Targeta vermella: Roony Bardghji

La raó darrere de l'ostracisme de Roony Bardghji al FC Barcelona es troba en Lamine Yamal. Independentment del rendiment de l'extrem suec, la joia de Rocafonda és l'estrella per antonomàsia de l'equip blaugrana. El 10 barcelonista va caure lesionat contra el Celta de Vigo (1-0) i apunta a una baixa que s'allargarà diverses setmanes. Des de la sortida del canterà de la Masia de la gespa, la producció ofensiva va caure en picat i el nou fitxatge no va ser ni l'ombra del seu competidor pel lloc.

Roony va deixar una centrada perillosa i un xut potent desviat pel porter en els seus escassos minuts de participació abans del descans. A la tornada dels vestidors per a la represa, amb prou feines va generar perill per la banda dreta. L'extrem d'arrels sirianes atresora desequilibri i ha demostrat en més d'una ocasió que també pot marxar del seu parell per fora, però li manca explosivitat.

Sense explosivitat i previsible

D'aquí les seves constants suplències. El club blaugrana no va fer un desemborsament econòmic ressenyable per un jugador que va costar 2,5 milions d'euros. L'aposta era segura. Amb això, ha d'estar a l'alçada si pretén postular-se com una alternativa real a Lamine, que baixa a rebre al centre del camp i esdevé via de sortida quan els equips contraris pressionen amunt.

Per contra, Roony està més encaixonat a la banda i a les proximitats de l'àrea rival. La seva capacitat de desequilibrar també es veu minvada pel seu perfil esquerrà tancat. El canterà del Copenhaguen tendeix excessivament a conduir cap a dins, per la qual cosa perd capacitat de sorpresa. Un problema menys per a la línia defensiva de cinc jugadors plantada pel Celta al Spotify Camp Nou després de la lesió de Lamine.