El segrest que va impedir que el Barça guanyés una Lliga: Quini va ser capturat fa 45 anys

L'1 de març de 1981, els aficionats del Barça van anar a dormir feliços. L'equip d'Helenio Herrera havia golejat l'Hércules (6-0) i estava només a dos punts de l'Atlètic. El 2 de març, al matí, la il·lusió es va transformar en preocupació. En patiment. Quini, el màxim golejador de l'equip, havia estat segrestat per tres delinqüents comuns.

El Barça vivia dies feliços. Després d'un inici de temporada horrorós, que va acabar amb l'acomiadament de Ladislao Kubala com a entrenador, el club que presidia Josep Lluís Núñez va recuperar Helenio Herrera. També va fitxar Bernd Schuster, possiblement el millor migcampista d'Europa, un alemany amb molta classe i més caràcter.

L'aeroport del Prat

Quini, un davanter amb moltes batalletes i més gols marcats, era un jugador molt estimat. Aquell 1 de març, l'asturià havia marcat dos gols. Acabat el partit es va retirar al seu domicili particular, situat molt a prop del Camp Nou. A la Gran Via de Carles III, a l'alçada de Travessera de Les Corts.

Quini, en un partit amb el Barça Redes

Llavors, el davanter del Barça (va marcar 53 gols) havia de recollir la seva esposa, Nieves, i els seus fills a l'aeroport del Prat. No va poder. Va ser abordat per tres individus al pàrquing. Li van posar una caputxa i el van introduir en un vehicle. "El viatge serà llarg", recordava anys després Quini que li van dir els seus capturadors. També recordava la música a tot drap dins el vehicle.

Alexanko, el portaveu

Nieves va començar a preocupar-se. Ningú va anar a buscar-la a l'aeroport. Va arribar a casa i tampoc hi era el seu marit. Les alarmes es van disparar molt aviat. El Barça va contactar amb la Policia Nacional i van esperar notícies dels segrestadors. 

El segrest i l'alliberament de Quini

Aviat, la policia va descobrir que els segrestadors no eren professionals. Eren tres persones a l'atur que havien retingut Quini en un soterrani, convertit anys després en un local d'assaig d'un grup de música. José Ramón Alexanko, amic personal del davanter, va ser el portaveu de la família davant els mitjans de comunicació.

Desplaçament a Suïssa

Els segrestadors van contactar amb la família. Van demanar 100 milions de pessetes (uns 600.000 euros) per alliberar Quini. Núñez va intentar regatejar i Nieves gairebé el va agredir. A partir de llavors van començar algunes excursions d'Alexanko amb els diners. Infructuoses.

Quini i Nieves, la seva dona Redes

Els delinqüents van demanar que ingressessin els diners en un compte suís. La policia va seguir el rastre i va capturar un dels segrestadors. Aquest va cantar el 25 de març i es va activar un pla d'emergència per rescatar Quini en poques hores, abans que els altres dos captors comencessin a preocupar-se per l'absència de notícies del seu company.

L'alliberament de Quini

Agents de la Policia Nacional de Barcelona es van desplaçar a Saragossa i, a última hora de la tarda, Quini, molt espantat, va ser rescatat i traslladat immediatament a la capital catalana. Centenars d'aficionats del Barça van anar a rebre'l a la comissaria de Via Laietana. El seu alliberament es va conèixer durant un partit amistós que Espanya va guanyar a Anglaterra (1-2) a Wembley.

Núñez vota, el 1989 Redes

"Es nota, se sent, Quini està present", cridaven els aficionats del Barça, mentre el futbolista s'abraçava amb Núñez i la seva dona. Va ser el desenllaç d'un malson que va durar 25 dies i que va impedir que l'equip blaugrana guanyés la Lliga. Una setmana després, amb els futbolistes molt afectats, el Barcelona va haver de jugar contra l'Atlètic al Calderón. Va perdre. Per sort, aviat es van retrobar amb el seu company. Amb el gran Quini, que va perdonar els seus captors.