La llista de problemes que es queden amb Julián Álvarez a l'Atlètic de Madrid: Gil Marín paga car el seu orgull

El cas Julián Álvarez és tan evident que fins i tot José Mourinho es posa del costat del FC Barcelona. "Quan un jugador no està satisfet i arriba l'1 de setembre, has d'estar-ho perquè si no, no jugues fins al gener", va dir The Special One abans de la jornada 4 de la Lliga. Diego Pablo Simeone, seguint les directrius de Miguel Ángel Gil Marín, farà tot el contrari. El davanter argentí jugarà tot i perdre's el primer partit de la competició, sortir com a revulsiu davant el Vila-real, absentar-se en tres entrenaments consecutius per una indisposició i rebre una sonora xiulada a la seva entrada al Cerro del Espino. La tossuderia matalassera, a més, ha provocat que el Cholo ni tan sols pogués reforçar la plantilla durant el mercat.

El balanç de l'Atlètic

L'Atlètic ha fitxat Morten Hjulmand per 40 quilos, Kang-in Lee per 35 milions, el Cuti Romero per 33 i Alejandro Grimaldo per 15. Simeone volia un davanter, i Mateu Alemany només va poder aconseguir Jonathan David, provinent de la Juventus, en qualitat de cedit.

El davanter canadenc ni tan sols sap si es quedarà. "Que l'Atlètic pagui la meva opció de compra (de 25 milions d'euros) no serà la meva decisió", va argumentar el jugador en la seva presentació. I és que l'Atlètic només ha venut per valor de 59 milions. Antoine Griezmann va marxar lliure i Mateu Alemany només va poder desprendre's de Thomas Lemar, Clément Lenglet i José María Giménez firmant cessions. Matteo Ruggeri ha deixat 25 milions a la caixa; Thiago Almada, 20; Nahuel Molina, 13; Julio Díaz, 1.

No pot fitxar ni per 16 milions

Entre diners invertits i generats, l'Atlètic de Madrid només s'ha gastat 64 milions d'euros en aquesta finestra estival, en què Simeone ha perdut els seus laterals titulars i no ha pogut fitxar ningú, tret de Grimaldo, per al lloc. El club matalasser es va quedar sense Fair Play. L'últim dia, Alemany es va llançar a per Jorge Salinas, promesa del Racing de Santander amb una clàusula de 16 milions.

Chema Andrés, director esportiu racinguista, no es va moure de la clàusula. Alemany no va aconseguir rebaixar el seu preu ni incloent un jugador a l'operació. Calien sortides per afrontar el fitxatge que, en el seu dia, l'Atlètic va entorpir al Barça. Deco volia Salinas quan el seu preu, al juny, era de 8 milions. L'ascens del Racing el va duplicar.

El ridícul, després de bloquejar durant tot l'estiu la venda de Julián al Barça, arriba quan l'entitat matalassera pensa en Nico Tagliafico, de 34 anys i un valor de 4 milions, com a alternativa a Salinas i ni tan sols pot fitxar-lo. El traspàs va arribar a estar pactat amb l'Olympique de Lió, però l'Atlètic es va quedar sense marge salarial per donar d'alta un jugador de segon nivell.

Ni Ferran, ni Bernardo ni Cucurella

El premi? Quedar-se amb un Julián que va desestimar els acostaments constants de l'Arsenal perquè només vol jugar al Barça. I així tornarà a ser al gener, ja que el club blaugrana no ha gastat el Fair Play que tenia reservat per fitxar un davanter centre de garanties. Deco segueix pensant en executar el seu pla A, mentre que l'Atlètic ha hagut de passar pàgina en moltes demarcacions.

Ferran Torres va escollir el París Saint-Germain, però també va ser perseguit per l'Atlètic, que li oferia una generosa prima per signar com a agent lliure el 2027. Amb diners, possiblement s'hauria unit a la subhasta. Tampoc va poder Alemany contractar Marc Cucurella, tot i que era la primera opció per al lateral, ni Bernardo Silva, que volia sentir-se realment estimat i va ser Mourinho qui li va oferir aixopluc.

El ridícul de Gil Marín

Si l'Atlètic hagués negociat per Julián, hauria pogut aconseguir uns 120 milions d'euros més 30 en variables. Amb això, podria haver apuntalat l'equip, però va preferir ignorar la primera proposta de 100 quilos i respondre amb memes. Gil Marín no ha volgut empassar-se l'orgull i ara s'ha quedat amb un jugador que se sent traït i ni tan sols ha pogut fitxar Tagliafico a última hora.