L'Spotify Camp Nou costarà tres vegades més que la reforma del Metropolitano: la venda del Vicente Calderón davant el crèdit de Goldman Sachs

L'Atlético de Madrid es va avançar al FC Barcelona amb les obres d'un estadi que va esquivar els estralls del coronavirus. L'Estadi Metropolitano, batejat com a Wanda Metropolitano després que la companyia Dalian Wanda Group adquirís els naming rights, es va inaugurar al setembre de 2017. En aquell moment, ni la pandèmia ni la inflació ni la guerra entre Ucraïna i Rússia encarien i complicaven les reformes dels estadis.

La junta directiva presidida per Joan Laporta es va llançar a la piscina de la mà de Goldman Sachs el 2023 i va tancar el finançament per a les obres d'un Spotify Camp Nou que costarà, com a mínim, el triple que l'enderrocament de La Peineta i la construcció del Metropolitano. El fons nord-americà va encapçalar un crèdit de 1.500 milions d'euros, dels quals 960 es destinarien a la remodelació del temple barcelonista. Per la seva banda, l'Atleti va invertir 338 milions en erigir la seva nova casa a la perifèria est de Madrid.

El préstec d'Inbursa

Inicialment, el 2015, el magnat mexicà Carlos Slim va prestar 163 milions a l'entitat presidida per Enrique Cerezo a través del seu banc Inbursa per pagar les obres del Metropolitano. El club madrileny va encarregar les obres a la constructora espanyola FCC, companyia sobre la qual l'esmentat empresari posseïa el 81% de les accions.

La veritat és que l'enderrocament de l'Estadi Vicente Calderón es va complicar més del previst. Els drets urbanístics sobre el sòl del mític estadi havien de servir com a mitjà de pagament per la rehabilitació de La Peineta, però la justícia va paralitzar els plans d'enderrocament. Per això, va intervenir Carlos Slim a través de la seva entitat bancària per assegurar que la constructora de la qual era màxim accionista cobrés per la remodelació.

Refinançament i requalificació de terrenys

No obstant això, el pla inicial passava per costejar la reforma del nou estadi mitjançant la venda dels terrenys del Vicente Calderón, un projecte urbanístic impulsat per l'Atleti i l'Ajuntament de Madrid el 2007 i finalitzat el 2017. Fins que els indis no van abandonar el camp a la temporada 2017-18, no es va poder procedir al seu enderrocament i la posterior venda de les parcel·les requalificades.

El consistori va augmentar el sòl edificable fins a un 95% per a habitatge lliure. La ubicació cèntrica de l'espai a la vora del riu Manzanares va afavorir la valoració a l'alça. La venda dels terrenys va aportar 182 milions a les arques rojiblancas el 2019 per tal de refinançar el deute contret per a la construcció de la seva nova llar. Un any abans, el 2018, Inbursa ja havia aprovat un altre préstec de 200 milions amb els quals hipotecaria l'estadi. Els ingressos del Wanda Metropolitano van exercir d'aval en una operació que va permetre allargar els venciments als 10 anys fins al 2028.

Diferència d'aforament

El Barça va emprar un altre modus operandi, més condicionat per la seva pròpia recessió financera i una conjuntura de tipus d'interès disparats. Mentre Goldman, banc d'inversió nord-americà, buscava inversors disposats a injectar capital en la remodelació de l'Spotify Camp Nou i la construcció de l'Espai Barça, les agències de ràting valoraven la solvència del club amb una qualificació triple B, dins del llindar positiu anomenat grau d'inversió.

El simple augment d'aforament de l'estadi barcelonista dels 99.000 als 105.000 espectadors ja implicava una diferència substancial sobre el Wanda Metropolitano, amb 68.000 localitats. La ubicació cèntrica a Les Corts, l'enderrocament complet de la tercera graderia i la reconstrucció d'accessos, escales i altres estructures van encarir un projecte de remodelació inicialment taxat en 600 milions el 2017.

Canvis en el projecte

Sota la mateixa direcció de Josep Maria Bartomeu, el club va elevar els costos pressupostats a 815 milions el 2020. Les nombroses modificacions de Laporta, eminentment l'enderrocament íntegre de la tercera graderia, van acabar d'enlairar el preu fins als 1.500 milions. Ara bé, no només inclou l'estadi, sinó també els voltants, una nova Barça Store, un nou Museu, noves oficines corporatives i, fins i tot, un hotel.

El nou Palau Blaugrana també hauria d'estar inclòs en el finançament aprovat per la banca estatunidenca i altres 20 creditors, tot i que la seva taxació de 400 milions complica l'encaix del futur pavelló en els 1.500 milions concedits; 960 milions es destinen a l'estadi, 200 a contingències i 178 per cobrir els primers interessos. En lloc d'hipotecar, el Barça va escollir encapsular el deute procedent del crèdit de l'Espai Barça mitjançant la fórmula del Fons de Titulització d'Actius (FTA).

El crèdit de 1.500 milions

Aquest mètode protegeix el club sobre el deute, com va explicar l'últim tresorer de l'entitat catalana, Ferran Olivé, en una entrevista amb Culemanía: "Això assegura a l'inversor el reemborsament del deute. Els covenants que hi ha entre els inversors i el club fan impossible que ells es puguin fer càrrec del club, perquè està encapsulat en el casquet que tens amb l'estadi. D'aquesta manera, no hi ha una garantia del club contra el deute. El deute es garanteix pels propis ingressos de futur que tingui l'estadi".

Els 1.500 milions ingressats es retornen durant 25 anys en tres trams de devolució, després de cinc anys de carència del préstec que venceran el 2028. Inicialment, 615 milions del principal caducaven el 2028, però després d'un refinançament segellat el 2025, es van ajornar 424 milions al 2033. L'interès mitjà de l'import renegociat també va descendir del 5,53 al 5,19%. La institució barcelonista acabarà de pagar el deute el 2050.