Perdó per guanyar

No són pocs, però sempre són els mateixos. I les seves reivindicacions, bàsiques i del tot previsibles. Com els manaments, es poden resumir en dos: el Reial Madrid ha de guanyar sempre i si no ho fa, és just i necessari assenyalar i vilipendiar el culpable. Que també sempre, de manera directa o mediada, per acció o omissió, resulta ser el Futbol Club Barcelona, quina casualitat. Per això durant aquesta jornada 31 de Lliga, en la qual el Barça de Hansi Flick ha propulsat el seu avantatge en el liderat fins a situar-se 9 punts per sobre dels blancs, els rabiosos habituals van passar ràpidament d'aquell moderat pessimisme que pretenen fer passar per enteresa als seus molt més reconeixibles exabruptes d'ira. Primer no els va semblar de rebut que davant el Girona li arrebateren a Mbappé el quinzè penal lliguer a favor del Madrid aquesta temporada. Que el noi insisteixi a acostar-se a l'àrea des de l'esquerra encara que sigui a força d'ocupar a les braves els espais dels seus companys de manera ridícula i no arribi gairebé mai a zona de rematada és un assumpte menor. L'important és que quan es llanci dins l'àrea contra un defensa en una de les seves múltiples atacs de narcolèpsia no xiulin falta al seu favor si hi ha contacte. És que ja no es respecta res?

El triomf del Barça contra l'Espanyol no va fer més que tirar més gasolina al foc. Com se'ls acut als jugadors blaugrana marcar quatre gols i celebrar una victòria clau per acostar-se al títol de Lliga al seu estadi, en lloc d'agrair que no hi hagi prou aficionats pericos per baixar a la gespa a pegar-los, o que Urko, Cabrera i Pol Lozano, tres ferms candidats al Hall of Fame de l'Oblit, els cusin a puntades i els assenyalin així, amb el ditet? Aquests culers endiosats ja no són capaços ni d'acceptar una lliçó d'humilitat d'aquesta facinerosa, perdó, meravellosa minoria el 95% d'aficionats de la qual no són gens víkings dels de rascar el sostre amb les banyes i orinar etílic quan guanya el seu Madrí. I el pitjor de tots, sense cap mena de dubte, és Lamine Yamal, el clàssic pinxo inflat que no entén el seu lloc al món i a qui algun rival acabarà donant-li el que es mereix... llevat que sigui any de Mundial i Espanyeta el necessiti, és clar.

Per descomptat, és ben sabut que tot el que fan el Barça i els seus professionals és titllat per sistema d'inconvenient, deshonest, inapropiat, mancat de classe i atrabiliari. Si celebren un gol abans que la pilota entri, el seu pecat és la supèrbia. Si els seus jugadors o el seu entrenador demanen prudència i respecte al rival, són falsos modestos. Si aspiren a jugar bé, orinen colònia. Si posen l'accent en la lluita i el sacrifici per ser més competitius, traeixen el seu ADN. Tot és més senzill del que sembla, i ho va resumir fa ja anys el canterà i aleshores també jugador madridista Esteban Granero davant les càmeres de Los Manolos durant una visita de l'equip blanc a un karting que, per alguna raó, ens van servir a l'hora de dinar com a succedani de notícia. Un jugador del Madrid retreia a un altre, guanyador de la cursa de karts, que l'havia avançat amb males arts. I Granero comentava en veu alta: "Ja, ja, és que el que perd sempre diu trampós al que guanya!". Així que ja ho sabeu: els eduquen així des de petits, en el fons ni tan sols és culpa seva.

Això sí, per si ens atrevíem a veure el got d'escuma per la boca mig buit, faltaven els de l'Atleti, normalment distrets amb els seus impulsos autodestructius fins el dia estrany en què es troben amb un marcador a favor i es posen estupends. Resulta que ara als coratjosos guerrers del Cholo, que es dediquen a aixecar camions de ciment a la pretemporada, masteguen cargols i no es posen crema solar perquè el melanoma canvia de vorera quan els veu, cal tractar-los com si fossin el teu germà de 6 anys jugant al pati amb els teus amics de Cinquè. "Ha fet un penal estúpid, però deixa'l i no li diguis res, que és petit". Doncs res, així ho farem, no fos cas que a més de guanyar s'enfadin. Si és que guanyen, a tot això. Des d'aquesta humil tribuna els desitjo bona sort per dimarts amb tota la falsa modèstia del món.

P. D.: Ens veiem a Twitter: @juanblaugrana