Núñez i Laporta, presidents antagònics i visions paral·leles: el gran llegat dels dos dirigents més importants amb la Democràcia
Els dos responsables del club, més enllà dels èxits esportius, van vincular el futur de l'entitat a l'ampliació i modernització del seu estadi
Notícies relacionades
Josep Lluís Núñez i Joan Laporta són els dos presidents més importants de la història del Barça des de la restauració de la Democràcia a Espanya. El primer, constructor, sempre es va moure amb gran soltura amb els números. El segon, advocat, és molt més intuïtiu i passional. Tots dos, tan diferents, van buscar els èxits esportius del club i la transformació del seu estadi, el Spotify Camp Nou. Amb Núñez, l'ampliació del camp va comportar un espectacular increment de la massa social i la institució va celebrar la primera Copa d'Europa de la història. Amb Laporta, el Barça tindrà una altra vegada un estadi molt Top que serà una màquina de generar diners. Només ell pot presumir d'haver guanyat dues Champions com a màxim responsable del Barcelona.
L'actual transformació del Camp Nou, curiosament, ja la va projectar Núñez l'any 1999. L'aleshores president del Barça va presentar un pla molt ambiciós, el Barça 2000, que va ser rebutjat pels veïns de Les Corts i l'Ajuntament de Barcelona. Anys després, Laporta va presentar el projecte Foster, que costava 240 milions d'euros i va ser descartat, el 2010, per Sandro Rosell.
Aposta per Limak
Laporta, el 2021, no va rebutjar el projecte de Josep Maria Bartomeu i Nikken Sekkei, però el va canviar gairebé per complet. Va mantenir la primera graderia i va enderrocar la tercera, per construir-ne una de totalment nova. El preu de les obres es va disparar fins als 960 milions d'euros (només, el Camp Nou) i ja va ser controvertida l'aposta per Limak per a la seva execució. La tercera gran reforma de l'estadi és la més ambiciosa.
Recreació de dos projectes de Nikken Sekkei per al Camp Nou
L'any 1980, en canvi, Núñez va dissenyar una ampliació del Camp Nou que va multiplicar els ingressos del club. Amb la construcció de la tercera graderia, asimètrica, la capacitat de l'estadi es va disparar. Va passar de poder acollir 93.000 espectadors a superar els 115.000. I la massa social del Barcelona va passar de 75.000 a 110.000 socis.
Augment de socis
Als anys 80, el Barça tenia 45.000 socis més que el Reial Madrid. La dada no és baladí, perquè una gran part dels ingressos d'un club procedia dels abonats, d'aquí que Núñez, en plena guerra amb l'etern rival, declarés: "El Barça pot comprar el Reial Madrid, però el Reial Madrid no pot fer el mateix amb el Barcelona".
Schuster, Núñez i Casaus, en una presentació del Barça
L'ampliació de Núñez va costar 925 milions de les antigues pessetes, uns 5,5 milions d'euros. En dos anys, el club va ingressar més de 1.100 milions de pessetes, i també va construir el Miniestadi, amb capacitat per a 15.000 espectadors.
Els arquitectes
Núñez va col·locar la primera pedra de l'ampliació de l'estadi del Barça el 23 de juliol de 1980. Dos anys després, el 24 d'agost de 1982, es donaven per acabades les obres, tot i que el Camp Nou va acollir cinc partits del Mundial d'Espanya, entre juny i juliol. Entre ells, el partit inaugural entre l'Argentina i Bèlgica (0-1) i la semifinal que van disputar Itàlia i Polònia (2-0).
El Camp Nou, el 1982 EFE
Els arquitectes encarregats d'aquesta primera ampliació van ser Josep Soteras, Francesc Caballer, Francesc Mitjans, Josep A. Mitjans i Antoni Bernes. En dos anys, el Camp Nou va créixer al mateix ritme que la massa social barcelonista i Núñez va enfonsar l'estadi 12 després, amb la conversió de localitats de peu en seients. Des de 1994, el Camp Nou va tenir més de 99.000 seients.
El gran negoci del Barça amb el vell Camp Nou: Laporta copia la fórmula de Núñez EFE
El pla de Laporta
Avui, quatre dècades després, el Camp Nou també està en obres. Viu la major transformació de la seva història i per a l'actual president, serà "la clau de la recuperació econòmica" d'un club que arrossega un deute brut superior als 1.200 milions d'euros.
Joan Laporta celebra la victòria a les eleccions del Barça al costat d'Elena Fort, Xavi Puig i la resta de directius electes.jpg EFE
El nou Camp Nou tindrà 104.600 seients, tots coberts per primera vegada, i serà un estadi molt més sostenible i accessible. Comptarà amb 69 ascensors, 78 escales mecàniques, un bulevard de 360 graus i 3.200 places d'aparcament. També comptarà amb 9.600 seients Vip i Laporta estima que el Barça ingressarà entre 350 i 400 milions d'euros anuals per l'explotació d'un camp que va ser construït el 1957 i que, finalment, es posa al dia.
El pla de Laporta
Falta saber el preu final. També, la finalització de les obres. El Barça, possiblement, haurà de tornar a Montjuïc a finals de 2027 per la col·locació de l'espectacular coberta del Spotify Camp Nou, un estadi que, segons Laporta, "tornarà a ser el millor del món".
