"Si et poses la samarreta del Madrid, deixo de parlar-te", la confessió més sorprenent sobre Luis Enrique abans de fitxar pel Reial Madrid

Luis Enrique sempre va ser culer, però un dia va prendre la decisió més raonable. L'any 1991, Lucho va abandonar l'Sporting de Gijón, equip de la seva ciutat natal, per posar-se la samarreta del Reial Madrid. José María Fernández de Brito, entrenador al seu equip de futbol sala quan tenia set anys, va recordar a RMC com va ser el fitxatge.

Malgrat la distància, l'actual tècnic del París Saint-Germain va fer que De Brito fos un dels primers a assabentar-se'n: "Teníem una relació molt estreta. Un dia, mentre ell era a l'Sporting de Gijón, va venir a veure'm al febrer i em va dir: 'Tinc una bona notícia per donar-te'. Li vaig preguntar què era. 'He fitxat pel Reial Madrid', em va respondre. Sabia que jo tenia debilitat pel Madrid".

Tanmateix, Luis Enrique sempre tirava cap a l'altre costat. "Siguem clars, ell sempre ha tingut debilitat pel Barcelona", va asseverar un dels seus primers entrenadors. "Una vegada vam anar a prendre un cafè amb Luis Enrique i Abelardo, quan tots dos jugaven a l'Sporting. El propietari de la cafeteria era amic meu i era del Reial Madrid. Li va dir a l'Abelardo que la samarreta blanca li quedaria bé. I el Luis es va aixecar d'un salt de la cadira i va dir: 'Escolta, si et poses la samarreta del Reial Madrid, jo deixo de parlar-te'", va rememorar.

"Ho va passar malament"

"Un any després, Luis Enrique va fitxar pel Reial Madrid, però quan ets jove i arriba el Madrid... No el rebutjaràs perquè siguis del Barça, per Déu!", va afegir De Brito. Després de cinc anys, l'aleshores jugador asturià va canviar de bàndol. No va ser fàcil: "Hi va haver anys en què el Luis ho va passar malament, sobretot per culpa dels ultres del Reial Madrid".

Luis Enrique sempre va ser un líder. "Solia estar amb el seu germà Felipe i amb l'Abelardo. I el Luis Enrique era qui manava. Era el líder del grup. Quan anaven a fer alguna entremaliadura, el primer a sortir corrents era l'Abelardo. Ja en aquella època, el Luis tenia aquest esperit de lideratge, de dir: 'Jo mano i ho farem així'. Després, al camp, era algú molt combatiu, com el veuen ara", va acabar de recordar un dels pares futbolístics de Lucho.