la temporada 2025-26. Per posar-ho en context, el Barça té una despesa màxima de 432,8 milions.

Més enllà d'uns ingressos insòlits a la indústria del futbol que apunten als 1.248 milions a l'exercici 25-26, el club blanc ha crescut de manera sostenible sense incórrer en pèrdues, ni tan sols després de l'esclat de la pandèmia el 2020. Per això, el patrimoni net va tocar el sostre dels 598 milions en el tancament comptable 24-25.

Sense pèrdues en pandèmia

Els fons propis de l'entitat han augmentat sense fre des de l'any 2000. Només van registrar una aturada entre 2020 i 2021, estabilitzats en 533 milions. Precisament, els estralls econòmics del Coronavirus van dificultar tancar els exercicis 19-20 i 20-21 amb beneficis, però la disminució de la despesa esportiva en la plantilla va decantar els números verds: resultat net de 320.000 i 874.000 euros, respectivament. El percentatge de despesa de personal respecte als ingressos d'explotació només va superar el 70% a la campanya 21-22. Al juny de 2025, se situa en el 43%.

La tresoreria, és a dir, els diners en efectiu i dipòsits a curt termini, registra una tendència més fluctuant en aquest segle XXI. Sense comptabilitzar la remodelació de l'estadi, la quantitat en caixa va arribar als 166 milions el 2025, el doble que els 82 milions anotats el 2024. A més, l'entitat comptava amb pòlisses de crèdit sense disposar per 425 milions al juny de 2025.

Més de 100 milions invertits

Aquests símptomes de les finances madridistes donen via lliure a un altre estiu de desemborsaments sense vacil·lacions. El club va presentar una oferta de 150 milions per Julián Álvarez a l'Atlètic de Madrid com a mostra de la seva capacitat de despesa i endeutament. En dia i mig, es va tancar el fitxatge de Marc Cucurella per 55 milions d'euros fixos i cinc en variables. El club blanc va abonar la clàusula de 20 milions per treure Denzel Dumfries de l'Inter de Milà.

Bernardo Silva va signar com a agent lliure, però va costar 40 milions bruts procedents del pagament de comissió: el jugador es va embutxacar 10 milions nets; el seu pare, cinc més; el seu representant Jorge Mendes, cinc més; Hisenda recaptarà uns 20 quilos pel pagament d'impostos. Ibrahima Konaté també ha segellat els seus vots sense preu de traspàs després de desvincular-se del Liverpool, però igualment haurà percebut primes pel fitxatge. Sense comptabilitzar els 150 milions a punt per gastar en objectius de la talla d'Enzo Fernández, la despesa en fitxatges ja supera els 100 quilos. I els que calgui perquè Mourinho torni els anys més gloriosos a Chamartín.