Luis Enrique dona sentit a la tremenda inversió d'Al-Khelaifi al PSG: 2.411 milions d'inversió en 15 anys

El Paris Saint Germain culmina la seva obra multimilionària amb la segona Champions League consecutiva. L'equip parisenc, un elenc d'estrelles des de l'aterratge de Qatar Sports Investments (QSI) el 2011, ha tirat la casa per la finestra any rere any sense trobar la tecla. El 2020, Neymar Jr i Kylian Mbappé es van topar amb el Bayern de Hansi Flick a la final i es van quedar a les portes de conquerir la Copa d'Europa (0-1).

Per moltes estrelles que fitxessin, faltava un arquitecte que ensamblés el conjunt i donés forma a la constel·lació. Nasser Al-Khelaifi va moure cel, mar i terra per persuadir Luis Enrique d'unir-se al PSG, i el geni asturià ha donat sentit a una inversió astronòmica de 2.411 milions d'euros en 15 anys de propietat qatariana.

Inversió astronòmica

Ni tan sols la contractació del millor futbolista de la història, Leo Messi, el 2021, va servir per aspirar al tron continental. El trident format per la pulga, Neymar i Kylian Mbappé va sucumbir als vuitens de final tant el 2022 com el 2023. Precisament, en aquell darrer any va aterrar Lucho a la capital gala i va portar el PSG cap a les semifinals de la Champions 23-24.

454,5 milions d'euros va gastar el club esperonat pel petro-dòlar a la temporada 23-24. A més d'Ousmane Dembelé per 50 milions, van portar Randal Kolo Muani a canvi de 95 quilos, Gonçalo Ramos per 65 i Manuel Ugarte per altres 60, entre altres figures. De tots els reforços que van arribar aquell estiu, només el mosquit i Bradley Barcola, contractat per 45 quilos, es van consolidar a les ordres de Luis Enrique.

"Luis Enrique, la meva millor decisió"

El Borussia Dortmund va donar la sorpresa amb una eliminació a les semifinals, i Mbappé es va cansar d'esperar per complir el seu somni de jugar al Reial Madrid. L'astre francès no va deixar ni un euro a la caixa, però tampoc va fer falta. A la campanya 24-25, el PSG va invertir 255,92 milions en substituir la seva figura per antonomàsia i configurar la columna vertebral d'un bloc hegemònic. Khvicha Kvaratskhelia va signar al mercat d'hivern després d'abonar 80 milions al Nàpols, i Desiré Doué, a l'estiu per 50 quilos.

L'efecte va ser instantani. Aquell equip va infondre por a Europa amb la primera maneta de la història en una final de la Champions League contra l'Inter de Milà (5-0). Quina millor manera d'estrenar-se amb una primera Orejona de rècord. Aquest 2026, Al-Khelaifi ha tret pit de la millor decisió de la seva carrera als despatxos de París. "Luis Enrique és realment el millor actiu, el millor, la meva millor decisió. Vaig parlar durant els últims 15 anys per fitxar-lo", va assegurar en declaracions a CBS Sports.

Projecte continuista, segona Champions

La inversió va disminuir lleugerament fins als 111,2 milions a la finestra estival de 2025. Luis Enrique va portar Ilya Zabarny per 63 milions, a Lucas Chevalier per altres 40 i, al gener de 2026, a Dro Fernández per 8,2. Tot i els reforços, el míster amb passat blaugrana no va canviar ni una peça del bloc hegemònic que havia aixecat la primera Copa d'Europa. La fórmula no ha pogut sortir millor, amb el segon títol continental seguit.

Més enllà que el fons sobirà de Qatar posi en marxa la màquina dels bitllets, per una vegada, Luis Enrique ha aconseguit rendibilitzar la despesa desmesurada en jugadors. A l'edició 24-25 de la Champions, el PSG es va embutxacar 144,4 milions d'euros per tots els conceptes.

La suma promet créixer per sobre dels 150 quilos per a aquesta temporada 25-26, després de guanyar 6,5 milions per vèncer l'Arsenal i quatre més per la classificació a la Supercopa d'Europa. El botí per rendiment entre la lligueta i la fase final se situa en els 103,8 milions. 15 anys i 2.411 milions després, el PSG ha descobert que no necessitava tantes peces per construir l'engranatge perfecte, sinó un geni que les posés en ordre.