La cruel derrota contra Bèlgica que va impedir a Espanya enfrontar-se a l'Argentina de Maradona a Mèxic 86
La selecció espanyola va ser eliminada pel seu rival a quarts de final del Mundial en un partit que es va decidir a la tanda de penals
Àustria, Portugal i, ara, Bèlgica. La selecció de Rudi García serà el rival d'Espanya als quarts de final del Mundial, una eliminatòria que ja van disputar ambdós països el 1986. És a dir, fa 40 anys. El desenllaç, aleshores, va ser cruel per al combinat espanyol, que a quarts de final havia destrossat Dinamarca (5-1) amb quatre gols d'Emilio Butragueño.
Espanya i Bèlgica somien amb una semifinal contra França. O contra el Marroc. Al SoFi Stadium de Los Angeles s'enfrontaran dues propostes futbolístiques antagòniques. El futbol control i creatiu de la Roja contra el pragmatisme dels belgues. Lamine Yamal contra Courtois.
L'Espanya del 86
Espanya, fa 40 anys, era la Fúria i Miguel Múñoz, el seleccionador, va apostar per la següent alineació: Zubizarreta; Chendo, Tomás, Camacho, Julio Alberto; Víctor, Míchel, Gallego, Calderé; Julio Salinas i Butragueño. El partit es va disputar a l'Estadi Cuauhtemoc, davant 45.000 espectadors.
Butragueño davant Pfaff
Bèlgica, una selecció que desesperava els rivals per les seves bones prestacions defensives, es va avançar amb un gol de Jan Ceulemans, als 35 minuts. A partir de llavors, va assetjar la porteria defensada per Pfaff. Espanya es va armar de paciència i el premi de l'empat va arribar a cinc minuts del final, amb el gol de Señor, futbolista del Saragossa.
L'errada d'Eloy
Espanya mai va tenir bones sensacions en un partit molt travat que es va resoldre des de la tanda de penals. Bèlgica es va imposar per 5-4, després de l'errada d'Eloy. A Mèxic 86 començava la maledicció de la selecció espanyola als quarts de final. Una maledicció que va durar fins al 2008, quan la Roja (denominació que va entrar en vigor amb Luis Aragonés) va derrotar Itàlia a la tanda de penals de l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa. Cesc Fàbregas va marcar el gol decisiu que va canviar la història d'Espanya.
Pfaff atura el penal decisiu a Eloy.webp
Fa 40 anys, Espanya no tenia un estil definit. Ni era un equip amb molts futbolistes tècnics ni era una màquina que arrossegava els seus rivals pel seu físic. Bèlgica, en canvi, era una potència. Sotscampiona d'Europa el 1980, va ser derrotada per l'Argentina de Maradona a les semifinals del Mundial de Mèxic.
Eurocopes i Mundial
Espanya va passar de ser una selecció amb més nom que resultats a convertir-se en un equip admirat i respectat per tot el món. Al segle XX només va guanyar l'Eurocopa de 1964, després de derrotar l'URSS a la final del Santiago Bernabéu. Al segle XXI, en canvi, ja s'ha proclamat tres vegades campiona d'Europa (2008, 2012 i 2024) i una vegada campiona mundial, a Sud-àfrica 2010.
Bèlgica, sotscampiona d'Europa el 1980.jpg
La Roja va viure la seva edat d'or amb Luis Aragonés i Vicente del Bosque com a seleccionadors, i amb Iker Casillas, Xavi Hernández i Andrés Iniesta com a futbolistes més destacats. Avui, Espanya està en mans de Luis de la Fuente i Lamine Yamal.
Lamine Yamal, la primera gran estrella d'Espanya
Un jove de 18 anys, és la gran estrella d'un equip que somia amb el seu segon Mundial. La Fúria es va convertir en la Roja i Espanya és ara admirada pel seu talent i la seva aposta per un futbol molt atractiu. A més, per primera vegada a la història, té a les seves files una de les grans figures del panorama mundial. Lamine Yamal és el gran referent de les noves generacions mentre el seu ídol, Neymar, i altres llegendes com Modric, Cristiano Ronaldo i Leo Messi s'acomiaden de la Copa del Món amb llàgrimes als ulls.
