El Trofeu Joan Gamper ja ha celebrat 60 edicions. Durant molts anys, abans que les televisions oferissin tots els partits a les seves plataformes digitals, el torneig que honora la figura del fundador del Barça marcava la presentació del primer equip davant la seva afició, desitjosa de conèixer els fitxatges de l'estiu i de somiar amb una temporada exitosa.
Fins al 1997, el Gamper va ser un torneig molt prestigiós que reunia quatre equips. El Barça i tres clubs amb un gran cartell. Pel Camp Nou hi van desfilar equips poderosos com el Bayern, el PSV, l'Hamburg, el Colònia, Boca Juniors, l'Atlètic de Madrid, el Manchester City i molts altres. Des de 1998, però, es juga a partit únic, per culpa d'un calendari excessivament carregat.
El mandat de Núñez
El Gamper, per exemple, va viure dies de glòria durant el mandat de Josep Lluís Núñez, amb entrades superiors als 90.000 espectadors al Camp Nou. Després va arribar la caiguda del torneig barcelonista, com tants altres trofeus històrics, com el Teresa Herrera i el Ramón de Carranza.
Núñez vota, el 1989
La família Gamper, curiosament, mai va tenir bona sintonia amb Núñez, convençut que l'expresident minimitzava el llegat del fundador del Barça. "El president que pitjor ens ha tractat ha estat Josep Lluís Núñez. Un dia se li va acudir la brillant idea de posar Joan Gamper a l'estadi de la Fabra i Coats on jugava el Barça B. Perdoni, sap qui és Joan Gamper? El va denigrar molt. Després el meu oncle va cometre l'error de donar suport a Sixte Cambra. Núñez no ens va tractar bé. Amb Gaspart va ser un canvi radical", va explicar Xavier Gamper, nét de Hans Gamper, en una entrevista concedida a Culemanía.
El nom de l'estadi
Xavier Gamper va qualificar de "líder i visionari" al seu avi, que "va fundar el club el 1899 i el va salvar el 1908". "Va fundar el club per diversió, sent menor d'edat, amb només 22 anys", va afegir el nét de Gamper. En la mateixa, va lamentar, per exemple, les moltes "lluites fraternals" que han caracteritzat el club al llarg de la història.
La façana del Spotify Camp Nou durant les obres de Limak Construction
El Barça, per exemple, es va plantejar posar el nom de Gamper al Camp Nou el 1957. Aquesta opció, però, va ser prohibida per la dictadura franquista. "El tinent general Moscardó, de la dictadura, ho va prohibir. Gamper era estranger en època de l'ultracatolicisme. Era protestant associat al catalanisme i, a sobre, es va treure la vida. Tenia quatre pecats mortals. Així que va quedar com a Nou Camp. Ningú ha volgut modificar-ho".
L'escut dels Gamper
Gamper va projectar un Barça poliesportiu i, a poc a poc, identificat amb el catalanisme polític, sobretot amb les posicions més conservadores, amb el qual sempre va tenir una bona sintonia.
El fundador del Barça, Hans Gamper
La història també diu que l'escut familiar dels Gamper, originaris d'Aaraus, és un molí, cosa que suggereix que, antigament, aquesta era la professió principal del clan, encara que no està demostrat. Sí que està demostrat, en canvi, que des del segle XVI han estat guardaboscos, adobers, sabaters i carnissers. Res fora del comú en aquells temps, explicava Gerard Mateo, a Culemanía.
La família
I així s'arriba a August Gottlieb Gamper, banquer que es va casar amb Rosine Emma Hassig, morta per tuberculosi poc després de donar a llum el seu cinquè fill, Fritz. Aquest, germà petit de Emma, Rosine Emilie, Hans Max i Anna Klara, va emigrar molt jove a Anglaterra; la relació amb el pare no era la millor a causa de la mort de la mare.
Xavier Gamper, amb una pilota de la Lliga, a la redacció de Crónica Global
Però aquesta és una altra part de la història familiar. La que aquí s'explica és la que concerneix a Hans Max (Joan), un inquiet emprenedor que va accentuar la seva intrepidesa arran de la mort de la seva mare, un fet que el va empènyer a buscar-se la vida abans del que s'esperava. Ell va ser qui va fundar el FC Barcelona, avui un dels clubs més populars i poderosos del món, que reivindica el seu llegat amb el nom del torneig d'estiu del Barça i la seva ciutat esportiva, admirada per totes les entitats futbolístiques.