La FIFA signa la pau amb l'ECA a cop de talonari: els Mundials 2026 i 2030 reparteixen 1.000 milions d'euros en compensacions
El nou acord entre Gianni Infantino i Nasser Al-Khelaifi assegurarà un pot molt més gran econòmicament per als clubs i federacions que cedeixen els seus jugadors a la cita mundialista
Notícies relacionades
- El Reial Madrid envia el famós informe del 'cas Negreira' a la UEFA: demana que es retirin els títols del Barça
- El Barça pot cobrar fins a 5 milions d'euros per la participació dels seus 15 jugadors al Mundial: la FIFA es rasca la butxaca
- Qui és el fitxatge de "150 milions" que Florentino Pérez promet al Reial Madrid? Els quatre principals candidats
- L'Spotify Camp Nou s'imposa a les 16 seus del Mundial 2026: Laporta accelera per al 2030
Ha arribat el dia: el Mundial 2026 ja és aquí. En els pròxims 19 dies, les 48 millors seleccions del món participaran en un torneig que, a banda de la glòria esportiva, té molt més en joc. El Mundial és l'esdeveniment esportiu més rellevant del globus i, per tant, un dels que més genera econòmicament. Precisament per aquest aspecte, durant els darrers anys s'ha gestat una forta lluita institucional entre la FIFA i l'ECA (Associació de Clubs Europeus), però Gianni Infantino l'ha eradicat a cop de talonari: acord històric de gairebé 1.000 milions d'euros.
La Superlliga va generar por
Per entendre la problemàtica cal que ens remuntem al 2021. Aleshores, acabava de néixer la Superlliga, un projecte que aspirava a trencar el motlle del sistema imposat per la UEFA i la FIFA i, d'una vegada per totes, establir una estructura en la qual els clubs més importants s'emportaven una part molt més gran del pastís monetari. I és que, tot i que la iniciativa es va desmuntar als pocs dies de presentar-se, la seva oficialització va enviar un missatge molt clar a Ceferin i Infantino: els clubs no estan contents i volen més rellevància econòmica.
Florentino Pérez i Gianni Infantino REDES
L'ECA, organització presidida per Nasser Al-Khelaifi, serveix com a organisme representant de més de 800 clubs a tot el món. Equips com el PSG, el Bayern de Munic, el Manchester City i, des d'aquest febrer, també el FC Barcelona, formen part del grup d'ens participants. Va ser a través d'aquesta organització que els clubs van imposar pressió a la FIFA. Però, de què es queixaven exactament?
Reunió de l'ECA al Metropolitano ECA
Les queixes de l'ECA
Aquell mateix 2021, la FIFA va estudiar la possibilitat de celebrar els Mundials cada dos anys en comptes de quatre. La notícia va disparar les alarmes a les oficines de l'ECA, que va considerar que Infantino estava "actuant unilateralment" i sense respectar els drets dels clubs. "Les propostes de la FIFA tindrien un impacte directe i destructiu sobre el futbol de clubs, tant a nivell nacional com internacional", va explicar l'organisme en un comunicat.
Laporta, Ceferin i Al-Khelaifi Redes
I és que, en un calendari ja profundament ocupat, la proposta de la FIFA acabaria per destrossar el sistema de clubs, que posarien, cada cop més en risc, els seus futbolistes en tornejos internacionals o classificatoris. Aquestes queixes sumades al llançament de la Superlliga van encendre les alarmes als despatxos d'Infantino, que, per primer cop en molts anys, va veure com l'estructura de poder de la FIFA i la UEFA podia anar-se'n a norris.
Acord històric
Com va respondre? Amb un acord històric. El 27 de març de 2023, Infantino i Al-Khelaifi van signar a Budapest un Memoràndum d'Entesa que va posar fi a anys de tensions pel calendari internacional, l'alliberament de jugadors i la creixent saturació de partits.
Reunió de l'ECA amb periodistes a Madrid ECA
L'acord, vigent fins al 31 de desembre de 2030, garanteix el suport dels clubs europeus al calendari internacional aprovat per la FIFA i, també, al nou Mundial de Clubs, que va debutar el 2025. A canvi, la FIFA va reconèixer formalment l'ECA com a interlocutor principal dels clubs europeus i va reforçar la seva participació en la presa de decisions sobre qüestions que afecten directament les entitats.
El pacte va ser presentat per ambdues parts com una fórmula per aportar estabilitat a llarg termini al futbol de seleccions i al futbol de clubs, però la realitat és que el major impacte de l'acord es nota en la branca econòmica.
Gianni Infantino, president de la FIFA, en el sorteig de Miami
Gairebé 1.000 milions d'euros
La principal concessió econòmica arriba a través del Club Benefits Programme. La FIFA va elevar les compensacions destinades als clubs que cedeixen jugadors per al Mundial des dels 209 milions de dòlars repartits en els cicles de 2018 i 2022 fins a 355 milions per als Mundials de 2026 i 2030, un increment proper al 70%. Així mateix, la FIFA també repartirà 727 milions de dòlars entre les 48 federacions participants al Mundial de 2026. La xifra inclou premis esportius i ajudes per a la preparació del torneig, convertint-se en el major repartiment econòmic de la història de la competició. Gairebé 1.000 milions d'euros en total.
Gianni Infantino, president de la FIFA, presentant el trofeu del Mundial de Clubs 2025 EFE
A més, el programa es va ampliar per reconèixer la contribució dels clubs al futbol de seleccions, consolidant una nova etapa de col·laboració entre ambdues organitzacions. Més que un simple acord econòmic, el pacte de Budapest va representar la fi d'una guerra institucional que amenaçava amb fracturar la governança del futbol mundial.
