No és qui li escriu, astut lector, amic d'afirmar que la defensa del Barça de Flick, malgrat la seva trajectòria triomfant, ha estat i continua sent un despropòsit. Encara menys d'aventurar amb la rotunditat d'altres que aquesta presumpta fragilitat al darrere suposa acomiadar-se de la Champions, en ocasions fins i tot de la Copa i, en definitiva, de qualsevol oportunitat d'emular els enyorats triplets del passat recent. Opino, en canvi, que totes les iteracions del Barcelona que porten la signatura del tècnic alemany i el seu staff només es poden interpretar com a sistemes complexos, en els quals el rendiment no només de cada línia, sinó de cada element, té un gran impacte en el tot.

Un concepte que no hauria de ser nou per a un club que va ser dels primers a guanyar de la mà d'alguns dels millors teòrics d'aquesta mena d'holística futbolística, com Cruyff, Guardiola o Luis Enrique. Ja ho cantava Vetusta Morla: "ser valent no és només qüestió de sort". En aquest cas, depèn que els futbolistes no només tinguin la gosadia de posar-se al servei d'una idea, la de pressionar el rival des del seu propi punt de penal de manera coordinada i solidària, sinó també que l'executin amb la màxima diligència. Qualsevol aficionat sap que aquest control sobre les situacions d'un partit que anhelen tots els entrenadors només arriba fins on els jugadors volen. O fins on els donen unes cames i un cap llastrats pel cansament i la competició. I el futbol del Barça és l'epítom d'aquesta dinàmica.

Per això quan Cubarsí o Gerard Martín s'enfronten a un retorn des de mig camp després d'una internada rival hi ha la temptació de percebre-ho com un fracàs de la idea del seu entrenador. El mateix passa amb les errades en cobertures i duels individuals dels laterals, o els descuits en les marques a pilota aturada. Tanmateix, és obligatori recordar que a tots els defenses blaugranes, sense excepció, se'ls han assignat unes responsabilitats en la construcció del joc de l'equip que excedeixen de molt la seva demarcació. Seria fantàstic que fossin gossos de presa per a l'extrem rival i brillants migcentres posicionals alhora. Però el Barça no busca tant neutralitzar el joc com dominar-lo, i Flick clarament aposta perquè aquest domini faci menys necessari el verb defensar en la seva accepció més tradicional: la de l'u contra u.

Amb tot, també es percep que Hansi busca cada cop més l'àncora d'una defensa congruent quan s'enfronta, per exemple, a un canvi a l'equip rival que modifica substancialment les seves intencions ofensives. Serveixi com a exemple l'últim partit contra l'Atlètic, durant el qual vam veure la recol·locació de Gerard Martín al lateral esquerre i la sortida de Christensen al camp tan bon punt Simeone es va encomanar a Sorloth per trencar l'empat momentani. Sens dubte és millor fer correccions que jugar amb foc. Per això crec que el Barça necessita com més aviat millor un central més per compensar el temps que el danès i Éric García passen lesionats i, a mitjà termini, també un lateral dret que no sigui un central o un migcampista reconvertit. Però no per defensar l'indefensable, sinó per millorar un equip que, com tots els altres, no és ni de bon tros immillorable.

P. D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana