Arribar a l'edat de retir després de tota una vida d'esforç hauria de ser sinònim de descans i tranquil·litat financera. Tanmateix, per a milers de treballadors pel seu compte a Espanya, el moment de penjar les eines ve acompanyat d'una realitat numèrica molt més ajustada del que s'esperava.
És el cas de David, un lampista autònom de 75 anys que, tot i haver estat donat d'alta des dels 24, va comprovar en jubilar-se que la prestació pública que li corresponia amb prou feines superava els 500 euros mensuals. Un escenari que, com ell mateix reconeix en una entrevista al programa La Linterna de la cadena COPE, hauria estat insostenible sense un coixí financer paral·lel.
Treballar als 75 anys i el suport de la inversió
Per tirar endavant l'economia domèstica, aquest professional ha hagut de combinar diferents vies. D'una banda, es recolza en els ingressos conjunts de la llar, ja que la seva dona percep una pensió d'uns 1.000 euros al mes (el doble que la seva), i en les inversions que ambdós van realitzar durant la seva etapa activa.
D'altra banda, David continua en actiu al capdavant del seu negoci de lampisteria. La legislació actual de la Seguretat Social permet compatibilitzar el cobrament d'una part de la prestació amb el treball pel seu compte mitjançant fórmules com la jubilació activa o flexible, on el pensionista manté els ingressos derivats de la seva activitat professional mentre percep un percentatge de la seva paga.
El pes de la base mínima en les cotitzacions
El motiu pel qual cinc dècades de feina es tradueixen en una prestació tan reduïda respon al funcionament del sistema contributiu espanyol: la quantia final no depèn únicament dels anys cotitzats, sinó també de quant s'hagi aportat al llarg de la carrera laboral. En haver cotitzat majoritàriament per la base mínima, la seva pensió va quedar molt per sota del llindar necessari per cobrir les despeses diàries.
Aquesta situació dista molt de ser un cas aïllat. Segons les estadístiques oficials de la Seguretat Social, la pensió mitjana del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) se situa en els 1.062,09 euros mensuals, davant dels 1.733,73 euros que perceben de mitjana els assalariats del Règim General, la qual cosa suposa una bretxa de 671,64 euros cada mes.
Més del 72% cobra per sota del salari mínim
Les dades reflecteixen una realitat estructural en el col·lectiu. Actualment, més de 62.600 autònoms jubilats perceben una prestació d'entre 500 i 600 euros mensuals, i el 72,15% dels treballadors pel seu compte retirats rep una pensió inferior al Salari Mínim Interprofessional.
Com recorda el funcionari de la Seguretat Social Alfonso Muñoz, en tractar-se d'un sistema de repartiment, es rep en proporció directa al que s'ha aportat. Un factor determinant si es té en compte que prop del 86,6% dels treballadors autònoms ha optat històricament per cotitzar per la base mínima o fins a 1,5 vegades aquesta quantitat, condicionant de manera directa el seu poder adquisitiu a l'arribar la jubilació.
