Aldo Comas, 41 anys, sobre la seva infància: "Cada dia fèiem marxes militars amb armes i tasts de vi amb 12 anys"

Aldo Comas sempre és font de polèmica. Des que va començar a exposar-se en actes públics i a col·laborar a televisió, cada declaració que fa es torna viral.

Pijo, fatxa, fantasma són només alguns dels qualificatius que li adrecen. Ell prefereix definir-se com a artista i moltes vegades l'han entrevistat com a tal. Per això i per tenir una vida poc convencional.

Aquest català viu en un antic molí amb la seva parella, Macarena Gómez, el seu fill i un munt d'animals, entre ells, un estruç. Però és que la seva vida tampoc és com la dels altres.

Fill d'una família acomodada, va passar per diversos centres educatius de diferents països, des d'una escola anglesa privada a Girona fins a un internat militar a Anglaterra i un altre d'exclusiu a Suïssa.

De la llar d'infants a la bogeria

Una trajectòria plena d'episodis que l'artista va repassar en una entrevista recent amb El Español. "Vinc d'una alquímia boja", resumeix el marit de Macarena Gómez parlant dels seus orígens.

Fins als cinc anys va estar en una llar d'infants pública francesa de la seva localitat natal, Le Perthus, on va aprendre l'idioma.

Primera expulsió

Després va començar en una escola anglesa privada de Girona, tot i que la seva estada no va durar gaire. "Als 12 em van fer fora, vaig ser el primer expulsat de la història del centre", assenyala.

L'expulsió va fer que els seus pares busquessin una altra alternativa educativa per a ell, aquesta vegada fora d'Espanya. El curiós és que, com diu ell, "avui el meu fill va a aquella escola".

Una escola militar a Anglaterra

Però el protagonista d'aquesta història, Aldo Comas, va seguir el seu periple escolar. La seva següent destinació va ser un centre militar anglès.

Allà va viure una experiència encara més surrealista, per les particulars activitats del centre. "Cada dia fèiem marxes militars amb armes i ens portaven a tasts de vi amb 12 anys", relata.

Mesures dels seus pares

No va funcionar. "Em van fer fora als tres mesos", continua en el relat sobre la seva infància.

Davant de tantes expulsions, els seus pares el van enviar a un internat a Suïssa on va coincidir amb joves de famílies molt poderoses.

L'internat suís

"Era a classe amb el príncep de Luxemburg, els fills de narcotraficants mexicans i russos i la princesa d'Abissínia", recorda.

Aquella experiència també va canviar la seva manera d'entendre les relacions socials. "Per mi el guai abans era el malote del barri i allà vaig veure què era arribar en helicòpter a l'escola", apunta.

Amb tanta elit, delinqüència i helicòpters, l'experiència no podia sortir bé. De nou, va ser expulsat del centre.

La seva experiència a l'escola pública

Els seus pares van decidir aleshores mirar un altre model d'educació: el públic. El van matricular a l'institut públic Vicens Vives de Girona.

El canvi d'ambient va ser difícil i considerable per a ell. "Aparec allà vestit amb polos de Ralph Lauren rosa i la primera setmana m'esperaven els gitanos a la porta per pegar-me", explica.

Adaptació al contrast

Però aquí sí que va acabar trobant el seu lloc. La situació va donar un gir inesperat i, "al vuitè dia vaig acabar tocant la guitarra amb ells", assegura.

Aquell contrast li va ensenyar molt. "Passar d'aquesta superelit de nens sense amor, la gent més trista amb els cors més trencats, al carrer va ser una escola brutal", conclou.