No sense raó, els aficionats a l'aspecte més numèric del futbol es preguntaven d'on trauria el Barcelona els gols que, sobre el paper, li restaven les sortides de Lewandowski, Ferran Torres i Rashford del vestidor blaugrana. Sense el veteraníssim però efectiu Robert, el talentós encara que irregular Marcus i l'atabalat però sempre ambiciós Ferran, diverses desenes de gols ja s'havien repartit entre altres Lligues abans de començar la temporada.
Per si no fos prou, les cartes d'amor entre el Barça i Julián Álvarez, de qui es presumia, crec que amb raó, un encaix pel que fa a estil i qualitats amb un immens efecte multiplicador per als registres golejadors d'ambdós, van ser trepitjades per un Atlètic tan ressentit com ja començant a despenjar-se de qualsevol aspiració lliguera més enllà de la tercera plaça. Els freds números semblaven així condemnar el tercer projecte de Hansi Flick, ben proveït de regatejadors i trotons però mancat d'especialistes en la finalització. En teoria.
En la pràctica, resulta que el gloriós Futbol Club Barcelona surt a quatre dianes de mitjana per partit. I que el seu nou gran davanter golejador, a banda d'un Raphinha que ja era determinant però ara ha sublimat en Fórmula 1 del gol, i del fitxatge complementari d'un Gabriel Jesús crepuscular, era a casa. Com de costum, d'altra banda. I resulta que Lamasiowski, personificació d'aquest tótum revolútum golejador que ha disparat els registres realitzadors de dos futbolistes com Lamine Yamal i Fermín, ja és el nou pitxitxi blaugrana. Tant el '10' com el '7' sempre van ser necessaris per a l'atac de la 'Hansineta' campiona, però encara estava per veure si farien el salt a convertir-se en contingents per a l'evolució més important de l'equip. I aquí estan, amb sis i quatre gols a Lliga per barba, un més per a Lamine a la Champions, vent en popa a tota vela. I per això aquest Barça no només no talla la seva ratxa sinó que vola.
Ahir, al camp del Llevant, va aportar també el seu granet de sorra Xavi Espart, qui va marcar el seu primer gol com a professional davant un rival que li va exigir sense miraments. Va ser tot un baptisme per al barceloní, a qui els rivals ja han detectat com a baula feble en una defensa temerària però que ha acceptat sense cap timidesa la complicada missió de convertir-se en un lateral/centrecampista a l'estil bavarès. El seu greu error just abans de ser substituït per Joao Cancelo, una passada imprudent a la zona de màxim perill que va propiciar el gol de Romero i va impulsar l'intent de remuntada granota fins al golàs maradonià de Adeyemi, posarà a prova la seva fortalesa. Si ha de sortir forjat com un futbolista clau per a l'equip de la seva vida, serà de focs com el d'ahir més que de golejades sense incertesa.
P.D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana