Dani Olmo no es creu les disculpes de Roberto Ayala: "No ens defineix l'error, sinó el valor d'assumir-lo"

Argentina va enterbolir la final del Mundial després del xiulet final. Nahuel Molina, quan va veure que els jugadors d'Espanya sortien corrents a la gespa per celebrar-ho, va donar un cop a Rodri Hernández, que es va girar per recriminar l'acció. I això és el que va veure Leandro Paredes, que va agafar pel coll a Éric García i va tirar a terra a Gavi. Més desapercebuda va passar l'agressió de Roberto Ayala a Dani Olmo.

L'integrant del cos tècnic de Lionel Scaloni va assestar un cop de puny, segons mostren les imatges, al mitjapunta del FC Barcelona. Després de la derrota de l'albiceleste, l'exfutbolista va atendre La Red i Valencia Capital Radio i va demanar disculpes a mitges.

Les paraules d'Ayala

"Estic penedit. Va ser una reacció a un comentari. El lloc que ocupo és un lloc on no em puc permetre que un sentiment, o el que pugui arribar a rebre de l'altra part, canviï el meu humor i els meus actes", va assegurar el Ratón, sobrenom que tenia com a jugador. "Va ser més un cop que una altra cosa, no va ser un cop de puny com volen dir. Res més, va quedar aquí. Va ser la reacció a un comentari. Si el veig, demanaré disculpes", va afegir per "felicitar Espanya" posteriorment.

Aquest diumenge, Olmo ha respost a Ayala al Diari de Terrassa. "Algú que confessa estar penedit, però justifica un cop de puny afirmant que era la resposta a un comentari, és que segurament no està penedit, perquè està faltant a la veritat", ha asseverat el 20 blaugrana.

"Jo no li vaig dir res"

"Jo no li vaig dir res, així que a mi no em fa cap falta que es disculpi. El que ens defineix realment no és l'error, sinó el valor d'assumir-lo amb humilitat, veritat i dignitat", ha afegit el migcampista de la Roja, clau per a la consecució del Mundial.

Olmo ha demostrat saber què significa ser futbolista: "Quan els meus fills, la meva família i tants aficionats i la gent de Terrassa vegin el partit, vull que estiguin orgullosos de com vam competir, de com vam guanyar, i sobretot, del nostre comportament, perquè la transcendència del futbol fa que els jugadors siguem un exemple per als nens i les noves generacions i això comporta una gran responsabilitat".