Passa’t al mode estalvi
Juanito Blaugrana, un Culer a La Castellana

Va pujar la marea

Publicada

Va començar horrible el Barça al Metropolitano, com un equip tendre i amb botes de plom, incapaç de distingir la temprança de la parsimònia. Els de Flick queien una vegada i una altra a la mateixa trampa: un espai aparentment obert entre la primera línia de l’Atlético i la frontal de la seva àrea que els rojiblancs tancaven com una planta carnívora tan bon punt algun blaugrana intentava fer-lo servir per fer arribar la pilota als seus davanters.

Amb això i l’habilitat per creuar diagonals llargues dels talentosos Kang i Barrios, els de Simeone van tenir el partit a la seva mercè. Van malmetre diverses oportunitats clares, desmantellades per un, aquesta vegada sí, decisiu Joan Garcia. I, a la fi, van marcar el primer en una d’aquestes demostracions de fermesa de Julián, que va veure en menys d’un segon l’entrada de Giuliano igual que un metge expert llegeix una radiografia. Del costat blaugrana, només la desbordada de Lamine va servir per inquietar Oblak.

I va ser així fins que Pedri va desxifrar una vegada més el jeroglífic: calia atacar aquell espai tan llaminer, sí, però no filtrant la pilota a través seu sinó conduint-la amb valentia. Obligant els centrals de l’Atleti a decidir entre saltar i recular, i incrustant de passada Fermín a prop de la zona de rematada. Al pistoler més ràpid d’aquest Barça li va bastar un rebuig favorable dins l’àrea per enviar la pilota a la gàbia abans del descans.

A la represa, com ja és costum aquesta temporada, el Barça va créixer i va fer pujar la marea cap a l’àrea rival. Amb Frenkie de Jong disfressat de Sergi Roberto i Christensen apuntalant la defensa davant l’amenaça previsible de Sorloth, va arribar el segon de Fermín en aquesta jugada tan prolífica dels blaugrana, cent vegades repetida, en la qual Lamine traça una diagonal que espera l’entrada de Ferminator a l’esquena del central esquerre contrari. L’Atleti va bracejar sense convicció i només una sorprenent errada en la rematada de Lamine després d’una internada de Gordon li va permetre morir a la vora. Una dolça condemna.

P. D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana