Molt abans de convertir-se en una de les veus més reconeixibles del Partit Popular a Catalunya, els orígens i la infància d’Alejandro Fernández Álvarez (Tarragona, 1976) van estar marcats per un singular equilibri ideològic dins del seu propi domicili.
Segons un perfil publicat a El Español el 2024, Alejandro Fernández va créixer envoltat de política en una casa on convivien opinions totalment oposades, cosa que va despertar la seva vocació pels afers públics des de ben aviat.
Pare 'molt de Fraga' i mare comunista
Fill d’Ángel, un home de dretes i “molt de Fraga” i d’Isolina, procedent “d’una família asturiana molt d’esquerres” i admiradora de Julio Anguita, Fernández explica que des de ben petit li va començar a entrar el "cuquet de la política".
Ángel Fernández i Isolina Álvarez, els pares d’Alejandro Fernández
El dirigent polític relata que a casa seva els telenotícies es veien en família, cosa que donava peu habitualment a tertúlies a taula. Segons va explicar, més enllà de les diferències, aquells intercanvis es desenvolupaven sempre en un to tranquil, mentre que la seva germana bessona, Elohim, i el seu germà petit, Víctor, solien mantenir-se al marge de les discussions.
Arrels a les muntanyes d’Astúries i arribada a Tarragona
El vincle familiar amb la política i l’esforç té el seu origen a Astúries, terra natal dels seus pares, concretament als concejos de Somiedo i Belmonte de Miranda, a l’entorn dels Picos de Europa.
Tal com va relatar Fernández, ambdós procedien de famílies ramaderes d’alta muntanya amb recursos limitats. Mentre que la branca materna, propera a la conca minera, comptava amb una marcada tradició d’esquerres, el seu pare va optar per abandonar el camp després d’obtenir el carnet de camió durant el servei militar, traslladant-se a Catalunya el 1974 per treballar com a camioner a les obres del pantà del Catllar, a Tarragona. Dos anys després naixerien l’Alejandro i la seva germana bessona.
Alejandro Fernández als 9 anys
Tot i que es va criar i va cursar els seus estudis a Catalunya (amb una breu estada a Osca), el polític tarragoní ha assenyalat en diverses ocasions que manté un fort arrelament per les muntanyes asturianes de Somiedo, lloc al qual acudeix periòdicament i que situa, juntament amb la platja de Tarragona, entre els seus espais predilectes.
Escacs, handbol i vocació primerenca
Abans de fer el salt a la política institucional, la infància i adolescència d’Alejandro Fernández van estar repartides entre l’esport, el tauler i les aules de l’educació pública catalana, passant pel col·legi Sant Pere i Sant Pau i l’Institut Pons d’Icart.
Les seves principals aficions juvenils van ser els escacs, disciplina que va practicar de manera constant des dels vuit fins als vint anys, i l’handbol, esport al qual va dedicar el seu temps lliure entre els nou i els dinou anys.
Ciències Polítiques i admiració per Thatcher
Paral·lelament, el seu interès per la política va anar guanyant pes fins a portar-lo a cursar Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a afiliar-se al Partit Popular el 1994, en fer la majoria d’edat.
En analitzar aquella etapa, Fernández va explicar que la seva decisió va estar influïda per referents internacionals com Ronald Reagan, Margaret Thatcher o Konrad Adenauer, així com pel lideratge nacional de Jose María Aznar, tot i que, en paraules seves, militar al centredreta a la Catalunya dels noranta oferia poques perspectives de desenvolupar una carrera professional a les institucions.
