‘Cas Negreira’, l’argument que alimenta la fòbia del Reial Madrid contra el Barça després de desinflar-se la Superlliga

Adéu a la cordialitat. La rivalitat entre el FC Barcelona i el Reial Madrid torna a ocupar totes les portades i, a menys de 48 hores per a l’últim clàssic de la temporada, Laporta i Florentino s’enzarzen en una lluita institucional, esportiva i política que no es repetia des de feia cinc anys. I és que amb la seva cooperació dins de la Superlliga, ambdós presidents van decidir enterrar la destral de guerra. Tanmateix, el naufragi del projecte el 2026 ha revifat la flama d’un combat que mai no va acabar; només estava en pausa tècnica. Floren torna a carregar amb tot i la seva millor carta és el Cas Negreira.

Negreira entra en escena

De fet, quan Laporta va confirmar al novembre de 2025 la sortida del FC Barcelona de la Superlliga, Florentino només va necessitar tres dies per reprendre la guerra. "Tothom sap el que va passar, però el Madrid va ser l’únic que es va personar. No és normal que quatre presidents del Barcelona hagin mantingut un sistema en què es paga al vicepresident dels àrbitres. El cas Negreira hauria d’haver provocat un canvi a les institucions", va expressar a l’assemblea de socis compromissaris del Reial Madrid.

Aquesta va ser la primera bala del màxim mandatari merengue en referència al Cas Negreira, però, evidentment, no la darrera. "Com ho oblidarem? El cas Negreira és el problema més greu que té el futbol a dia d’avui", va afirmar al desembre, a més d’aprofitar per llançar-li un dard a Javier Tebas: "Com és possible que la federació i la Lliga, que han de vetllar per la integritat de la competició i perseguir que es faci justícia, es comportin d’aquesta manera?".

La 'Barcelonitis' de Florentino

I és que aquesta metralladora de retrets va desencadenar una batalla institucional contra Laporta que encara no ha cessat. Jan es va defensar al cap de pocs dies: "Penso que són declaracions bastant en fora de joc pel que fa referència al Barça. Denoten la 'Barcelonitis' que té el Madrid. També estan en tot moment presents en el procediment judicial del 'cas Negreira', que l’estan estirant com un xiclet perquè saben que no hi ha res".

Tot i que les declaracions i queixes es van aturar just abans de les eleccions presidencials culers, la realitat és que la flama de la seva enemistat està més viva que mai, quelcom completament normal si tenim en compte que tots dos s’han hagut d’aguantar les ganes de criticar-se mútuament durant aquests darrers cinc anys. El culpable? La Superlliga.

Barça i Reial Madrid, amics?

Amb el llançament de la Superlliga a l’abril de 2021, FC Barcelona i Reial Madrid van començar una etapa inèdita de cordialitat que ha durat fins a finals de 2025. Dotze gegants europeus, entre ells el Barça i el Reial Madrid, van anunciar una competició paral·lela per trencar el monopoli de la UEFA. Aquella societat mercantil naixia amb vocació d’elit tancada, finançament multimilionari i un missatge clar: el model Champions estava esgotat.

La reacció va ser immediata, ferotge i política. Governs, federacions i aficionats van tombar el projecte en només 72 hores, derivant en la fugida de més del 70% dels clubs fundadors. Però la Superlliga no va morir, va mutar. A partir de 2022, amb A22 Sports al capdavant, el relat va canviar: menys club tancat, més piràmide oberta, més discurs de sostenibilitat econòmica.

El final de la Superlliga

L’anomenada Lliga Unify va reaparèixer amb formats ampliats —fins a 96 equips— i una plataforma pròpia de retransmissió, intentant seduir una indústria que ja havia girat la cara. Mentrestant, els tribunals començaven a inclinar el camp: el 2023, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar que la UEFA i la FIFA abusaven de la seva posició dominant, obrint una esquerda jurídica clau que més tard va aprofitar el Reial Madrid.

I és que el projecte, convertit en símbol més que en competició real, va acabar derivant en una guerra legal. A finals de 2025, el Reial Madrid, resistint en solitari, va transformar el fracàs de la Superlliga en una ofensiva judicial: va presentar una reclamació propera als 4.500 milions contra la UEFA per actuar com un monopoli. Tanmateix, al final la demanda no va arribar a bon port, ja que el mateix club merengue la va retirar després d’abandonar la Superlliga al febrer i acostar posicions amb Ceferin. Cas tancat... o no?