Apollo, el gegant financer que aguanta les inversions milionàries d’un Atlètic de Madrid que amenaça el Barça
El fons d’inversió especialitzat en la gestió d’actius es va alçar com a accionista majoritari del club matalasser mitjançant l’adquisició del 57% de les accions
Notícies relacionades
- L'Atlètic ha gastat 200 milions més que el Barça en fitxatges des que Laporta va tornar a la presidència
- L'Atlètic de Madrid retalla distàncies amb el Barça i el Reial Madrid: nova entrada d'inversors contra el poder de Goldman Sachs i Sixth Street
- Apollo, el gigante financiero que quiere replicar el modelo de Goldman Sachs y el Barça con el Atlético de Madrid
- Els Boixos Nois amenacen la seguretat del Metropolitano: desplegament massiu de Policia Nacional
- La instal·lació de la coberta del Spotify Camp Nou emula la del Metropolitano: una roda de bicicleta de 48.000 metres quadrats
L’Atlètic de Madrid adquireix una nova dimensió econòmica. El club presidit per Enrique Cerezo va batre el seu rècord de 416 milions d’euros en ingressos durant l’exercici 2024-25. Al Metropolitano han assolit la velocitat de creuer, esperonats pel capital d'Apollo Sports Capital, filial del fons d’inversió Apollo Global Management. Als despatxos s’ha pressupostat una xifra de negoci insòlita de 554 milions per al curs 2025-26, un salt de més de 100 milions.
Encara albiren des de la llunyania un transatlàntic com el Barça que voreja la barrera dels 1.100 milions. Tot i així, en el darrer lustre, els indis han invertit 681,6 milions d’euros en fitxatges, 220 quilos més que els 461,8 desemborsats per la institució catalana, llastrada pel seu patrimoni net negatiu. Enrique Cerezo i els seus companys del consell d’administració han cedit el control del club a Apollo, que ha dotat de més seguretat financera el club i donarà un impuls a la inversió de 800 milions en la futura Ciutat de l’Esport que es projecta a la vora del temple matalasser.
Models de propietat confrontats
El FC Barcelona es manté ferm i estoic en la seva negativa a lliurar-se als fons d’inversió, malgrat la seva utilitat per eixugar deute o finançar la reforma de l'Spotify Camp Nou. La junta directiva encapçalada per Joan Laporta va preferir encomanar-se a un soci financer com Goldman Sachs per trobar inversors que participessin en la composició del crèdit de 1.500 milions que va costejar les obres.
El nou consell d’administració de l’Atlètic de Madrid, després de l’entrada d’Apollo Sports Capital ATM
Un camí diferent al que pren l’aliança entre l’Atleti i Apollo, ja que el club de la capital catalana va encapsular el deute associat a les obres mitjançant la constitució d’un Fons de Titulització d’Actius (FTA). Apollo va desembarcar al Metropolitano el novembre de 2025 mitjançant l’adquisició del 57% de l’accionariat del club per una xifra que ronda els 1.400 milions. El valor total de l’entitat, consagrada com a Societat Anònima Esportiva (SAD), se situa als 2.500 milions.
Nou repartiment accionarial
Fins a l’entrada del nou accionista majoritari, la societat Atlético HoldCo, composta per les participacions del CEO Miguel Ángel Gil Marín, el president Enrique Cerezo i el fons nord-americà Ares Management, aglutinava el 70,47% de les participacions. L’altre 27,84% jeia sota els dominis de la companyia israeliana Quantum Pacific Group.
Miguel Ángel Gil Marín, Enrique Cerezo i Robert Givone, soci d’Apollo EUROPA PRESS
Després de la compra de les accions, Apollo va emergir amb el control majoritari corresponent al 57%, Quantum va reduir lleugerament les seves accions fins al 25%, Gil Marín va conservar el 10%, Ares, el 5%, i Cerezo, el 3%.
800 milions en obres
El nou consell d’administració, d’11 integrants, inclou cinc membres procedents del fons gestor d’actius nord-americà. Per tant, el nou accionista majoritari guanya pes en la presa de decisions a canvi d’encapçalar la inversió de 800 milions en l’ambiciós projecte de construcció d’una Ciutat de l’Esport que s’erigirà sobre cinc parcel·les públiques cedides per un període de 75 anys.
La futura Ciutat de l’Esport de l’Atlètic de Madrid
El mateix club sufragarà 200 milions del desemborsament de l’obra, finançat, en part, mitjançant la injecció percebuda per l’acord de la Lliga amb el fons CVC Capital Partners. El calendari de la reforma preveu la finalització de les tres primeres parcel·les entre agost i setembre de 2026, i la culminació de l’obra el 2028. Una altra part de la quantitat esmentada sortirà de l’ampliació de capital de 100 milions tancada gràcies a l’arribada d’Apollo.
La Ciutat de l’Esport
Sobre una superfície de 115 hectàrees es construiran equipaments com un pavelló multifuncional, dissenyat també per acollir concerts, amb un aforament de 21.000 espectadors. També s’aixecaran un miniestadi amb 5.000 localitats per al planter matalasser, un campus universitari dirigit per la Universitat Alfonso X el Savi (UAX), més de 10 espais esportius per a la pràctica d’altres esports, un centre d’alt rendiment i un aparcament subterrani de 1.000 places, segons informa Forbes.
La futura Ciutat de l’Esport de l’Atlètic de Madrid SERVIMEDIA
Tanmateix, el veritable objectiu de la ciutat matalassera passa per optimitzar fonts d’ingressos comercials. Per tant, s’instal·larà una zona comercial i de restauració, contigua a una platja artificial de 24.000 metres quadrats on es podrà practicar surf a través d’onades creades mitjançant tecnologia Wavegarden.
