Tots els pressupostos de Primera Divisió: què gasten i ingressen els 20 clubs de la Lliga

Els clubs de Primera Divisió encaren la recta final de la màxima competició estatal a Espanya per assolir els seus objectius esportius i complir els seus pressupostos. La Lliga desenvolupa el seu potencial econòmic ja sense apreciar rastre de les estralls financeres del coronavirus. Les 16 Societats Anònimes Esportives i els quatre clubs socials van batre un nou rècord d’ingressos conjunts a la temporada 2024-25: 5.464 milions d’euros.

Per a la vigent 2025-26, el big three espanyol apunta novament a un sostre insòlit. Tant Barça i Reial Madrid com Atlètic de Madrid, l’únic representant a les semifinals de la Champions League, han formulat unes previsions financeres insòlites. La institució blanca, amb les obres del Santiago Bernabéu acabades, camina un pas per davant de la resta, a falta de saber si farà realitat les seves ambicioses partides.

La barrera dels 1.000 milions

La institució presidida per Florentino Pérez apunta a 1.248 milions d’ingressos i una despesa de 1.236,7 milions, sense comptar amb uns problemes de sonoritat a l’estadi que encara no han pogut resoldre. Amb això, la campanya sobre el terreny de joc es tancarà sense cap títol a les vitrines, llevat de sorpresa majúscula a la Lliga. En l’exercici 24-25, van deixar el llistó alt amb 1.185 milions de volum de negoci i 24 quilos de beneficis.

Al FC Barcelona, el retorn a l’Spotify Camp Nou i l’ampliació de l’aforament fins als 62.000 espectadors permetran superar per primera vegada la barrera dels 1.000 milions d’euros, després de fregar la desitjada frontera en el curs 24-25 amb 994 milions d’ingressos. En aquella ocasió, la despesa extraordinària va malmetre les previsions de beneficis i va deixar 17 milions de pèrdues. Per a la campanya 25-26, s’han pressupostat 1.075 milions de facturació i 1.019 de despesa, amb un resultat net de quatre milions en positiu.

Nou propietari de l’Atlètic

A anys llum, encara que sobre la gespa es minimitzen les diferències, l’Atlètic de Madrid ha fet un salt quantitatiu mitjançant l’adquisició del 57% de les seves accions per part del fons d’inversió Apollo Global Management. El pressupost al Wanda Metropolitano augmentarà un 25%, dels 416 milions percebuts a la campanya 24-25, als 554 milions d’ingressos a les partides 25-26. No ha transcendit el total de les despeses previstes.

El Villarreal tanca els llocs de Champions League amb el pressupost més alt de la seva història. Justament, la seva participació a l’edició 25-26 de la màxima competició continental ha disparat les seves partides cap al rècord de 215,2 milions d’ingressos, i la mateixa quantitat de despeses. En competició domèstica, el submarí groc navega a velocitat de creuer, amb un horitzó realista de superar l’Atleti i apoderar-se de la tercera posició.

Betis, Athletic i Reial Societat, zona noble

El Reial Betis Balompié, desbancat de la quarta posició, també registra un augment de les seves partides, dels 184 milions d’ingressos previstos per al curs 24-25 als 203 quilos de la campanya 25-26. L’eliminació verd-i-blanca als quarts de final de la Europa League ja ha assegurat la recaptació més alta de la història a Heliòpolis per competició europea: més de 20 milions. Les despeses operatives s’hauran de situar als 187,4 milions.

L’Athletic Club, també participant de la Champions, va aprovar en assemblea el pressupost més alt de la seva història amb 186 milions d’ingressos i 155,2 de despeses. La classificació per al campionat continental ha marcat la diferència, ja que en el curs 24-25 es va preveure una facturació de 155 milions amb la disputa de l’Europa League. La Reial Societat completa la zona noble amb un volum de negoci previst de 178 milions i uns costos de 160, tot i no participar en competició europea.

Celta, Alabès i Osasuna, en creixement

Després de registrar 54 milions de pèrdues en el curs 2024-25, el Sevilla FC ha augmentat la seva partida d’ingressos dels 120 milions als 161. Aquesta vegada, a Nervión vaticinen un dèficit mínim de tres milions i una despesa de 164 milions, 13 quilos menys que en el tancament 24-25.

El Celta de Vigo irromp en la novena posició amb les partides més altes de la seva història, després de classificar-se per a l’Europa League, on ha quedat eliminat als quarts de final. L’entitat celeste preveu percebre 124,6 milions, 17 quilos més que el pressupost 24-25, i gastar 123,1 milions. Per darrere, el València CF tanca el top-10 amb una xifra de negoci de 102 milions i els mateixos 102 milions de despesa.

Com en el curs 24-25, 10 clubs superen els 100 milions. El Deportivo Alavés s’acosta al grup privilegiat amb unes partides insòlites de 90 milions d’euros tant en ingressos com en despeses que milloren notablement els 76 milions previstos la campanya anterior. Pel nord d’Espanya, l’Osasuna també referma la seva tendència ascendent amb unes partides de rècord: 86,5 milions d’ingressos i 84 milions de despesa.

L’Espanyol d’Alan Pace

L’RCD Espanyol va sobreviure a un curs 24-25 de transició abans de formalitzar la venda del club al grup Velocity Sports Partners, liderat per Alan Pace. L’empresari nord-americà preveu estabilitzar la nau, amb uns ingressos lleugerament inferiors als 83 quilos pressupostats la temporada anterior: 78 milions de facturació i 91 de despesa. Aquesta vegada, no hauria de ser necessari el sacrifici d’una venda equiparable a la de Joan García, el traspàs del qual al Barça va evitar 20 milions de pèrdues el 2025.

També a Catalunya, el Girona FC torna a la realitat després d’un curs a la Champions que va catapultar el pressupost fins als 113 milions. Aquesta vegada, les partides 25-26 retrocedeixen fins als 75 milions d’ingressos i els 76 de despeses.

La zona baixa

L’RCD Mallorca lluita per sortir de la zona baixa, recolzat econòmicament per la seva propietat nord-americana, personificada en l’empresari Andy Kohlberg. Encara en fase d’inversió, el club bermelló no ha fet públic el seu pressupost, tot i que la despesa en plantilla ronda els 61 milions. Per tant, el pressupost tornarà a gravitar al voltant dels 67 milions de volum de negoci i uns desemborsaments de 64 quilos com en la campanya 24-25.

El Reial Oviedo, propietat del Grupo Pachuca mexicà, va preveure uns ingressos de 63,1 milions i 56,6 milions de despeses per al retorn a Primera Divisió. El Llevant UD, també de tornada a la Lliga, va pressupostar una facturació de 59 milions i unes despeses de 41.

El Getafe de Bordalás

El Getafe CF sempre optimitza els recursos sobre el camp sota la direcció tècnica de José Bordalás, i amb el tercer pressupost més baix de la categoria es troba immers en la lluita per llocs europeus: 56,6 milions d’ingressos i 59,1 de despeses.

El Rayo Vallecano està a un pas de la final de la Conference League, també amb una de les partides més reduïdes de la Lliga. L’entitat franjairoja no publica uns pressupostos que ronden entre els 50 i els 60 milions. Tampoc es coneix amb exactitud el volum de negoci previst per l’Elx, també acabat d’ascendir, però a l’Estadi Martínez Valero projecten uns beneficis de 15 milions. Per tant, les previsions també han d’oscil·lar entre els 50 i els 60 quilos.