El Rayo, com el Barça, és un club molt arrelat a la seva comunitat. En aquest cas, a Vallecas, el barri més gran d'Europa, independent fins que el 1950 va ser annexionat a Madrid. No s'entén el Rayo sense Vallecas, ni viceversa, i l'orgull de pertinença enfronta la seva massa social amb el seu president, Raúl Martín Presa, partidari de construir un nou camp, en un altre indret de Madrid. El seu pla mercantilista xoca amb la fidel afició rayista, d'esquerres i combativa. "No volem ser més. Només, el club de Vallecas", sentencien els aficionats de la franja, molt molestos també amb la pujada dels preus dels abonaments de temporada.
El Rayo, segons el periodista Ignacio Pato, "és l'últim reducte de les essències i valors del que un dia va ser l'esport del poble", al llibre No es fiera fácil para domar. La seva afició presumeix també de ser solidària amb els més desafavorits i ha evitat més d'un desnonament. El 2014, per exemple, va ajudar Carmen Martínez, una dona octogenària que va ser expulsada de la casa on vivia des de feia 50 anys. També va recaptar més de 40.000 euros en la lluita contra el coronavirus.
Un club antifeixista
El Rayo és, a Espanya, l'equivalent al Sankt Pauli, el club alternatiu d'Hamburg que es proclama antifeixista, antiracista i antihomòfob. Tanmateix, no té la mateixa visió comercial que el club alemany. És l'única entitat de Primera Divisió que no ven entrades per internet i la seva política de merchandasing està totalment desfasada. Com el seu estadi, en un estat calamitos. És propietat de la Comunitat de Madrid, però és el Rayo qui n'assumeix la gestió i l'abandonament ha estat denunciat reiteradament per socis i veïns.
Render del nou Vallecas
A Vallecas, sobretot a l'únic fons de l'estadi, s'hi poden veure banderes republicanes i, fins i tot, anarquistes. I de l'antiga URSS. També banderes pirates, dels Bukaneros, un dels grups ultres d'extrema esquerra més actius del panorama europeu. En el passat van tenir alguna batussa amb el sector més radical (i neonazi) dels Boixos Nois, els ultres del Barça.
Ruiz-Mateos i Martín Presa
Els Bukaneros estaven en guerra amb la família Ruiz-Mateos i, ara, amb Raúl Martín Presa, president i màxim accionista del Rayo. És un empresari que defensa la construcció d'un estadi nou, amb capacitat per a 30.000 espectadors, fora de Vallecas. L'afició, públicament, ja s'ha posicionat en contra. En la seva guerra contra Presa, curiosament, compten amb el suport d'Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid.
Martín Presa, president del Rayo
"El Rayo ha de sortir de Vallecas i construir un nou estadi per continuar sent un club solvent i jugar a Primera Divisió", recalca Presa. La líder del PP, en canvi, insisteix que el Rayo "seguirà a Vallecas" i aposta per la reforma d'un estadi (inaugurat el 1976) amb unes instal·lacions velles i en mal estat. I, sobretot, sense graderia en un dels seus fons. "L'estadi es reforma i no es mou", insisteix Ayuso. L'actual camp té 14.700 seients, insuficients per atendre la demanda de tots els rayistes.
El futur estadi
Ayuso busca inversors als Estats Units per modernitzar l'estadi del Rayo, a canvi de la seva explotació parcial. Xifra en 60 milions d'euros el cost d'una reforma que compta amb el vistiplau dels socis. L'objectiu passa per ampliar l'aforament de Vallecas fins als 20.000 seients, amb espectadors als dos fons, com als anys 60. "El Rayo no es mou de Vallecas", sentencien les penyes.