L'antídot del BIHUB per a la plaga de lesions que explica les 80 baixes del Barça de Flick: l'empremta epigenètica com a medicina de prevenció

L'arribada de Hansi Flick a la banqueta del FC Barcelona va venir acompanyada de títols, èxit i una sinergia completament positiva. El tècnic de Heidelberg ha donat un rentat de cara a l'equip blaugrana, que després d'anys sense ser competitiu, ha tornat al més alt del futbol mundial amb Lamine Yamal com a líder principal. Tanmateix, dins la maleta de viatge de Flick en el seu aterratge a la Ciutat Comtal també hi havia un factor no tan positiu: el fantasma de les lesions.

En el que porta de trajectòria com a entrenador del primer equip barcelonista ja acumula més de 80 lesions. Han estat dos anys molt complicats, que han deixat ko a estrelles com Christensen, Gavi i Marc Bernal amb lesions de llarga durada. El mateix Flick és molt conscient que alguna cosa ha de canviar i el Barça Innovation Hub (BIHUB) té la resposta.

Ewa Pajor abandona l'Atlètic de Madrid-Barça per lesió

Estudi amb 74 futbolistes del Barça

La plataforma global d'innovació i gestió del coneixement del FC Barcelona ha publicat un nou estudi, que es titula: 'Signatures epigenètiques, acceleració de l'edat i risc de lesions en futbolistes d'elit, tant homes com dones'. L'anàlisi es va realitzar segons dades recollides de 74 futbolistes dels primers equips del Barça: 37 homes i 37 dones. L'objectiu de l'estudi, liderat pel Dr. Gil Rodas, responsable de l'àrea mèdica del BIHUB, i Iñaki Martín-Subero, investigador ICREA i cap del grup de recerca en Epigenòmica Biomèdica de l'IDIBAPS, és entendre el perquè hi ha jugadors que es lesionen més que altres, encara que realitzen les mateixes tasques, a través de l'anàlisi de la epigenètica.

Laia Aleixandri rep el diagnòstic de la seva greu lesió de genoll amb el Barça Femení

Què és l'epigenètica? L'estudi dels canvis funcionals en els gens que no alteren la seqüència de l'ADN, però sí determinen si aquests estan actius o desactivats. En termes simples, funciona com un interruptor biològic que activa o desactiva funcions de l'organisme en funció de l'estrès, la dieta o l'esforç físic; un interruptor que actua de manera diferent en cada persona.

L'empremta epigenètica

D'aquesta manera, després d'analitzar els 74 futbolistes que van formar part de la investigació, es van detectar més de mil patrons de metilació de l'ADN diferents, molts vinculats a estructures clau com el múscul o el col·lagen. Aquestes variacions configuren una mena d'“empremta epigenètica” que podria anticipar el risc físic de cada esportista.

El Barça, preocupat per la lesió de Jules Koundé en el partit contra l'Inter

Aquest descobriment canvia l'enfocament tradicional. Fins ara, la prevenció es basava en paràmetres generals, però el nou paradigma apunta cap a la personalització total. Si cada jugador respon de manera diferent a les mateixes càrregues, el tractament també ha de ser individual. Ajustar minuts, modificar entrenaments o intervenir en hàbits com el descans i l'alimentació deixa de ser una opció i passa a ser una necessitat estratègica.

Medicina predictiva

A més, l'estudi introdueix un altre concepte clau: l'edat biològica. A través dels anomenats rellotges epigenètics, els científics poden mesurar el desgast real de l'organisme, que no sempre coincideix amb l'edat del DNI. En l'estudi del BIHUB, els futbolistes del primer equip masculí del Barça van mostrar una acceleració més gran d'aquest envelliment cel·lular, un indicador de l'estrès acumulat en l'alt rendiment.

Dani Olmo, estès al terreny de joc durant el Barça-Osasuna després de patir una lesió muscular

El següent pas ja està en marxa: combinar aquestes dades amb intel·ligència artificial i mètriques de rendiment per anticipar lesions abans que passin. La idea passa per, en comptes de reaccionar, prevenir. Si el model funciona, el Barça no només reduirà la seva llista de baixes, sinó que podria marcar el camí d'una nova era en el futbol, on la medicina predictiva sigui tan important com la tàctica.