La dura història de Lamine Yamal a Granollers: “Els seus pares no tenien cotxe, així que l’anava a buscar i quedava amb la seva mare, que no parava de treballar”

Lamine Yamal és, avui, el millor futbolista del món. No ho va tenir gens fàcil per arribar al cim. La seva infància va ser molt complicada. De fet, tot i que molta gent no ho sap, aquest és el seu nom i Nasraoui Ebana els seus cognoms. Mounir, el seu pare, va escollir Lamine Yamal en honor als dos amics que el van acollir quan no tenia un sostre.

Al documental Revolució 304, el mateix futbolista recordava els seus primers anys de vida i com va començar a jugar a futbol a Rocafonda. Ho va fer al poliesportiu del barri de Mataró. El petit Lamine es comprava "un gelat de 10 cèntims" i de quatre de la tarda jugava fins que ja no es veia la pilota, tal com ha recollit l’Sport.

La separació dels seus pares

Això sí, l’ara extrem del Barça va comprendre què era un equip al humil club de La Torreta, el barri de Granollers més proper al lloc on treballava la seva mare, Sheila Ebana. Rafa Martínez, president de l’equip de 2012 a 2017 va explicar que va començar a jugar quan "els seus pares encara no estaven separats". Després, tot va ser més complicat.

"Els pares no tenien cotxe, així que l’anava a buscar i sempre el recollia i el portava cap als partits", va comentar l’exdirectiu de La Torreta. A poc a poc, Lamine Yamal es va anar integrant i entenent el futbol com un esport d’equip. "Als primers entrenaments no sabia fer res, ja que només sabia jugar partits", recordava el mateix futbolista català.

Lamine Yamal tria el Barça

Amb el futbol, Lamine Yamal s’evadia de tot. "Aquest noi amb una pilota als peus era el més feliç del món", recordava Martínez. Per sort, el noi sempre va estar "protegit per unes eines que té la nostra societat per ajudar una família quan ho necessita".

Després va arribar el Barça. L’RCD Espanyol ja havia enviat una sol·licitud a La Torreta, però Lamine Yamal volia jugar a la Masia. Isidre Gil va ser l’observador que va captar el jove talent de Rocafonda. "Lamine va entrenar aquell dia amb el benjamí A, i el comentari del coordinador va ser: 'Semblava que estava a La Torreta, no el parava ni Déu'".

La resta és història

Al principi, Lamine Yamal havia d’agafar el tren per anar a entrenar amb el Barça, com tot noi català. Després, el club va fer una excepció i el va acollir a la Masia. La família ho va acceptar. Sabia que era el millor per a la seva educació. La resta és història.