El Barça, amb Josep Lluís Núñez de president, va fitxar els millors jugadors del món. La contractació més complicada va ser la de Diego Armando Maradona, amb qui va coincidir Bernd Schuster. L'alemany, després de brillar a l'Eurocopa del 1980, es va comprometre mesos després amb el club blaugrana, procedent del Colònia.
Schuster va ser un migcampista amb molt talent. Destacava per la seva gran visió de joc i pels seus desplaçaments de la pilota. Amb el Barça va debutar a Alacant, el 2 de novembre de 1980, en un partit que va guanyar l'equip de Ladislao Kubala --destituït poc després-- per 0-1, amb gol de Tente Sánchez.
El gran motor del Barça
L'impacte de Schuster al Barça va ser impressionant. El seu primer partit al Camp Nou va ser increïble i va liderar la meritòria victòria barcelonista contra l'Atlètic de Madrid (4-2). Més enllà de la seva gran classe, Bernd és un jugador molt fort.
Bernd Schuster, en el seu debut a Alacant
Schuster apuntava a estrella. Era el gran motor del Barça, però un any després, el 13 de desembre de 1981, va patir una dura entrada de Andoni Goikoetxea. El resultat va ser una ruptura de lligaments al genoll dret (incloent-hi lligament lateral intern, extern i creuats).
La guerra de Corea
Llavors migcampista del Barça va estar apartat dels terrenys de joc durant un llarg període de recuperació (al voltant de vuit mesos a un any), marcant l'inici de la tensa i violenta rivalitat futbolística dels anys 80 entre el Barça i l'Athletic. "Jugar a Bilbao és pitjor que anar a la guerra de Corea", va dir Schuster. Goikoetxea, curiosament, també va passar a la història per lesionar Maradona.
Goikoetxea,
Schuster, una persona amb molt caràcter que va estar un any apartat del Barça, va estar vuit temporades a l'equip blaugrana, amb el qual va disputar 241 partits i va marcar 89 gols. Va guanyar vuit títols, destacant la Lliga 1984-85, la del famós Urruti t'estimo de Puyal, i la Recopa 1981-82, després de vèncer a la final l'Standard de Lieja al Camp Nou. La seva pitjor nit va ser la de Sevilla, el 7 de maig de 1986, per la derrota a la final de la Copa d'Europa contra l'Steaua Bucarest. El 1988 va fitxar pel Reial Madrid, on va jugar dos anys, i després se'n va anar a l'Atlètic de Madrid de Jesús Gil.