L'etern malefici de les segones oportunitats a les eleccions del Barça contra el qual lluita Víctor Font

"Segones parts mai no han estat bones". El refrany, popularitzat per Miguel de Cervantes a El Quixot, és perfectament vàlid per a les eleccions presidencials del FC Barcelona. Víctor Font lluita contra aquest estigma, després de ser superat per Joan Laporta a les eleccions de 2021. Cinc anys després, l'advocat barceloní també parteix com a clar favorit als comicis del 15 de maig.

Laporta ja ha guanyat dues eleccions i va perdre les de 2015, derrotat per Josep Maria Bartomeu després del triplet del Barça de Luis Enrique, Messi, Suárez i Neymar. Ara, amb la conjuntura al seu favor, l'advocat barceloní opta per una campanya tranquil·la, conservadora. Envia indirectes als seus rivals, però, de moment, no entra en guerres dialèctiques.

El cas de Toni Freixa

El conservadorisme de Laporta contrasta amb la campanya més agressiva dels seus rivals: Víctor Font, Xavier Vilajoana i Marc Ciria. El més conegut és l'empresari de Granollers. En les anteriors eleccions va obtenir 16.679 vots, superat per Laporta (30.184). Molts menys vots va tenir Toni Freixa (4.768).

Marc Ciria, Xavi Vilajoana i Víctor Font en un muntatge sobre el Camp Nou Culemanía

Antic directiu i responsable de l'àrea jurídica del Barça, Freixa també va superar el tall de les signatures el 2015. Aleshores va obtenir 1.750 vots i va ser el quart candidat més votat, darrere de Bartomeu, Laporta i Benedito.

Benedito, el 2010 i 2015

Benedito també va ser candidat a la presidència del Barça el 2010. Aleshores va ser la gran sorpresa en unes votacions guanyades clarament per Sandro Rosell (35.021 vots). Benedito va obtenir el suport de 8.044 socis i va superar Marc Ingla (7.014) i Jaume Ferrer (6.168), el candidat continuista per continuar l'obra de Laporta.

Toni Freixa REDES

Agustí Benedito, excandidat a la presidència del FC Barcelona Cedida

Benedito, curiosament, va obtenir molts menys vots (3.386) el 2015, en les eleccions que Bartomeu (25.823) va guanyar a Laporta (15.615).

Lluís Bassat, Gaspart i Laporta

Més sonats si cal van ser els fracassos de Lluís Bassat el 2000 i el 2003. Publicista de gran prestigi, es va equivocar en ambdues eleccions. En les primeres es va passar de frenada i va ser superat per Joan Gaspart. En les segones va optar per una tàctica massa tranquil·la i el soci del Barça es va decantar per Joan Laporta, qui va prometre el fitxatge de David Beckham en campanya. El futbolista anglès va acabar al Reial Madrid i Laporta, al capdavant del Barcelona.

Joan Gaspart i Lluís Bassat Redes

Font, ara, busca la revenja davant Laporta. No té el carisma de l'advocat barceloní i les seves crítiques a l'expresident pugen de to, dia rere dia. En els darrers anys ha mantingut moltes reunions amb socis i penyes del Barça i es dóna per fet que superarà el tall de les signatures. Més dubtes susciten Vilajoana i Ciria, qui no sembla encaixar gens bé les crítiques i de qui fins i tot es diu que és un submarí de Laporta.

Font, a l'atac

En les seves compareixences públiques, Font carrega contra Laporta per la seva gestió econòmica del club i la seva política social. L'empresari de Granollers assegura que l'expresident "prioritzava els turistes al soci per generar ingressos". També va qüestionar els darrers balanços econòmics i, recentment, ha criticat que no defensa el club amb força davant la Federació Espanyola de Futbol i la Lliga.

Víctor Font amb Carles Planchart, Albert Puig i Francesc Cos

La història juga en contra de Font, qui no té el suport dels poders fàctics com sí que tenia Bassat el 2003. El precandidat, però, assegura que "hi ha partit". Sap que Laporta està en mans de Flick i dels resultats del primer equip masculí de futbol. Cada derrota del Barça resta vots a Laporta. Els fiascos recents davant l'Atlètic i el Girona penalitzen l'advocat barceloní i afegeixen més morbo a unes eleccions en què Font lluita contra la història.