El comunicat de Kylian Mbappé per buscar la reconciliació amb França: remarca el seu Pichichi i dona les gràcies, però no demana perdó

Kylian Mbappé s'ha dirigit a tot França després de quedar fora del top-3 del Mundial. El davanter de 27 anys ha publicat un comunicat a les seves xarxes lamentant la decepció a la Copa del Món, tot i remarcar que el combinat nacional gal ho ha donat tot. "Potser us devíem un final més bonic. Però no sempre triem el final de la història", ha assegurat el futbolista del Reial Madrid.

Mbappé, tot i que França no va olorar la pilota davant Espanya i es va deixar encaixar sis gols per Anglaterra, en la batalla pel tercer lloc, ha asseverat que l'actitud del grup va ser impecable: "No sempre triem el final de la història, triem el que hi posem dins, i ho hem donat tot. D'això, estem orgullosos".

"El títol de màxim golejador l'accepto amb orgull"

El capità parisenc ha qualificat el mes del Mundial com de "superació" i d'"emoció". Com "una història increïble" que ha viscut amb tot un país. Ha confessat el seu dolor: "No portem un trofeu col·lectiu. Fa mal i continuarà fent mal un temps, no us mentiré sobre això".

Però llavors ha remarcat la seva gran actuació individual, com si fos un "títol". "El títol de màxim golejador, l'accepto amb orgull, però hauria estat molt millor amb la copa a més". Cal recordar que va avançar a Leo Messi, que va marxar amb vuit dianes del torneig, en el partit per la medalla de bronze. Mbappé va tenir un partit extra i ha agraït la feina del seu equip.

"Aquest títol és tant del col·lectiu com meu"

"Gràcies als meus companys. Sense la seva feina, les seves curses, les seves passades, sense aquest esperit d'equip que ens ha portat del primer a l'últim partit, mai hauria pogut marcar tant. Aquest títol és tant del col·lectiu com meu", ha afegit l'ariet gal.

Mbappé també ha tret pit del seu primer Mundial amb braçalet: "De petit, somiava jugar una Copa del Món, almenys una. N'he jugat tres, n'he guanyat una i, aquest any, he tingut l'orgull de disputar-la amb el braçalet de capità. Mai ho oblidaré". També ha donat les gràcies a França, tot i que sense demanar perdó per no guanyar els seus dos últims partits al torneig.

"La història continua"

"Mai ens heu abandonat, ni tan sols en els moments més durs, ni tan sols quan ho mereixíem menys. Aquesta història l'hem escrita amb milions de mans, no només onze al camp, impulsats per la mateixa passió", ha dit Mbappé sobre l'afició francesa. També ha advertit que "la història continua" i aniran a per les següents competicions.

Finalment, s'ha dirigit a Didier Deschamps, qui no va encertar amb el seu plantejament davant Espanya. "A Didier, ja li he dit el que li havia de dir, ho sap. Gràcies a ell, a tot el seu equip també, fisioterapeutes, cuiners, preparadors, xofers, tots aquells que ningú veu mai i sense els quals res d'això seria possible", ha sentenciat Mbappé.

El comunicat, en la seva totalitat

GRÀCIES.

Un mes d'emoció. De superació. D'orgull per portar els colors de França.

De passió, sobretot, la mateixa que ens anima al camp i que us anima a vosaltres, davant la pantalla com a les grades. Això és el que hem viscut junts, una història increïble.

No portem un trofeu col·lectiu. Fa mal i continuarà fent mal un temps, no us mentiré sobre això.

El títol de màxim golejador, l'accepto amb orgull, però hauria estat molt millor amb la copa a més.

Potser us devíem un final més bonic. Però no sempre triem el final de la història, triem el que hi posem dins, i ho hem donat tot. D'això, estem orgullosos.

Gràcies als meus companys. Sense la seva feina, les seves curses, les seves passades, sense aquest esperit d'equip que ens ha portat del primer a l'últim partit, mai hauria pogut marcar tant. Aquest títol és tant del col·lectiu com meu.

De petit, somiava jugar una Copa del Món, almenys una. N'he jugat tres, n'he guanyat una i, aquest any, he tingut l'orgull de disputar-la amb el braçalet de capità. Mai ho oblidaré.

Vosaltres us heu quedat desperts fins tard, a vegades fins al cor de la nit segons les zones horàries, per veure'ns jugar a l'altra banda del món, us heu reunit a casa, als bars, en família o entre amics, per tot França i més enllà.

Altres estaven el més a prop possible de nosaltres, als estadis, amb la bandera sobre les espatlles. Nens amb ulls brillants, homes i dones de tots els orígens i totes les generacions, reunits al voltant del mateix plaer, el de compartir. Aquesta és la força d'aquest esport.

I mai ens heu abandonat, ni tan sols en els moments més durs, ni tan sols quan ho mereixíem menys. Aquesta història l'hem escrita amb milions de mans, no només onze al camp, impulsats per la mateixa passió.

A Didier, ja li he dit el que li havia de dir, ho sap. Gràcies a ell, a tot el seu equip també, fisioterapeutes, cuiners, preparadors, xofers, tots aquells que ningú veu mai i sense els quals res d'això seria possible. I a qui ens han rebut als Estats Units durant tota aquesta competició.

El futbol, al fons, continua sent un joc. Un joc que prenem molt seriosament, que treballem tota una vida per intentar dominar-lo, però un joc al cap i a la fi, amb les seves regles simples que no han canviat des que vam començar a jugar-hi: pilota, porteria, ganes de marcar. Per això ens uneix a tots amb la mateixa passió.

Aquesta Copa del Món s'acaba, però la història continua. Hi haurà altres partits, altres nits d'estiu o d'hivern en què ens reunirem tots davant d'aquest mateix joc, amb les mateixes ganes intactes. No hem acabat de jugar junts.

Gràcies per tot.