Ferran Torres i Mikel Merino, els herois inesperats d'Espanya per fer fora Cristiano Ronaldo del Mundial
La Roja s'imposa a una Portugal molt conservadora, es classifica per als quarts de final i somia en gran als Estats Units
"La llegenda versus el futur". Una pancarta definia l'Espanya-Portugal com un duel entre Cristiano Ronaldo i Lamine Yamal, però l'exdavanter del Reial Madrid ja no està per a grans galopades i el barcelonista està en hores baixes. La Roja, fidel al seu futbol d'autor, ofensiu i exquisit, va tombar la selecció lusitana després de picar molta pedra, gràcies a dos actors secundaris. Ferran va enderrocar la muralla portuguesa i es va inventar una passada letal que va resoldre Mikel Merino per classificar Espanya per als quarts de final del Mundial. Setze anys després de Sud-àfrica, la segona estrella està més a prop.
De la Fuente ha repetit el mateix equip que va derrotar Àustria. Espanya, avui més que mai, havia de ser fidel al seu estil. La Roja havia d'assumir el comandament del partit i minimitzar al màxim els errors davant la selecció de Roberto Martínez, Joao Neves, Vitinha i Cristiano Ronaldo, representants de la nova i la vella Portugal.
Oyarzabal i Baena
Oyarzabal, desafortunat en el mà a mà amb Diogo Costa, ha estat el gran referent ofensiu d'Espanya, perillosa cada vegada que Lamine encaria Nuno Mendes. Més clara ha estat l'ocasió de Baena, avortada pel porter lusità. Apagat Pedri, Rodri movia la Roja i Dani Olmo estava molt actiu entre línies davant una Portugal que jugava amb el fre de mà posat al seu camp i accelerava als metres finals, a l'espera d'una genialitat de Cristiano Ronaldo.
Unai Simón atura una pilota aèria
Espanya mastegava molt cada atac. Portugal, en canvi, era més directa, fidel al guió de Roberto Martínez, i Nuno Mendes ha donat el gran ensurt amb una rematada repel·lida pel travesser. Sense més ensurts s'ha arribat al descans a Dallas.
Cubarsí lluita amb Cristiano Ronaldo
Les batalletes de Lamine
La segona part ha començat com ha acabat la primera. Volia imprimir una marxa més Espanya, però Lamine no tenia el seu dia. Massa allunyat de la porteria, es perdia en batalletes absurdes que no aportaven res a la Roja. Portugal, amagada al seu camp, gairebé no patia, però la lesió de Nuno Mendes, impecable en la seva marca a l'estrella del Barça, era un problema inesperat per a Roberto.
Lamine encarar Nuno Mendes
Semedo, i no Cancelo, s'ha encarregat a partir d'aleshores de la marca de Lamine, sempre imprevisible amb la pilota, però lluny de la seva millor forma. Per la banda esquerra, Baena persistia i lluitava a mort per cada pilota, però la Roja necessitava profunditat i De la Fuente ha donat entrada a Ferran, molt més ofensiu.
Portugal, molt defensiva
De Portugal no n'hi havia notícies. Molt més preocupada ja per protegir Diogo Costa que per molestar Unai Simón, pal·lidia amb l'assetjament espanyol. Agonitzava la selecció lusitana, però faltava la puntilla. Una jugada de tiralínies. I la solució va arribar amb una assistència perfecta de Ferran a Merino. Espanya té llicència per somiar en gran. Ja és als quarts de final.
