Mónica Naranjo és una de les veus més reconeixibles de la música espanyola. Amb més de tres dècades de trajectòria, l'artista ha construït una carrera marcada per grans èxits com Sobreviviré, Desátame i Sola. Tanmateix, darrere de la seva imatge de dona arrolladora també hi ha una història personal menys coneguda.
Així ho ha demostrat durant la seva participació a 'A solas con', el pòdcast presentat per Vicky Martín Berrocal a Podium Podcast. En una conversa publicada l'1 d'abril de 2025, la catalana va repassar alguns dels episodis que van marcar la seva infància i adolescència.
Una adolescència marcada per la solitud
Un dels aspectes que més va cridar l'atenció va ser la seva dificultat per relacionar-se amb altres persones. La cantant va recordar que va ser als 14 anys quan va prendre consciència dels seus problemes per socialitzar.
"Em costa socialitzar, fixa't a què em dedico i en el que realment sóc", va reconèixer. També va explicar que durant aquella etapa va trobar refugi en el seu propi món, la seva música i els seus auriculars.
L'artista es va arribar a acostumar a viure en solitud. "El fet de tenir amigues, mai les vaig tenir. Les vaig tenir quan m'he fet molt més gran", va confessar durant l'entrevista.
Mèxic, un punt d'inflexió
La seva vida va fer un gir important quan va decidir creuar l'Atlàntic per buscar oportunitats professionals. Mèxic va ser fonamental en els seus primers anys de carrera, tot i que RTVE situa la seva arribada al país el 1992, quan tenia 18 anys.
Allà va començar a obrir-se camí en la indústria musical i va aconseguir una exposició que difícilment havia trobat a Espanya. Durant la seva conversa amb Vicky Martín Berrocal, va recordar les oportunitats que va rebre sent encara molt jove.
"Jo vaig arribar a Mèxic amb 19 anys, era una nena, no tenia gairebé experiència en res, però, em van donar un prime time. Em van obrir el camí", va explicar.
Set anys per recuperar la seva vida
La intèrpret també va parlar d'un dels períodes més particulars de la seva trajectòria: els set anys que va romandre allunyada dels escenaris. Després d'una etapa d'intensa activitat professional a banda i banda de l'Atlàntic, va necessitar aturar-se i recuperar part de la vida personal que havia deixat en segon pla.
"Els creatius necessitem, com diuen els americans, time off. Perquè no ho estem gaudint i si no ho gaudim no estem compartint una cosa honesta, una cosa bona", va reflexionar.
El seu desig de ser mare
Un altre dels temes sobre els quals es va pronunciar va ser la maternitat. La cantant va reconèixer que li encantaria tenir un fill, tot i que no sap si finalment podrà complir aquest desig.
"M'encantaria ser mare, però no sé si al final podré", va confessar. No obstant això, va voler deixar clar que no necessita complir aquest objectiu per sentir-se realitzada.
L'artista va explicar que coneix companyes que són molt felices amb els seus fills, però que ella també troba felicitat en la seva pròpia vida i en la seva professió.
"Quan em miro al mirall veig la Mónica, no veig una icona", va afirmar. Una reflexió que resumeix la seva manera d'entendre la vida més enllà dels escenaris: darrere d'una de les grans estrelles del pop espanyol segueix estant la persona: una dona amb inquietuds, dubtes i somnis propis.
Notícies relacionades
- Salvador Illa (60), sobre la seva infància: "De petit no somiava ser president de Catalunya, mai vaig tenir aquesta ambició. Jo volia ser escriptor"
- Luis Miguel (56), sobre la desaparició de la seva progenitora: "Una mare és una mare, i tots aquells que no comptem amb la seva presència li donem més valor"
