La clau per la qual el Reial Madrid sempre supera el Barça en límit de plantilla esportiva inscribible

El Reial Madrid fa més d'un lustre que es troba en una dimensió a part del límit salarial respecte al FC Barcelona. La millora de les dades financeres del club blaugrana en l'última actualització de març de 2026 li va permetre fer un salt de 81,5 milions d'euros en el límit de cost de plantilla esportiva (LCPD) regulat per la Lliga: dels 351,3 milions als 432,8. Tanmateix, el club blanc segueix diversos passos per davant, amb un màxim permès de 761,2 milions, tot i que ambdues entitats superaran els 1.000 milions d'ingressos en l'exercici 2025-26.

Si bé la diferència del volum net de negoci no sembla tan gran entre els 994 milions del Barça i els 1.185 milions del Madrid en el darrer tancament, la collita acumulada de l'últim lustre ha obert una bretxa més gran que es plasma en els límits salarials. Mentre a la capital catalana han registrat 140 milions de pèrdues des de 2021 i el 2026 es comença a estabilitzar la balança entre despeses i ingressos, al Santiago Bernabéu van esmorteir el cop del coronavirus i han generat un superàvit de 66 milions.

El patrimoni net

L'estabilitat en un cas i el creixement sostingut en l'altre s'han reflectit en el patrimoni net. L'augment dels recursos propis a la institució presidida per Florentino Pérez només es va aturar entre els cursos 19-20 i 20-21, quan es va mantenir en 533 milions. Tot i així, la contenció de la despesa de plantilla va permetre tancar aquelles campanyes amb 320.000 i 874.000 euros de beneficis, respectivament. Des de llavors, el patrimoni net ha escalat fins als 598 milions a 30 de juny de 2025.

A Can Barça, el capital net ve condicionat per l'iceberg de 481 milions de pèrdues imputades a l'exercici 20-21, després de l'aterratge de la directiva presidida per Joan Laporta a les oficines d'Arístides Maillol. El dèficit natural ocasionat per la pandèmia es va situar en els 283 milions, però l'auditor va recomanar depreciar el valor de la plantilla en 138 milions i imputar 90 milions de provisions judicials. Així, el patrimoni net va tocar fons fins als -451 milions.

"No hi havia una altra solució"

La plana major no va prorratejar les pèrdues procedents de l'efecte Coronavirus, tot i que el tresorer de la junta directiva electa, Ferran Olivé, va defensar en una entrevista amb Culemanía que no tenien més opció: "Si nosaltres haguéssim acceptat la no depreciació, segurament no hauríem tingut el problema del patrimoni net tan negatiu que ens ha impedit tenir Fair Play a nivell de futbol. Però jo crec que no hi havia una altra solució. Ja no érem nosaltres qui ho dèiem, els mateixos auditors ens deien que no podíem tenir aquest valor en la situació que tenia l'empresa. Era una guerra que també teníem perduda".

El doctor especialitzat en psiquiatria va recordar els retrets del president de la Lliga, Javier Tebas: "Això (Javier) Tebas m'ho ha dit moltes vegades. ‘Vosaltres vau fer allò i us està perjudicant’. No és així, és que no teníem més remei que fer-ho, perquè era la situació real. Quan estàs al club, tu ets el responsable de la situació econòmica del club, i tens uns auditors instal·lats al club. El primer que ens van dir és que això no s'aguantava per enlloc".

Les deterioracions de Bridgeburg

Precisament, les palanques financeres s'encaminaven a revertir el patrimoni net negatiu de -353 milions registrat el 2022. En el tancament de l'any comptable 22-23, els fons propis fregaven la remuntada en -1. Amb això, a partir de la temporada següent van venir les successives depreciacions de Bridgeburg Invest, fruit dels impagaments per la palanca de Barça Studios. La valoració de 408 milions atorgada al negoci digital inicialment en els balanços es va desplomar fins als 178 milions de l'últim exercici 24-25.

Per això, les operacions extraordinàries, llastrades per les depreciacions, van desencadenar dos exercicis més de pèrdues: 180 milions en el curs 23-24 i 17 en el 24-25. En conseqüència, el patrimoni net ha tornat a retrocedir fins als -153 milions. El deute net sí que ha disminuït 90 milions, dels 559 quilos als 469 segons els criteris de la Lliga, però amb el mateix barem el Reial Madrid només deu 12 milions. En ambdós casos s'exclouen les remodelacions del Spotify Camp Nou i el Santiago Bernabéu.

Avantatge competitiva

L'estabilitat patrimonial i la generació recurrent de beneficis no només expliquen els 300 milions de diferència actual en el límit salarial entre ambdós clubs, sinó que a més atorguen al Reial Madrid marge addicional per ampliar-lo a través de la normativa d'elaboració de pressupostos (NEP). Concretament, l'article 89, "clubs/SADs que poden incrementar el límit de cost de plantilla esportiva", permet augmentar el sostre mitjançant el ús del patrimoni net acumulat amb beneficis.

La norma esmentada limita l'increment en el 25% de la xifra de negoci del club i també ha de ser imperatiu el compliment d'uns "ratios econòmico-financers acceptables a 30 de juny" de la temporada. No hi ha barra lliure, però a Concha Espina disposen d'un avantatge competitiva que premia la feina dels últims temps en la parcel·la financera.

El punt d'inflexió

A la Ciutat Comtal encara no disposaran de la mateixa eina avalada pel NEP, però preveuen eixugar paulatinament el patrimoni net gràcies als 400 milions d'ingressos anuals que generarà l'Spotify Camp Nou un cop acabat, a partir de la campanya 27-28.

"La part fonamental serà l'estadi. Quan anem a la velocitat dels 400 milions d'ingressos, t'arreglarà el deute. En el moment que tu tinguis un benefici ordinari del club, vas restant el deute. Aquesta és la base de tot això", va explicar Olivé en conversa amb aquest mitjà.