El pla que no va activar Laporta per evitar cinc anys de problemes amb el Fair Play

El FC Barcelona continua al forat, tot i que ja treu el cap. El club blaugrana, passats els cinc anys des que Joan Laporta va prendre el relleu de Josep Maria Bartomeu el 7 de març de 2021, segueix fora de la norma 1:1 de la Lliga, tot i que, en paraules del tresorer de l'advocat català, Ferran Olivé, ja només falten uns 12 milions d'euros per tornar a la normalitat financera.

Amb el Fair Play, la patronal que comanda Javier Tebas pretén que els clubs no es gastin molt més del que ingressen i, durant aquest lustre, el Barça no ha sabut tancar un exercici amb beneficis, a excepció de la temporada de les famoses palanques. I això té una explicació.

L'impacte del coronavirus

La institució culer, des de la temporada 2013-14, va encadenar diverses campanyes sense perdre diners, però tot es va perdre a la 19-20, amb la pandèmia. Josep Maria Bartomeu havia pressupostat 1.059 milions d'ingressos i 1.029 de pèrdues. Amb els quatre mesos de coronavirus, el Barça va generar uns 855 quilos, uns 200 menys del que s'esperava, i van naufragar 955 milions.

Josep Maria Bartomeu anuncia la seva dimissió com a president del Barça a l'octubre de 2020 FCB

El resultat abans d'impostos va acabar sent de -128 quilos. Les xifres es van agreujar la temporada 2020-21, quan els 12 mesos van estar marcats per la pandèmia. El Barça va ingressar 631 milions i va registrar 853 milions de pèrdues, deixant un resultat de -222 milions. I a això s'hi va sumar la quantitat provisionada per Laporta quan va guanyar les eleccions per segona vegada.

Prorratejar les pèrdues

L'efecte de les provisions va ser de 283 milions, inflant les pèrdues, en -481 milions després d'impostos, tal com va constatar la patronal. El camí del Barça podia haver estat molt diferent. Bartomeu tenia un pla perquè l'impacte no fos tan negatiu.

Bartomeu i Tebas en un acte de la Lliga EFE

La Lliga permetia als clubs prorratejar aquestes provisions durant els pròxims cinc anys, com si es tractés del fitxatge d'un futbolista i la seva amortització. Aquests 283 milions que es van assumir de cop, i van perjudicar immediatament el Fair Play, podien haver estat 56,6 milions per campanya durant el lustre que havia de venir. Laporta no va activar el pla que Bartomeu tenia en ment.

El negoci digital fallit

L'advocat català no ha aconseguit superar aquest decalatge en els cinc anys de mandat. Va aconseguir un superàvit en la temporada de les palanques, en què encara estaven permeses per la Lliga. El problema és que, dels diners previstos, només es va ingressar una part --i encara falten uns 130 milions-- dels 200 quilos que diverses empreses es van comprometre a invertir a Barça Studios. Així és com el forat no s'ha pogut tapar durant aquest temps.

Foto de les instal·lacions de Barça Studios FCB

El Control Financer de la Lliga va arribar a assegurar, a l'octubre de 2021, amb Laporta ja al capdavant, que el deute net "venia reflectint una posició molt més favorable que la mitjana dels clubs" i que l'entitat estava "complint amb el Reglament de Control Econòmic". També que el cost de la plantilla fins a la 2019-20 "havia estat dins del límit", situat en un 70% de les despeses totals d'un club.

La Lliga dona suport a Bartomeu

La Lliga va afirmar que l'"impacte del coronavirus" havia "comportat una acusada davallada de la xifra de negocis i beneficis per traspàs" i que "el resultat" s'havia "vist afectat significativament" pels 283 milions --"un 60% de les pèrdues totals de 481 milions"--. Era "el reflex del deteriorament de valor de mercat de la plantilla, així com per provisions atípiques".

Neymar i el seu pare en un judici a petició de la Fiscalia EFE

Els números vermells del Barça haurien estat menors si no s'hagués deteriorat el valor de molts jugadors, una quantitat que es va xifrar en uns 138 milions, i si no s'haguessin previst 90 quilos en provisions judicials. Aleshores, calia avalar i, per no haver de pagar suposades pèrdues amb patrimoni personal, a la junta directiva li interessava després tenir aquests diners per optar a beneficis.

Pràctica habitual entre presidents

La plantilla va passar de costar 597 milions a 459 i, dels 90 milions en provisions, la meitat eren relatius a inspeccions d'Hisenda i els altres a costes dels judicis oberts amb Neymar, entre d'altres. Tot el que fos guanyar judicis o revaloritzar els jugadors podria ser apuntat com a benefici. Tanmateix, Laporta va devaluar la plantilla a plaer i, després, es va veure obligat pels auditors a depreciar Barça Studios, un negoci que va taxar en 408 milions.

Les pèrdues, doncs, no van cessar. Podrien haver estat menors si l'advocat barceloní hagués optat per seguir el pla de Bartomeu i hagués prorratejat el malbaratament provocat pel coronavirus en cinc anys, però, com tot president, va voler deixar el seu predecessor en mal lloc.