El cas Negreira bufa les espelmes en plena campanya electoral: tres anys sense proves concloents en contra del Barça

La cursa per la presidència del FC Barcelona entra en un moment clau. Quan falten un mes per a la celebració dels comicis, els precandidats ja poden començar a recollir signatures per guanyar-se la condició de candidat oficial i aspirar al tron blaugrana. Joan Laporta és el gran favorit, però són molts els factors que podrien desestabilitzar la seva còmoda situació al capdamunt de la piràmide social. El cas Reus, el fracàs a la Copa del Rei, la Superlliga i, també, el cas Negreira.

Aquest diumenge 15 de febrer fa tres anys des que aquesta polèmica va sortir a la llum. Han estat 1.096 dies de molts dubtes, incertesa i difamacions, però, per ara, no existeix cap prova concloent que sentenciï el FC Barcelona o qualsevol dels seus treballadors com a culpable.

Sense proves concloents

Des de la capital espanyola, el cas Negreira s’ha convertit en la vella confiable; aquell argument al qual aferrar-se quan les coses van malament. De fet, tantes són les ganes que el Reial Madrid li té al Barça, que s’ha personat com a acusació popular en la causa. Amb l’objectiu de desestabilitzar l’actualitat blaugrana, ha llançat diverses dagues als de Joan Laporta; en forma de peticions ridícules a la magistrada Alejandra Gil Lima i crítiques públiques de Florentino Pérez.

Muntatge sobre el cas Negreira amb Laporta i Bartomeu EL ESPAÑOL

Josep Maria Bartomeu acudeix a declarar pel cas Negreira EFE

Tanmateix, encara que per tot el que apareix a les xarxes no ho sembli, la realitat és una altra molt diferent. Tres anys després del seu esclat públic, el cas Negreira continua en fase d’instrucció, sense judici fixat ni sentència dictada. Hi ha investigats, però no hi ha culpables declarats per un tribunal. És a dir, la justícia no ha trobat cap prova concloent que culpi el FC Barcelona.

Rol en les eleccions

Tanmateix, això no vol dir que aquest cas no representi una gran taca en l’historial de l’entitat barcelonina. D’això no n’hi ha cap dubte. Tant el Reial Madrid com l’oposició en són molt conscients, per la qual cosa és fàcil afirmar que tindrà un paper més que rellevant en la campanya electoral prèvia a les eleccions del 15 de març. Per entendre la importància del que ha passat hem de remuntar-nos al 15 de febrer de 2023.

Joan Laporta vota a les eleccions presidencials del Barça el 2021 EUROPA PRESS

El Big Bang del cas Negreira

Aquell dimecres, el sol va sortir a Barcelona sense cap indici del que estava a punt de passar. El Barça de Xavi Hernández es preparava per al partit d’anada dels vuitens de final de l’Europa League davant el Manchester United i gaudia del lideratge de la Lliga amb un avantatge de vuit punts respecte al Reial Madrid. Tanmateix, la serenor que vivia la institució blaugrana es va esfondrar en qüestió d’hores i el botxí va ser la Cadena SER.

Enríquez Negreira ensopega i cau a terra just abans de ser explorat pel forense REDES

José María Enríquez Negreira, exvicepresident del CTA, al costat de la seva dona EFE

En una notícia d’exclusiva mundial, l’emissora de ràdio espanyola va revelar que el FC Barcelona havia fet pagaments a societats vinculades a José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA). La informació va destapar una investigació de la Fiscalia sobre abonaments efectuats entre 2001 i 2018 que, segons els primers càlculs, superaven els set milions d’euros per suposats informes arbitrals. Des d’aquell moment, el club blaugrana va quedar sota el focus mediàtic i judicial.

8,4 milions d’euros

La investigació es va centrar a determinar si aquests pagaments tenien com a finalitat influir en decisions arbitrals o si responien a serveis tècnics reals. La Fiscalia va presentar querella per presumptes delictes de corrupció entre particulars, administració deslleial i falsedat documental. El jutjat d’instrucció va assumir el cas i va imputar diversos exdirigents blaugrana i el mateix Negreira. El Barcelona, com a persona jurídica, també va quedar investigat en un procediment complex i prolongat.

Joan Laporta, durant les seves explicacions del Cas Negreira REDES

Enríquez Negreira, Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu Montatge CULEMANIA

Durant mesos es van practicar registres, es van analitzar comptes bancaris i es van sol·licitar contractes i factures. Els investigadors van elevar la xifra total abonada a l’entorn de Negreira fins a aproximadament 8,4 milions d’euros. Tanmateix, no va aparèixer cap prova directa que s’haguessin comprat àrbitres o partits concrets. La causa va evolucionar cap a un debat jurídic sobre si el simple pagament a un alt càrrec arbitral ja constituïa delicte, fins i tot sense acreditar-se contraprestació irregular.

Els testimonis de Luis Enrique i Valverde

El setembre de 2025 van declarar davant la jutgessa els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Tots dos van negar qualsevol intent d’influir en els àrbitres i van defensar que els pagaments corresponien a assessorament tècnic heretat de juntes anteriors. Rosell va sostenir que el Barcelona no necessitava ajudes arbitrals pel seu nivell esportiu, mentre Bartomeu va insistir que es tractava d’informes habituals en el futbol professional, sense finalitat il·lícita ni impacte competitiu demostrat.

Josep Maria Bartomeu atén els mitjans de comunicació després de declarar pel cas Negreira EFE

Sandro Rosell acudeix als jutjats per declarar pel cas Negreira EFE

El desembre de 2025 va comparèixer com a testimoni Joan Laporta, actual president, qui va explicar que durant el seu primer mandat es van rebre centenars d’informes arbitrals. Laporta va assegurar que aquests documents formaven part de l’anàlisi prèvia als partits i va negar categòricament qualsevol compra de favors. Aquell mateix dia van declarar per videoconferència els exentrenadors Luis Enrique i Ernesto Valverde, que van afirmar que mai no van utilitzar ni rebre aquests informes.

De moment, innocents

Les declaracions de Luis Enrique i Valverde van resultar especialment rellevants per a la instrucció. Tots dos tècnics van assenyalar que els seus cossos tècnics preparaven els partits sense suport d’informes procedents de l’entorn de Negreira. Segons els seus testimonis, ningú els va lliurar documentació específica ni va condicionar la seva feina. Aquestes versions van reforçar la tesi que els pagaments no van tenir traducció pràctica en decisions esportives, tot i que van deixar obert l’interrogant sobre qui sol·licitava realment els serveis. I això ens porta al dia d’avui.

Luis Enrique i Ernesto Valverde EFE

Joan Laporta acudeix a la Ciutat de la Justícia a declarar pel cas Negreira EFE

Amb data 15 de febrer de 2026, és a dir, tres anys després del seu esclat públic, el cas Negreira continua en fase d’instrucció, sense judici fixat ni sentència dictada. Hi ha investigats, però no hi ha culpables declarats per un tribunal. La defensa de Negreira ha al·legat deteriorament cognitiu, fet que ha dificultat el seu interrogatori directe. Sigui quina sigui la realitat, la veritat és que per ara no hi ha raó per la qual culpar el FC Barcelona.