Lamine Yamal va tornar a ser decisiu. El geni del FC Barcelona encara s'està recuperant de la lesió que va patir al bíceps femoral a final de temporada. Se li nota en cada toc amb la pilota, en els canvis de ritme, en aquella xispa que sempre té. Tot i això, el seu cap segueix funcionant més ràpid que el de la resta. Ho va demostrar al França-Espanya de les semifinals del Mundial.
L'extrem de 19 anys va ser fonamental per obrir el marcador. A Lamine Yamal li va tocar ballar amb Lucas Digne. Amb les ajudes de Bradley Barcola i d'Adrien Rabiot, poc va poder generar en atac, però molt, sorprenentment, en defensa. El 19 de la Roja va veure com el lateral francès es complicava a la seva pròpia àrea controlant una pilota amb el pit i va córrer desesperadament a per la pilota. Digne, en l'intent de refusar-la, va donar una puntada a Lamine a la cuixa.
El penal de Lucas Digne sobre Lamine Yamal al França-Espanya
La pena màxima la va transformar Mikel Oyarzabal amb molta sobrietat, encara que l'agilitat de Yamal per pressionar va demostrar per què, tot i no estar en el seu millor estat físic, segueix sent fonamental. Aquesta capacitat per avançar-se a les jugades també la va exhibir el davanter format a la Masia en la prèvia del partit. "França em recorda a quan juguem contra el Madrid, no podem sortir amb por", va advertir Lamine.
França, com el Reial Madrid
Les paraules de Lamine Yamal no podien tenir més sentit. L'anàlisi va ser curt, però encertat. Per la comparació d'ambdues seleccions i pel perfil de jugadors. Espanya, com el Barça, aposta per potenciar el joc col·lectiu i tenir futbolistes amb talent al centre del camp. França, però, opta per alinear grans noms en atac i prefereix col·locar dos pivots molt físics per compensar l'alta presència d'estrelles.
Rodri Hernández i Fabián Ruiz lluiten per una pilota amb Tchouameni
La Roja, efectivament, va sortir sense cap por. Pedri, possiblement el millor jugador per controlar un partit, es va quedar a la banqueta en no estar mostrant el seu millor nivell. Fabián Ruiz va repetir titularitat, com contra Bèlgica, i va donar una autèntica masterclass de com protegir la pilota i jugar de primeres. Va ser una parella perfecta per a Rodri Hernández, que va tornar a recordar aquell jugador que mereixia guanyar una Pilota d'Or per davant de Vinicius Júnior.
L'exhibició d'Olmo
Fabián i Rodri, acompanyats per Pau Cubarsí i Aymeric Laporte, dos defenses amb molt bon peu de qui a vegades s'oblida la seva gran contundència defensiva, van sortir amb la pilota jugant a plaer. Uns metres més endavant, Dani Olmo va continuar demostrant totes les seves qualitats. El mitjapunta egarenc, amb Espanya, no ha perdut el nivell amb què va acabar la temporada a Can Barça. El 10 de la Roja va donar un recital en espais reduïts, tocant amb encert de primeres i assistint Pedro Porro en el gol de la sentència.
Dani Olmo, envoltat de rivals al França-Espanya del Mundial
Pedri surt a la segona part del França-Espanya per Fabián
Pedri va haver d'esperar a la segona part per entrar al partit. De la Fuente va encertar. Va insistir amb el mag de Tegueste al principi del Mundial, però va haver de recórrer a Fabián. Li va anar bé al migcampista del Barça el rol de revulsiu. Va entrar, va dosificar les possessions i va perdre poques pilotes. A la final tornarà a ser important.
Lamine, la bèstia negra de Mbappé
El joc col·lectiu d'Espanya es va imposar a les individualitats de França. Com passa a la Lliga en les últimes dues temporades, en què el Barça s'ha menjat el Reial Madrid, un equip en què Kylian Mbappé és l'estrella.
Pedro Porro marca el segon gol d'Espanya davant França
Lamine Yamal va dir abans del partit que, mentre les bleus no guanyessin la Roja, no podien ser favorits. El crack del Barça va tornar a demostrar la mateixa confiança de sempre, que sol semblar desmesurada. La realitat és que va tornar a tenir raó. França no va ser rival per Espanya, que està a un pas de la segona estrella.