Notícies relacionades
- El fitxatge sorpresa que prepara Deco i entusiasma Hansi Flick: costa 10 milions d'euros
- El Barça perd 14 milions d'euros amb la venda prematura d'un extrem: de 11 a 25 'quilos' en un any
- El Barça es frega les mans amb un pessic de dos milions d'euros per la venda d'una joia de la Masia
- La perla de 18 anys que Deco va observar en el seu viatge als Estats Units durant el Mundial: rere els passos de Pau Cubarsí
Resulta curiós que dues de les entitats esportives més importants del món, el Futbol Club Barcelona i Los Angeles Lakers de l'NBA, afrontin aquest estiu en simetria transcontinental. Mentre la franquícia angelina busca renovar el porpra i or de la seva història després de la marxa de LeBron James lliurant-se en equip, designis i, sobretot, pressupost a catalitzar l'ambició d'un Mozart eslovè anomenat Luka Doncic, el Barça rep el vistiplau del control econòmic de LaLiga per fitxar i inscriure jugadors al seu primer equip de futbol masculí sense cap hàndicap. La massa salarial s'ha reduït, el futur dels ingressos convenç els auditors i, per si no fos prou, l'eclosió de jovíssimes estrelles de La Masia sota la influència d'un tècnic guanyador converteix la blaugrana en la samarreta més atractiva de l'estiu. Especialment, per a qualsevol davanter centre que busqui fama i fortuna. I no les busquen tots?
El problema és que, des d'aquesta passada setmana, les singladures d'ambdós clubs històrics ja no avancen en paral·lel. Mentre els Lakers van anunciar en poc menys de mitja hora els fitxatges de Walker Kessler, Collin Sexton, Quentin Grimes i Sandro Mamukelashvili, pràcticament un cinc titular sencer (disculpi l'astut lector si no és gaire seguidor del 'pallacanestro', però de seguida veurà on ens porta això), el mercat del Barça pateix un apagat des de la sorprenent incorporació d'Anthony Gordon. Fitxatge, per cert, que podia semblar sobrevalorat en un primer moment. Però que, vist ara, després que a la Premier acaben de trencar 135 i 99 milions per dos migcampistes (Anderson i Mateus Fernandes, respectivament), 115 per Tonali, 63 per un central del Stade de Rennes (Jacquet) i 55 per Cucurella, segurament no ha estat una ganga però tampoc l'estafa de la estampeta. Especialment, sense el contracte de Rashford engreixant ja l'Excel.
Tanmateix, passen els dies, passen els partits del Mundial, que ja trenca als seus quarts de final acabada la primera setmana de juliol, i les bones notícies blaugranes en forma de sortides desitjades (Ansu Fati, Iñaki Peña, la cada cop més propera de Ter Stegen) no acaben d'arrencar una optimització de la plantilla que sembla congelada en el temps després de la esperada declaració de Julián Álvarez. L'Atlètic, per alguna raó que desconeixem però que, a priori, no estaria entre les tàctiques més astutes de la història de les negociacions, sembla entestat a enviar als millors futbolistes del món el missatge que si signen un contracte amb ells no podran marxar a un altre club si així ho desitgen. Ni tan sols deixant una plusvàlua més que generosa en el seu traspàs. I, mentrestant, el barcelonisme s'entreten mirant fotos llunyanes de Deco a través de vidrieres i desgranant les llistes de representats dels agents amb els quals transcendeix que es reuneix, com si fullegés un cop més el catàleg de joguines d'El Corte Inglés de la seva infància.
Com és habitual als Mundials, inigualables pel que fa a alteració de l'ecosistema futbolístic, la impressió és que tots els equips s'estan reforçant menys el teu. El 'FOMO' es torna tan insuportable que ens veiem capaços de posar-li ullets tendres al porter de 40 anys de Cap Verd o de bancar un fi migcampista marroquí que va baixar a segona amb el Girona més trist de l'últim lustre sense que li féssim ni punyeter cas. Són dies durs, la canícula apreta les meninges i deshidrata els cors, però no cal desesperar. Els nois tornaran a casa, el davanter arribarà, i molt maldestre haurà de ser per no marcar 25 gols o més, Flick posarà la línia defensiva encara més alta només per fastiguejar, i farà goig veure de nou el gloriós Barcelona de Lamine Yamal i companyia. Moltíssim més que els Lakers, ja ho veurà.
P. D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana
