Després de les derrotes a París i en el primer Clàssic de Lliga, el cos tècnic dirigit per Hansi Flick s'enfrontava a un d'aquells partits que han de servir com a far quan l'horitzó s'enfosqueix. El problema de qualsevol trajectòria esportiva que ascendeix tan vertiginosament com aquest inici de temporada del Barça és que corre el risc de caure en picat quan l'impuls inicial es difumina o una ensopegada inesperada sega la fe del grup en les seves capacitats. Res com la valentia per ser bàlsam en aquestes tessitures. I per això m'agrada cada cop més Flick, perquè està aprenent a combinar la freda lògica d'un llegendari entrenador del Bayern amb la gosadia que sempre ha estat, és i serà inherent als millors tècnics que han passat per la banqueta del Futbol Club Barcelona.
En termes senzills, dissabte davant l'Alabès l'alemany va fer una "guardiolada": va sortir al camp amb el debutant Brian Fariñas de lateral dret, l'exasperant Frenkie de Jong acompanyant Cubarsí al centre de la defensa i el qüestionat Fermín de nou com a enllaç entre la zona de creació i la de finalització. Tot i jugar com a visitant, l'Alabès no era precisament un rival tou, i era d'esperar que reproduiria les fites de PSG i Reial Madrid en els seus respectius triomfs contra el Barcelona: persecucions individuals sobre Lamine i sobre el jugador blaugrana que ocupés la mitja punta, contraatacs buscant l'esquena dels laterals i parets ràpides de cara per propiciar entrades des de segona línia. Tanmateix, la lectura que van fer el preparador blaugrana i els seus ajudants sobre les necessitats d'un equip sacsejat va ser impecable. I la seva reacció, rapidíssima, perquè el partit a París va ser un xoc de poder a poder, però el Clàssic de tardor, tot i que també va estar igualat, es va decantar del costat dels de Mourinho gràcies a un col·lapse sistèmic del Barça que era relativament senzill d'identificar però no tant de resoldre.
Les baixes en defensa no només van obligar a un sobreesforç a futbolistes cansats, com Cubarsí o Gerard Martín, o sense ritme de competició, com Balde, sinó que a més van propiciar una evident desconnexió entre els dos migcentres del Barça i els seus atacants a causa de l'escassetat d'arribades pels carrils interiors. Fermín, al contrari que Olmo, pateix jugant d'esquena en espais reduïts. I la seva lateralització, un recurs tàctic que normalment és molt valuós, va deixar aquesta vegada espais que ni Balde ni Cancelo van saber ocupar. Per això a Flick li agrada tant Xavi Espart, perquè els ataca amb una naturalitat sorprenent des d'ambdós perfils. I també per aquesta raó va forçar el reestrena de Frenkie en el tram final del Clàssic. Recurs que, per cert, gairebé li surt bé: l'holandès va donar més continuïtat al futbol blaugrana, va estirar l'equip cap a la frontal, va trepitjar l'àrea de Lunin amb freqüència i fins i tot va tenir una bona ocasió de marcar.
Per descomptat, posar de titular De Jong en lloc de Fermín en el retorn de Lliga al Camp Nou després del doble mastegot de la setmana passada era una alternativa lògica. Però Flick va anar un pas més enllà: davant el dubte, va farcir l'equip de migcampistes, cedint-los fins i tot la majoria de posicions defensives. Una idea que té més pes del que sembla en el context del futbol que practica el Barça, perquè si alguna cosa té ajuntar un munt de jugadors tècnics en un espai reduït és que cada bona passada, cada conservació reeixida i cada orientació amb sentit augmenta la confiança general del grup. I com més confiança té el Barça amb la pilota, més fàcil és que el circuit del seu implacable futbol torni a connectar-se. Així, De Jong i Fariñas no només van flanquejar Cubarsí sinó que també van apuntalar Rodri, facilitant que Pedri gaudís de més llibertat per pujar a l'atac i que Fermín reduís la distància entre el seu primer contacte amb la pilota i la porteria contrària. Va ser així, fent un pas endavant, "guardiolejant", com els de Flick van passar per sobre de l'Alabès. I, per sobre de tot, van espantar la por de perdre peu en una Lliga que no ho tindrà fàcil per desempallegar-se del seu domini.
P. D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana