Publicada

Abans de convertir-se en president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa va tenir una infància marcada per la família, els estudis i les vacances. Una etapa que recorda amb especial estima i que va transcórrer lluny de les responsabilitats polítiques que assumiria anys després.

Nascut a la Roca del Vallès (Barcelona) l'any 1966, el dirigent socialista va créixer amb els seus pares, els seus dos germans i els seus avis paterns. En una entrevista a Hora 25, de la Cadena SER, va recordar aquells anys com una època especialment feliç.

Una infància feliç

"Vaig ser feliç", va assegurar Illa parlant de la seva infància. També va explicar que estava molt unit a un dels seus germans, amb qui compartia nombroses activitats. La convivència amb els seus avis paterns va ser un altre dels aspectes que van marcar els seus primers anys.

El polític es va descriure com un nen estudiós, encara que va reconèixer que l'esport no era una de les seves grans qualitats. Tot i això, també practicava alguna activitat física i gaudia d'una infància que recorda amb satisfacció.

Un somni molt diferent

El que pocs podien imaginar aleshores era que aquell nen acabaria al capdavant del Govern català. De fet, ser president de Catalunya mai va ser la seva gran aspiració. Illa tenia altres interessos i una professió molt diferent en ment.

"Jo volia ser escriptor", va confessar durant l'entrevista. Una vocació que també havia esmentat en una conversa, quan va repassar alguns dels records més importants de la seva joventut.

Els records de l'estiu

D'entre les experiències que conserva amb més estima destaquen les vacances familiars. Illa va recordar les seves estades al càmping Riembau, a la Costa Brava, on gaudia dels estius amb els seus éssers estimats.

També va parlar dels viatges en caravana pel sud de França i Suïssa. Eren escapades que compartia amb la seva família i que formen part dels records més agradables d'aquella etapa de la seva vida.

El primer de la família

La política, per la seva banda, no era una activitat habitual en el seu entorn familiar. Illa va explicar que cap dels seus familiars s'hi havia dedicat abans que ell decidís emprendre aquest camí.

"No tinc familiars polítics. El primer sóc jo", va assegurar. Una afirmació que reflecteix la distància entre els seus primers anys i la trajectòria pública que acabaria desenvolupant.

Aquella infància entre llibres, avis, germans i vacances familiars segueix ocupant un lloc especial en els seus records. I, tot i que la seva vida va acabar prenent un rumb molt diferent, Illa encara conserva la memòria d'aquell nen que volia ser escriptor, molt abans d'imaginar-se com a president de la Generalitat.

Notícies relacionades