L'aportació de Joao Cancelo al Barça se centra en les seves incorporacions a l'atac pel carril esquerre. A l'hora de defensar, a vegades resta més del que suma. En contextos de partit més complicats, contra equips de més nivell, les mancances del defensor portuguès surten a la llum. Contra l'Atlètic de Madrid (1-2), les desconnexions de l'equip blaugrana en una pressió desacompassada s'han personificat en l'internacional lusità.
El primer gol de Giuliano Simeone neix d'un mal salt a la pressió de Cancelo, que deixa un latifundi a la seva esquena i desajusta la línia defensiva blaugrana. Per això es guanya la bronca de Joan García després de 10 minuts de despropòsits defensius que degeneren en el gol en contra.
Desubicat i despistat
Joao ha evidenciat per què té més ànima d'extrem, tot i que tampoc ha aparegut en atac per donar ajudes a Anthony Gordon a prop de l'àrea rival. Per acabar-ho d'adobar, també ha perdut diverses pilotes compromeses en sortida que han desembocat en ocasions de l'Atlètic. Sense anar més lluny, Joan ha hagut de neutralitzar una altra oportunitat de Julián Álvarez en dues temps.
Joao Cancelo despatxa la pilota a l'Atlètic de Madrid-Barça
Després d'una actuació especialment erràtica en tasques defensives, Hansi Flick ha rellevat Cancelo al minut 60 per Andreas Christensen. El central danès s'ha col·locat a l'eix per desplaçar cap a la banda a Gerard Martín, més curós en les transicions que Joao. Desubicat i inoperant, Joao ha tret més del que ha aportat al Barça al Metropolitano. En els dies grans, ha d'espavilar, perquè Xavi Espart trepitja fort amb un perfil més equilibrat.