Barça i València deuen 2.437 milions d'euros a Goldman Sachs per les obres dels seus nous estadis
Tant el club blaugrana com l'entitat xe han reestructurat els seus respectius passius amb finançament del banc d'inversió nord-americà
Notícies relacionades
- El Betis i el Barça deuen 2.119 milions d'euros a Goldman Sachs entre la reforma del Benito Villamarín i la del Camp Nou
- En las fauces de Goldman Sachs: Barça y Valencia hipotecan su futuro con el nuevo Camp Nou y el Nou Mestalla
- Les tres condicions de la Lliga que permeten al Barça, per fi, assolir la regla 1:1 del Fair Play
- El gran objectiu del Barça amb les obres de l'Spotify Camp Nou: 100.000 espectadors en un any i coberta abans de 2028
- El Barça haurà de retornar 883 milions d'euros a Goldman Sachs entre 2030 i 2032
El FC Barcelona comença a saldar amb Goldman Sachs i altres 20 creditors els primers interessos contrets pel crèdit de l'Espai Barça. El club presidit interinament per Rafa Yuste va pagar 44,5 milions d'euros que vencia el desembre de 2025. El retorn al Spotify Camp Nou al novembre hauria de permetre el compliment del pressupost 2024-25 destinat a l'estadi: 226 milions d'euros. El temple barcelonista no assolirà la velocitat de creuer dels 400 milions anuals fins al curs 28-29, després de la col·locació íntegra de la coberta.
Goldman va encapçalar el finançament de les obres mitjançant un crèdit de 1.450 milions, ampliable en altres 50, proporcionat pel mateix banc nord-americà i altres 20 inversors. El gegant de les finances va comandar la reestructuració del deute del Barça, però també ha reordenat els passius del València CF a través d'un préstec de 121 milions. El club xe va obtenir altres 322 milions de l'entitat financera novaiorquesa el 2025 per a la finalització de les obres del nou estadi de Mestalla. En total, les obligacions conjuntes d'ambdós clubs amb el seu principal creditor ascendeixen a 2.437 milions.
Préstec pont i línia de crèdit
L'embat financer del coronavirus va afectar especialment la institució presidida actualment per Kiat Lim, així com els seus homòlegs barcelonistes. A finals de 2024, van haver d'aprovar dos préstecs per un total de 186 milions que servirien per reestructurar el deute i encarar la fase final del finançament per erigir el coliseu xe: un préstec pont de 65 milions, cancel·lat el 2025, i una línia de crèdit corporativa a llarg termini de 121 milions.
Interior del Nou Mestalla, futur estadi del València VCF
La primera operació es va refinançar en el marc de la concessió dels 322 milions per a la construcció del futur recinte. La segona va consistir en una línia de crèdit concedida pel fons United States Private (USPP) després d'unes negociacions en què Goldman va exercir d'intermediari. El citat préstec es començarà a retornar el 2027, després d'expirar els tres anys de carència, amb un interès fix al 6,53%. El total de 186 milions va servir per finiquitar els deutes amb Caixabank, Gedesgo i Right Limited and Media.
Finançament de 322 milions
Al juny de 2025, la injecció financera que costejarà el Nou Mestalla, a banda dels fons rebuts per l'acord entre el fons CVC Capital Partners i la Lliga, va agafar forma definitiva. Goldman va actuar com a agent estructurador d'un finançament de 322 milions.
Projecte definitiu del Nou Mestalla REDES
Recreació de la zona Vip del Nou Mestalla, la venda de la qual gestionarà Legends VCF
L'operació es va dividir en dues parts: una emissió de bons per valor de 237 milions amb venciment a 28 anys i un préstec de 85 milions a cinc anys que es retornarà gràcies als ingressos generats per la venda dels terrenys de l'antic estadi. Com l'Espai Barça, el capital percebut per a les obres del Nou Mestalla no comprometrà la propietat del club després de la constitució d'un Fons de Titulització d'Actius (FTA). La facturació comercial futura del recinte exercirà de garantia, a més d'una hipoteca sobre la parcel·la de l'estadi en última instància.
Al rescat del Barça
Goldman no només va liderar el finançament del crèdit de 1.450 milions per a la construcció de l'Espai Barça, sinó que ja havia salvat anys abans de la fallida l'entitat catalana. En l'època que la junta directiva de Josep Maria Bartomeu portava el timó, el banc estatunidenc va concedir un préstec de 90 milions per realitzar els primers treballs preliminars al Spotify Camp Nou i aixecar l'Estadi Johan Cruyff. Amb això, el cop de la pandèmia va dinamitar un equilibri financer que ja trontollava amb l'aigua al coll.
Joan Laporta, en un fotomuntatge amb el logotip de Goldman Sachs i el Spotify Camp Nou de fons MONTAJE CULEMANIA
La plana major barcelonista no va tenir més remei que sol·licitar una moratòria de 12 mesos el 2020. La junta entrant presidida per Joan Laporta es va trobar amb una radiografia econòmica desoladora i tampoc va poder saldar el deute. Tot i així, Goldman no va executar les garanties, sinó que va aprovar un nou préstec pont de 80 milions per afrontar una muntanya de deutes a curt termini que ascendia a 731 milions per al 30 de juny de 2021.
El venciment del deute del Barça pel préstec de Goldman Sachs a 30 de juny de 2025.png FCB
El creditor nord-americà va tornar a aliar-se amb l'advocat català i els seus companys a l'agost del mateix any per aportar un préstec de 595 milions en forma de desfibril·lador per treure el club de la UCI financera. La font de liquiditat va permetre cancel·lar el préstec pont, pagar nòmines i altres obligacions a curt termini, a més de reestructurar els passius. L'entitat bancària va emetre quatre sèries de bons Senior Secured Notes a un interès fix del 1,98%. Com que el 2025 es va llançar una cinquena sèrie de bons per import de 80 milions, l'import pendent de liquidar es manté en els 499,6 milions. Al juny de 2026, venç un altre termini anual de 28,6 milions.
1.495 milions per a l'Espai Barça
Finalment, a l'abril de 2023, Barça i Goldman van segellar els seus vots a llarg termini per aixecar l'obra magna de l'Espai Barça. El banc d'inversió novaiorquès i altres 20 inversors van aportar 1.450 milions fixos i altres 50 variables. El 2026, el club ha disposat de 1.495 quilos. La devolució, garantida pels nous ingressos de l'estadi des de la seva reobertura, es va estructurar inicialment en tres períodes de venciments a comptar després de cinc anys de carència: 615 milions a partir dels cinc anys, és a dir, 2028; 500,2 milions entre els set i els 9 anys; després de dos trams refinançables, un tercer tram no subjecte a renegociació per 390 milions entre els 20 i els 24 anys.
La divisió dels costos del crèdit per a l'Espai Barça FCB
Finançament inicial (2023) Refinançable | Nova estructura (2025) Refinançable |
615 milions | 208 milions |
500,2 milions | 500,2 milions |
362,8 milions | 786,8 milions |
Total: 1.478,1 milions | Total: 1.495,1 milions |
No obstant això, a l'estiu de 2025, el director financer Manel del Río, actualment CEO del FC Barcelona, va encapçalar les negociacions per tancar una refinançació de 424 milions. L'interès mitjà del 5,53% del crèdit es va rebaixar fins al 5,19% sobre l'esmentat import, que es va ajornar al tercer període de venciments. Així, el primer tram va disminuir dels 615 milions als 208 i el tercer va augmentar fins als 786,8. El Fons de Titulització canalitza l'operació per assegurar la devolució del capital i evitar que els bonistes tinguin drets sobre el club en cas d'impagament.
