Targeta vermella: Rodri Hernández
El capità de la selecció espanyola dista d'aquella versió sublim que li va valer el títol de l'Eurocopa i la Pilota d'Or el 2024
Notícies relacionades
La selecció espanyola recupera el brio i l'alegria en el joc per la qual es va alçar campiona de l'Eurocopa el 2024. El seleccionador, Luis de la Fuente, ha mantingut la columna vertebral d'aquell equip al Mundial, encara que alguna estrella està més a prop del declivi. En partits de la fase de grups contra Cabo Verde (0-0) i Uruguai (0-1), la Espanya més plana i horitzontal s'estavellava una i altra vegada contra la rereguarda rival, un símptoma personificat en Rodri Hernández.
Els anys passen per a tothom, i el capità de la Roja ha hagut de sobreposar-se a una ruptura del lligament encreuat anterior patida el 2024. El crack del Manchester City dista d'aquell any en què es va coronar amb la Pilota d'Or gràcies a les seves colossals actuacions a l'Euro. Rodri ha perdut velocitat en els seus moviments i en ocasions allarga el joc amb passades horitzontals i insubstancials que no donen cap avantatge sobre el rival.
Massa horitzontal
Quan Espanya necessitava una marxa més i més profunditat, el migcampista de 30 anys partia de posicions excessivament endarrerides sense rebre la incorporació de Pedri. La selecció trobava a faltar una major cohesió entre els integrants del centre del camp i la davantera, ja que sense homes per dins resultava impossible connectar.
Rodri Hernández lluita per la pilota amb un jugador rival durant l'Espanya-Àustria del Mundial EFE
Rodri no falla ni una passada, però tampoc arrisca especialment. En les rondes finals haurà d'abandonar aquesta passada de seguretat per generar més accions de perill que corresponguin als desmarcatges de ruptura dels extrems i de Marc Cucurella.
