Julián Álvarez o ningú. No hi haurà pla B. Ni C. Joan Laporta, Deco i Hansi Flick, president, director esportiu i tècnic del primer equip, només contemplen el fitxatge del futbolista de l'Atlético de Madrid per millorar la davantera del Barça. Gabriel Jesús ve com a oportunitat de mercat, en cap cas descarta l'arribada de La Araña.
El Barça està disposat a pagar molts diners per Julián Álvarez. El club va presentar una primera oferta formal a l'Atlético, d'uns 100 milions d'euros fixos, rebutjada immediatament pel seu CEO, Miguel Ángel Gil Marín. Laporta contemplava una segona proposta, que oscil·laria entre els 120 i els 130 milions, però l'Atlético va recalcar que ni tan sols l'escoltaria i va demandar l'entitat barcelonista.
Kane i Lautaro, impossibles
Deco va contemplar altres opcions. Va sondejar el mercat, però el Barça també va topar amb l'oposició del Bayern i de l'Inter de Milà de vendre les seves estrelles: Harry Kane i Lautaro. Per altres futbolistes, com Mikautadze, del Vila-real hi havia molts dubtes. Massa.
Kane celebra el seu gol al Barça
Laporta, després de reunir-se recentment amb Deco i Flick, va acordar que el Barça no fitxarà cap davanter si no desbloqueja la resistència de l'Atlético. No vol pagar molts diners per futbolistes amb més futur que present. No vol repetir errors històrics com els comesos en el passat amb Overmars, Coutinho, Dembélé i Griezmann, entre altres casos. Futbolistes que van costar una fortuna.
Figo, al Reial Madrid
A l'estiu del 2000, el Barça va ingressar 60 milions d'euros pel traspàs de Luis Figo al Reial Madrid en una operació tan celebrada al Bernabéu com plorada al Camp Nou. Una operació confirmada per Joan Gaspart l'endemà de ser elegit president al club barcelonista.
Marc Overmars
Atormentat per la marxa de la seva estrella al gran rival, Gaspart va anunciar que viatjaria a Londres per contractar Marc Overmars, un dels millors extrems que jugaven a Europa. El seu preu rondava els 24 milions d'euros, però el Barça va acabar pagant 53 milions pel futbolista neerlandès i per Petit, un migcampista francès que mai es va adaptar al club blaugrana.
La marxa de Neymar
La marxa de Neymar al PSG, el 2017, també va tenir un efecte devastador per al Barcelona, presidit aleshores per Josep Maria Bartomeu. Aquell mateix estiu, el club va tancar el fitxatge d'Ousmane Dembélé, per qui va pagar 105 milions d'euros fixos i 40 més en variables amb el Borussia Dortmund.
Dembélé es saluda amb Xavi
El Barça, curiosament, ja volia fitxar Dembélé un any abans. Aleshores costava 15 milions d'euros, però el davanter francès va declinar l'oferta del club blaugrana, que comptava a les seves files amb Messi, Suárez i Neymar.
Coutinho i el Liverpool
Bartomeu també va voler fitxar Coutinho a l'estiu del 2017, però el mitjapunta brasiler va arribar al Barça mig any després, després d'acordar el pagament de 120 milions d'euros fixos i 40 més en variables amb el Liverpool.
Suárez, Coutinho i Jordi Alba celebren un gol a Vallecas (2018)
Ni Dembélé ni Coutinho van ser rendibles per al Barça. El primer, per culpa de les lesions. El segon, perquè mai va encaixar en el sistema de l'equip. Ni era un interior com Iniesta ni un extrem com Neymar. Ambdues operacions van ser nefastes pels interessos del club.
El fitxatge de Griezmann
L'últim error de gruix del Barça, també amb Bartomeu a la presidència, va ser el fitxatge d'Antoine Griezmann, a l'estiu del 2019. El club volia un jugador de primer nivell per pressionar Neymar i Luis Suárez, i va acabar pagant 135 milions pel futbolista francès a l'Atlético de Madrid, equip al qual va tornar per molt menys diners. La seva etapa a Barcelona va ser curta i mai va justificar el seu alt cost.
Antoine Griezmann, durant la seva etapa al Barça
Griezmann va coincidir amb Messi al Barça, però ni era un davanter centre ni un extrem. Era un segon davanter, figura que no existia al Barça de Valverde o Koeman. Tampoc va tenir bona sintonia amb Leo i va tornar a l'Atlético després d'exhibir només parcialment la seva classe al Camp Nou.
Altres casos
Overmars, Dembélé, Coutinho i Griezmann són clars exemples de cracks que no van triomfar al Barça, llastats pel cost elevat del seu fitxatge. Abans, però, hi va haver casos semblants.
Giovanni Silva.webp
El 1996, després de l'acomiadament de Johan Cruyff com a entrenador, Núñez va fitxar Ronaldo. Només va estar un any al Barça, però va ser el millor de la seva carrera esportiva. Aquell mateix estiu també va arribar Giovanni Silva, fitxat després de veure l'aleshores president un vídeo seu. El club va pagar 1.000 milions de pessetes (sis milions d'euros), una fortuna.
El Barça de Gaspart
Amb Joan Gaspart a la presidència, el Barça va fer molts fitxatges erràtics, més enllà d'Overmars i Petit. Els casos més sonats van ser les contractacions de Christanval, Rochemback i Geovanni, el del "el preu el poso jo", que Anton Parera li ha dit a Chus Pereda. Va costar més de 20 milions d'euros i el seu rendiment va ser insatisfactori. Va ser el fitxatge que millor va retratar la crisi del Barça de principis de segle.