Marc Ciria no escarmenta: la Federació Catalana de Futbol tomba el seu recurs contra les signatures invàlides

Adéu definitiu a Marc Ciria. Aquest dimecres s'ha confirmat que el recurs que el líder de Moviment 42 va presentar a la Federació Catalana de Futbol (FCF) ha estat denegat. El precandidat blaugrana reclamava que la Junta Electoral del FC Barcelona s'havia precipitat en rebutjar algunes de les seves 598 signatures anul·lades, però la FCF ha tombat la seva petició i l'ha eliminat definitivament de la cursa per la presidència del Barça.

Moviment 42 es va quedar a 90 avals d'arribar als 2.337 que requereix el club culer per ser candidat oficial. De les 598 paperetes rebutjades, 125 no portaven la fotocòpia del DNI del soci, un requisit que els Estatuts exigeixen, però que Ciria va intentar esquivar. Comencem pel principi.

Les signatures anul·lades

La lluita de l'economista català va començar després de la validació de les signatures el passat dijous 5 de març. Dels 2.845 avals presentats per Moviment 42, només 2.247 van ser acceptats com a vàlids, una xifra inferior al tall de 2.337 que estipula la Junta Electoral del FC Barcelona per ser proclamat com a candidat. Això significa que un 21% de les signatures es van rebutjar, un fet gairebé inèdit en la història de l'organisme culer.

En la certificació que la Junta Electoral va enviar a Moviment 42 després de la validació, s'expliquen els motius de descart dels 598 butlletins denegats. 147 van ser invalidades perquè els socis es van equivocar amb el seu número de soci. 125 paperetes es van descartar perquè no comptaven amb el DNI fotocopiat. 70 no passaven l'antiguitat mínima requerida. 70 es van anul·lar per certs requisits cal·ligràfics.

Ciria no escarmenta

20 també es van quedar per signar amb el DNI caducat i altres 20 per ser omplertes per menors d'edat. La duplicitat també va afectar. 63 socis també van segellar a favor d'una altra precandidatura i altres tres van repetir papereta per a Moviment 42.

Tanmateix, després del fracàs, Ciria no es va donar per vençut. En la roda de premsa posterior a l'anunci dels candidats a les eleccions del Barça, l'economista barceloní va confirmar que recorreria la decisió a la Federació Catalana de Futbol (FCF), ja que considerava que algunes paperetes denegades per la Junta Electoral sí que eren vàlides.

Els arguments de Ciria

"El nostre és un recurs absolutament viable, un 10 per a la federació", va afirmar Ciria en una entrevista amb RAC1 aquest dimecres. La petició del líder de Moviment 42 és ferma. D'acord amb la Resolució ESP 01/2026, de 19 de gener de 2026, del conseller d'Esports de la Generalitat de Catalunya, en un supòsit substancialment idèntic, relatiu a la Federació Catalana de Futbol, l'Administració esportiva va considerar ajustat a dret que s'atorgués als clubs un termini d'esmena per aportar les fotocòpies dels DNI dels signants.

És a dir, Ciria reclamava que la Junta Electoral es va precipitar en denegar les 147 signatures sense DNI que va aportar Moviment 42, ja que, segons aquest precedent, el Barça hauria d'haver concedit un termini mínim de 48 hores per esmenar i aportar els DNI corresponents. Tanmateix, la FCF ha decidit que les queixes i arguments presentats per Ciria no són suficients.

El comunicat de la FCF

A continuació, el comunicat del Comitè d'Apel·lació de la FCF que enumera les raons per les quals s'ha denegat el recurs de Ciria.

"El Comitè recorda que els Estatuts del FC Barcelona (art. 48.3) exigeixen requisits concrets i obligatoris que han de complir els butlletins de suport. Aquests requisits tenen caràcter constitutiu i, per tant, la seva absència impossibilita validar-los. S'assenyala que les irregularitats detectades en les dades de molts butlletins impedien una verificació fiable i no garantien que el suport s'hagués prestat amb ple coneixement ni amb les dades correctes".

"El Comitè conclou que la Junta Electoral no ha aplicat criteris més estrictes dels previstos als Estatuts, sinó que s'ha limitat a seguir-los "de manera literal i coherent". La resolució destaca que les decisions de la Junta Electoral responien a la necessitat de preservar principis essencials d'un procés democràtic: seguretat jurídica, igualtat entre candidats i transparència".



"El recurs sol·licitava una interpretació flexible pròpia del dret electoral públic. El Comitè rebutja aquesta petició perquè les eleccions d'una entitat privada com el FC Barcelona es regeixen pels seus Estatuts, no per les normes del dret públic electoral. Amb aquesta resolució, el panorama electoral queda definit i el procés avança sense més modificacions, tot i que es pot presentar un recurs davant el Tribunal Català de l'Esport (TCE) si alguna de les parts ho considera oportú".