Persona en una oficina
Crònica Directe

Beatriz, tècnica de nòmines: "Les pagues extraordinàries no són 'un premi' de l'empresa, sinó una part del salari"

La treballadora explica per què cobrar les pagues extraordinàries prorratejades no suposa guanyar menys diners i quin paper té el conveni col·lectiu

Altres notícies:Jose Muñoz, 48 anys, cantant d'Estopa: "Paradisos fiscals, fora. A pagar impostos com tothom!"

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Les pagues extraordinàries continuen generant dubtes entre els treballadors. Molts creuen que són un premi de l'empresa o que cobrar-les repartides entre les dotze nòmines suposa perdre diners. Tanmateix, ambdues idees són equivocades.

Beatriz Caballero, International HR and Payroll Advisor de Payfi, explica a NoticiasTrabajo que aquestes creences persisteixen "perquè la normativa laboral i les nòmines no sempre són fàcils d'interpretar". La clau està a entendre que les pagues extra formen part del salari anual i no constitueixen un ingrés addicional.

El que estableix la llei

L'article 31 de l'Estatut dels Treballadors reconeix el dret a dues gratificacions extraordinàries a l'any. Una s'abona amb motiu de Nadal i l'altra en el mes fixat pel conveni col·lectiu o per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors.

Tanmateix, no tots els empleats cobren de la mateixa manera. Alguns convenis poden reconèixer més pagues o establir diferents quantitats. Per això, Caballero recomana revisar el contracte i el conveni, ja que "la realitat és que depèn del conveni col·lectiu i de com estigui regulada la relació laboral".

Cobrar les pagues prorratejades no significa perdre diners

Una de les confusions més freqüents apareix quan les pagues extraordinàries es reparteixen entre les dotze mensualitats. Alguns treballadors interpreten que aquesta modalitat redueix el seu salari, però la especialista ho desmenteix.

"Si el salari brut anual és el mateix, no existeix cap pèrdua econòmica: simplement es distribueix l'import de les pagues extraordinàries entre les dotze mensualitats", explica Caballero. Per tant, la quantitat anual no canvia, únicament el moment en què es rep.

L'experta insisteix que "el més important és que el treballador no es fixi únicament en l'import mensual de la nòmina, sinó en quin és el seu salari brut anual". Aquesta dada permet comparar correctament les ofertes de feina.

L'empresa no sempre pot triar

Una altra falsa creença és que l'empresa pot decidir lliurement com abonar aquestes quantitats. Caballero adverteix que el conveni col·lectiu condiciona aquesta decisió, ja que "hi ha convenis que permeten el prorrateig i altres que ho prohibeixen, per la qual cosa l'empresa s'ha d'ajustar al que estableixi la normativa aplicable".

De fet, l'Estatut dels Treballadors estableix que el prorrateig s'ha d'acordar en conveni col·lectiu. Per tant, ni l'empresa ni el treballador poden triar sempre la modalitat de pagament que prefereixen.

Què passa amb Hisenda i les cotitzacions

Les pagues extraordinàries també generen dubtes sobre l'IRPF. Alguns empleats creuen que Hisenda aplica un impost especial quan reben aquestes quantitats. "No existeix una fiscalitat específica per a les pagues extraordinàries", aclareix Caballero.

La especialista assenyala que les pagues extra estan subjectes a les regles generals de tributació. A més, la seva part proporcional s'inclou en les bases de cotització, encara que es cobrin en mesos concrets, segons explica la Seguretat Social.

La clau per evitar confusions

Caballero recorda que les pagues extraordinàries no són "un premi" de l'empresa, sinó una part del salari. Tampoc es perd diners per cobrar-les prorratejades ni tots els treballadors tenen necessàriament les mateixes condicions.

Per això, recomana revisar el salari brut anual, el conveni col·lectiu i la nòmina. Conèixer aquests tres elements permet comprovar com es distribueix el sou i evitar interpretacions equivocades. Perquè, quan el salari anual pactat és el mateix, cobrar en dotze o catorze pagues no hauria de modificar la quantitat total.