Els bascos s'imposen a catalans, andalusos, canaris, valencians i madrilenys a la selecció espanyola: són els més decisius
Els jugadors nascuts al País Basc i Navarra han tingut un paper més significatiu que la resta d'espanyols en els set partits jugats abans de la gran final del Mundial
Notícies relacionades
- El missatge de Lamine Yamal a Mariano Rajoy sense citar el seu nom: “El futbol és un exemple d'integració”
- Bascos i catalans manen a la millor selecció espanyola des del 2010: només França s'interposa en el camí cap a la segona final d'Espanya
- Quin és l'origen de tots els jugadors de la selecció francesa al Mundial 2026?
Un comentari desafortunat de Mariano Rajoy escrit i publicat en un diari espanyol va desfermar la polèmica sobre la diversitat racial i multicultural a la selecció de França. Des de Culemanía vam decidir indagar arran de l'eco generat per l'expresident del Govern d'Espanya i la conclusió va ser que dels 24 seleccionats francesos, només tres havien nascut fora de França (un al Congo, un altre a Anglaterra i un altre a Itàlia). A la selecció espanyola, només hi ha un jugador no nascut a Espanya i és Aymeric Laporte, que va néixer a França.
Laporte és d'Agen, la capital de la regió de Nova Aquitània, que és on es troba l'anomenat País Basc francès. Va fitxar per l'Athletic Club amb només 15 anys perquè complia els requisits que estableix el club biscaí per poder jugar als seus equips. En passar molts anys a Espanya no va tenir problemes per obtenir la nacionalitat espanyola i, encara que no es pot dir que sigui formalment basc, el podem incloure dins del selecte grup de bascos i navarresos de la selecció espanyola.
Sis bascos i navarresos
Altres que conformen aquest grup són Unai Simón, Mikel Oyarzabal, Martín Zubimendi i els navarresos Nico Williams i Mikel Merino. Tres dels bascos són titulars indiscutibles a l'Espanya finalista del Mundial que dirigeix Luis de la Fuente. Simón, amb només un gol encaixat en tot el torneig, ostenta el rècord de temps imbatut en la història de la Copa del Món amb 650 minuts mantenint la porteria a zero. Mikel Oyarzabal, que és el gran golejador de la roja amb De la Fuente i ostenta la posició de nou: suma 5 gols en 7 partits. L'altre titular és l'esmentat Laporte, que lidera la defensa d'Espanya juntament amb el català Pau Cubarsí.
Aymeric Laporte persegueix Kylian Mbappé al França-Espanya del Mundial EFE
Mikel Oyarzabal controla una pilota a l'Espanya-Uruguai EFE
No és titular, però és de vital importància per a la selecció espanyola pels seus gols oportunistes Mikel Merino, autor del gol decisiu tant contra Portugal (1-0) --va marcar l'únic del partit-- com contra Bèlgica (2-1), en què va signar el gol de la victòria. En ambdós casos, els seus gols van arribar al temps límit. Concretament, al minut 91 davant els lusitans i al minut 88 davant els belgues. Menys participació ha tingut Nico Williams, afectat per les lesions, i Martín Zubimendi, que és un dels grans castigats de Luis de la Fuente en aquest Mundial perquè no ha jugat ni un sol minut. En canvi, a l'Eurocopa va tenir un paper rellevant com a suplent habitual de Rodri.
Mikel Merino celebra el gol de la victòria d'Espanya davant Bèlgica
El que no es pot obviar és que dels sis bascos que formen la llista d'Espanya, quatre d'ells han estat vitals per guiar la Roja a la final del Mundial. Repetim: Unai, rècord d'imbatibilitat de la història; Laporte, central implacable; Oyarzabal, màxim golejador de la selecció; Mikel Merino, el salvador oportunista en els dos partits més patits.
Nou catalans
Els catalans no han estat tan decisius, tot i que són clarament majoria. Com a titulars en trobem quatre: Pau Cubarsí, Marc Cucurella, Dani Olmo i Lamine Yamal. Realment, estem parlant d'altres quatre futbolistes totalment imprescindibles per explicar l'èxit d'Espanya, però no han tingut tanta repercussió amb els seus èxits individuals. Cubarsí està al nivell de Laporte, tots dos formen una parella de centrals de somni.
Dani Olmo, envoltat de rivals al França-Espanya del Mundial EFE
Dani Olmo és el màxim assistent d'Espanya empatat amb Cucurella. Tots dos sumen dues assistències i tant aficionats com periodistes coincideixen que són dels millors jugadors d'Espanya en aquest Mundial. Lamine Yamal també està tenint un paper clau en molts partits, tot i que el jove de Rocafonda encara no ha mostrat la seva millor versió a la Copa del Món. Tot i això, s'ha endut l'MVP als partits contra Àustria i Bèlgica.
Lamine Yamal xuta a porteria contra Bèlgica
Els altres jugadors catalans de la Roja estan habitualment asseguts a la banqueta i són Éric García, Joan García, David Raya, Marc Pubill i Víctor Muñoz. Només un d'ells ha debutat en aquest Mundial i ho ha fet de manera absolutament simbòlica, ja que va entrar al terreny de joc al minut 92 contra Àustria, quan el partit ja estava resolt (3-0).
Tres andalusos
La tercera comunitat autònoma amb més representació és Andalusia, amb tres jugadors: Gavi, Fabián Ruiz i Álex Baena. El primer d'ells va ser titular al debut d'Espanya contra Cabo Verde (0-0) però no va tenir el seu millor partit i, posteriorment, no ha tornat a participar excepte davant Àustria, on va entrar al camp al minut 84. Precisament va ser Baena qui li va prendre la posició fent-se amb la titularitat davant Aràbia Saudita (4-0). Des de llavors no s'ha mogut de l'extrem esquerre. Fabián, que també és de Los Palacios, com Gavi, ha anat alternant suplències amb titularitats però en els últims partits s'ha fet amb la plaça de Pedri al costat de Rodri al mig del camp.
Pedri surt a la segona part del França-Espanya per Fabián EFE
Canàries, València i Madrid tenen dos representants, respectivament, a la llista de De la Fuente. En el cas de les illes, el més destacat ha estat l'esmentat Pedri, que va començar sent titular i en els últims partits, davant Bèlgica i Portugal, ha sortit des de la banqueta. Això el converteix en previsible suplent per a la final. En el primer partit va compartir titularitat amb Fabián i Pedri va jugar més avançat, al lloc que està ocupant Dani Olmo a la resta de partits. L'altre canari Yeremy Pino ha tingut minuts testimonials aprofitant que Lamine va arribar tocat al Mundial: 45 minuts contra Aràbia i 25 contra Uruguai.
Doblet de Canàries, València i Madrid
Entre els valencians destaquen dos suplents, Ferran Torres i Alejandro Grimaldo. El primer és el nou suplent, tot i que en el primer partit va sortir des de la banda dreta, fent de fals extrem contra Cabo Verde. Ja hem comentat que l'experiment, especialment en atac, no va sortir bé. A la resta de partits ha estat suplent d'Oyarzabal, però ha participat en tots els encontres, encara que sense trobar, per ara, la fortuna del gol. Arribarà a la final? Grimaldo no ha jugat cap minut.
Rodri Hernández i Fabián Ruiz lluiten per una pilota amb Tchouameni EFE
Millor rendiment han tingut els dos madrilenys que participen al Mundial. Especialment Rodri Hernández, jugador del Manchester City i intocable per a De la Fuente com a migcampista posicional d'Espanya. La seva Copa del Món ha anat de menys a més. Va despertar dubtes als primers partits, se'l veia lent i imprecís, però amb el pas de les jornades s'ha anat consolidant, fins al punt de mostrar un gran nivell davant Portugal, Bèlgica i França. La Pilota d'Or 2024 es va endur l'MVP a millor jugador del partit davant Uruguai i Portugal. L'altre madrileny Marcos Llorente va començar sent titular i després s'ha convertit en l'alternativa defensiva de l'home que li va prendre el lloc, Pedro Porro.
Un extremeny i un gallec
L'autor del segon gol contra França, el de la tranquil·litat, és l'únic representant d'Extremadura a la llista d'Espanya. Suplent contra Cabo Verde, el lateral dret de Don Benito s'ha consolidat a l'onze titular des del segon partit, davant Aràbia Saudita, i els seus registres són més que positius: porta dos gols. Porro va ser l'heroi davant la selecció francesa de Mbappé i això li va valer endur-se l'MVP a millor jugador del partit.
Eufòria de la selecció espanyola després del gol de Pedro Porro a França
Finalment, cal destacar l'únic gallec de la llista, Borja Iglesias. El davanter de Santiago de Compostel·la va arribar gairebé per sorpresa a la convocatòria, ocupant la plaça d'Álvaro Morata que, a priori, havia de ser per a Samu Omorodión. El seu paper ha estat simbòlic fins ara, ja que va entrar al camp per Oyarzábal al minut 97 davant Portugal. I res més. Però està donant molt de joc fora dels terrenys de joc amb les seves entrevistes, la sinceritat que exhibeix davant qualsevol temàtica, la seva implicació social i, sobretot, la seva connexió amb Javier Bardem.
Catalunya (9 jugadors)
- Marc Pubill: Terrassa, Barcelona.
- Lamine Yamal: Esplugues de Llobregat, Barcelona.
- Dani Olmo: Terrassa, Barcelona.
- Marc Cucurella: Alella, Barcelona.
- Pau Cubarsí: Estanyol, Girona.
- Eric García: Martorell, Barcelona.
- Joan García: Sallent, Barcelona.
- David Raya: Barcelona, Barcelona.
- Víctor Muñoz: Sant Cugat del Vallès, Barcelona.
País Basc i Navarra (6 jugadors)
- Aymeric Laporte: Agen, França (associat a aquesta regió pel seu arrelament i inicis a la pedrera de l'Athletic Club).
- Unai Simón: Murgia, Àlaba.
- Mikel Oyarzabal: Eibar, Guipúscoa.
- Martín Zubimendi: Sant Sebastià, Guipúscoa.
- Mikel Merino: Pamplona, Navarra.
- Nico Williams: Pamplona, Navarra.
Andalusia (3 jugadors)
- Fabián Ruiz: Los Palacios y Villafranca, Sevilla.
- Gavi: Los Palacios y Villafranca, Sevilla.
- Álex Baena: Roquetas de Mar, Almeria.
Comunitat de Madrid (2 jugadors)
- Rodri Hernández: Madrid.
- Marcos Llorente: Las Rozas, Madrid.
Comunitat Valenciana (2 jugadors)
- Ferran Torres: Foios, València.
- Alejandro Grimaldo: València, València.
Canàries (2 jugadors)
- Pedri: Tegueste, Santa Cruz de Tenerife.
- Yéremy Pino: Las Palmas de Gran Canaria, Las Palmas.
Extremadura (1 jugador)
- Pedro Porro: Don Benito, Badajoz.
Galícia (1 jugador)
- Borja Iglesias: Santiago de Compostel·la, A Coruña.
