Ferran Olivé, tresorer del Barça amb Laporta: "Hem ingressat 14 milions més dels seients Vip i encara en queden 28 per cobrar"

Després d'una primera part d'entrevista més distesa, Ferran Olivé repassa en aquesta segona entrega els aspectes més tècnics de l'economia del FC Barcelona. Qui va ser tresorer del Barça amb Joan Laporta en aquest primer mandat de la seva segona etapa com a president blaugrana, entre 2021 i 2025, qualifica l'obra del Camp Nou com la decisió més important que han pres en aquests cinc anys. També s'atreveix amb assumptes més sensibles com la comissió a Darren Dein, el litigi amb Nike i la palanca fallida de Barça Studios. Sense por a l'autocrítica, ni a reconèixer els errors, Olivé augura un futur molt esperançador pel barcelonisme. 

Pregunta: Seguim amb el mandat que vostès han deixat enrere. Quin diria que és el major èxit econòmic que han realitzat?

Resposta: És complex això. Quan vam arribar al Barça, hi havia una situació a curt, a mitjà i a llarg termini. A curt termini, era renegociar el deute per rebaixar els interessos al màxim possible, però per mi aquest no era el gran problema... El gran problema és que nosaltres haguéssim pogut continuar amb l'estadi que teníem, apedaçant-lo, gastant-nos 50 milions de capex (despeses de capital) per temporada i no hauríem baixat els ingressos que teníem. Hauríem mantingut més o menys un estadi a 100.000 espectadors i amb això hauríem anat tirant. Amb això, hauríem estat pensant en un Barça a curt termini.

Nosaltres vèiem que el problema del futbol, i competir amb els clubs que hem de competir, és un problema d'ingressos. I l'únic que ens podia donar ingressos era el nou estadi. Era cert que nosaltres vam plantejar això en el pitjor moment, però també és cert que vam trobar una fórmula, que era la fórmula del FTA, el Fons de Titulització d'Actius. El Fons de Titulització ens va donar la vida, perquè ens va permetre encapsular el deute de construcció d'un estadi i que la devolució del deute estigués en relació als ingressos que tingués l'estadi. Ens va costar prendre una determinació, perquè els estàndards econòmics et deien, ‘escolta, amb la situació econòmica que tens, no facis un nou estadi, mantén-lo’. Jo crec que hauria estat el gran error del Barça, estem a punt de tenir un estadi de 105.000 espectadors i estem a punt de tenir uns ingressos de més de 400 milions. Això és el que serà la solució del Barça del futur. Per mi, la gran decisió que vam prendre, va ser tancar l'estadi.

"Amb el nou estadi generarem 400 milions més"

P: Hi ha molta gent amb cert recel sobre el tema de l'Espai Barça, sobretot, per les garanties. Com si es quedessin amb l'estadi els inversors. Precisament, el Fons de Titulització es va crear per evitar això. Com funciona? 

R: Hi ha dues formes de fer un estadi i hi ha dos models. Un és el Reial Madrid, amb una hipoteca, hipotecant l'estadi i balancejant a nivell de club totalment l'estadi, pel que fa a devolució de deute. Fixa't que el Madrid té ara problemes en el moment que li frenen tot el tema dels espectacles, perquè hi ha algú que està esperant els diners, perquè forma part del deute.

Nosaltres no volíem hipotecar el club, igual que no vam demanar diners al soci. Amb una situació de fons propis negatius d'uns 450 milions, els demanes una quantitat a cadascun dels 150.000 socis, amb La Caixa o amb el Banc Sabadell aconsegueixes que ho paguin a 10 anys, hauríem sortit dels fons propis negatius i hauríem tingut el Fair Play des del dia u. Mai vam demanar res al soci. Quan vam decidir fer la decisió més arriscada, que és fer l'estadi, la fórmula que vam treballar amb Goldman va ser el Fons de Titulització, perquè fa això dels tranchets. El primer tranchet és nostre, el segon, de Goldman... Això assegura a l'inversor el reemborsament del deute. Els covenants que hi ha entre els inversors i el club fan impossible que ells es puguin fer càrrec del club, perquè està encapsulat en el casquet que tens amb l'estadi. 

"No hem volgut demanar diners al soci"

D'aquesta manera, no hi ha una garantia del club contra el deute. El deute es garanteix pels propis ingressos de futur que tingui l'estadi. Aquesta és la diferència. Amb la qual cosa, saps que s'anirà pagant contínuament amb els ingressos que tingui. A tot això, tu em podries dir ‘escolta, una cosa, i si ve un altre Covid?’. Està previst en tots els covenants que si passa un altre Covid, es pugui ajornar en el temps la devolució del deute.

El Covid també ens va ensenyar molt, que és ‘escolta, poden passar coses en aquest moment’. El Covid ens va fer pensar que això pot passar, amb la qual cosa, en els covenants que s'estableixen postcovid ja s'estableix un mecanisme conforme es poden allargar els terminis de la devolució del deute

P: Anem, que no hi ha risc que es pugui perdre l'estadi.

R: Zero. No hi ha risc que es pugui perdre l'estadi ni la propietat. Està pensat perquè, per la raó que sigui, una guerra o qualsevol cosa de força major, també es pugui retornar. 

P: El sistema previst era, dels nous ingressos generats per l'estadi, 100 milions se'ls queda el club, 100 milions van a pagar aquest crèdit…

R: I altres 100 milions, a partir d'aquí, tornen al club.

P: Sobre el paper que té Goldman Sachs en aquesta operació. Té una doble funció. Exerceix com a inversor, però també és assessor financer del club, que porta els inversors. Com funciona això?

R: Quan les empreses s'endeuten, no hi ha bancs que et donin 500 milions. Es sol buscar un emissor de bons. Al món n'hi ha quatre o cinc que et puguin fer una estructuració de deute d'aquest nivell: JP Morgan, Goldman... Ells busquen inversors del món als quals els expliquen el projecte. En el moment, es va buscar qui et farà tota aquesta operativa, que és Goldman. Goldman ja estava abans treballant amb el club, tenia una part del deute. Goldman ens va ajudar molt també en la idea del Fons de Titulització.

No vam aixecar deute només perquè Goldman comença a buscar inversors. Aquí ve una feina d'agències de rating, que ens van qualificar. El Barça tenia una qualificació de triple B. Amb això, Goldman va aconseguir que els inversors posessin diners a l'operació. Goldman també va posar una petita part. Amb això es va estructurar tot el paquet de deute de l'Espai Barça. Si no haguéssim tingut un rating favorable, la taxa d'interès hauria estat més elevada o no ens haurien donat res i no s'hauria fet l'operació.

P: El 2025, ja van tancar una renegociació dels interessos i van comentar que estaven oberts en el futur a fer més refinançaments. Aquest any hi ha alguna conversa cap a una nova refinançament? 

R: Sí, aquí hi ha dues coses al mercat: el valor del dòlar, i la baixada de tipus d'interès. En el moment que això s'alineï, nosaltres jugarem a refinançar. Això és senzill, intentes buscar en quin moment el mercat et pot donar una fórmula per refinançar. Jo et dec a tu 40 milions, d'acord? però t'ho vaig tancar al 5%, però ara tu em dones ara aquests 50 milions al 2,5%. Et prendré els teus, si no hi ha clàusula de penalització, i et tornaré a tu, i canvio el deute a un interès més baix. Això ho estem intentant fer contínuament en el deute, però depèn sempre de quines són les situacions de mercat.

P: I ja s'està pagant un primer termini dels interessos aquest any al desembre, oi?

R: Sí, sí, estem pagant.

P: També en relació a l'estadi, hi ha informacions que comenten que, com que les obres s'han allargat més del previst, poden tenir un sobrecost. L'operació van ser 1.500 milions d'euros en total, 960 milions dirigits a la reforma del Spotify Camp Nou. Pot ser que s'hagi de pagar un sobrecost? Es parla de 200, 300 milions més.

R: Això no ho sabrem fins al final. Quan fas una obra, apareixen després coses que no estaven previstes: penalitzacions al constructor, per no haver lliurat a temps… Tot això ho estableixes al final, quan dius ‘escolta i quines coses han estat culpa teva i quines han estat culpa meva'. Avui per avui et diré que no, que estem en terminis i tot està tal com estava encaminat des del principi.

"El nou Palau està dins dels 1.500 milions"

P: Just ara que ha sortit el projecte de construcció del Palau, com es contempla ara mateix el seu finançament? Està dins d'aquests 1.500 milions?

R: En principi sí, està dins dels 1.500 milions. Nosaltres, sabem què és construir un estadi i sabem les dificultats que té. Hi va haver un moment que pensàvem, ‘escolta intentem ja començar a fer el Palau’. També vam dir ‘no, no, no, estem veient el problema complex que hi ha’. Jo entenc també l'Ajuntament. No és fàcil, és l'obra més gran que s'està fent i tothom vol que sigui amb seguretat, mentre s'estan jugant partits, l'estadi que està al mig de la ciutat… Posar un altre focus de conflicte allà dins seria desastrós, hauríem endarrerit les obres de l'estadi encara més. Nosaltres pensem primer a acabar l'estadi, perquè és la font d'ingressos més important. Quan passarem dels 400 milions, el club tindrà una altra velocitat.

P: 400 milions més és el que calcula?

R: No, no, d'estadi. El club té tres grans fonts. La font u és el que genera l'estadi, ticketing i les zones VIP. La segona serien els drets de televisió la tercera seria la part comercial amb l'aportació també de BLM –Barça Licensing & Merchandising– i tots els patrocinadors.